«Ens agradaria tenir majoria, però tenim una posició política per governar en minoria»

–«Descriu una realitat. Estem passant temps difícils, amb una crisi econòmica mundial, i això exigeix polítiques diferents de quan estàs en temps d'expansió, sobretot des d'un punt de vista de les esquerres. Hem de defensar les polítiques socials, els més dèbils, i per això calen polítiques serioses. És una manera de comportar-nos que s'adiu molt amb el perfil i la personalitat del president de la Generalitat. És una persona seriosa, responsable i sensata. La gent sap que en pot esperar seriositat, respostes, solucions per afrontar els problemes, que no es distraurà amb coses que no toquen.»

–«CiU sempre fa unes campanyes que no es corresponen amb la realitat del país. El 2006 en va fer una de molt agressiva i negativa, van arribar a la conclusió que això els havia anat malament, i ara fan tot al contrari. Recordo que van criticar molt la nostra de La Catalunya optimista, que fem nostra, perquè són temps difícils però som optimistes. La nostra és una frase que lliga molt amb les polítiques de l'esforç de Churchill: en temps de dificultat s'ha d'aportar feina, compromís, esforç, sacrifici i confiança en el futur. CiU fa les campanyes pendent d'una resposta psicològica. El 2003 van pensar que havien perdut pel pacte amb el PP i el 2006 van anar al notari. El 2006 van pensar que havien perdut per haver fet una campanya negativa i ara fan una campanya de broma. No tenen res a veure amb el que passa al país, sinó amb els seus complexos i problemes.»

–«Tenim tot un discurs coherent, que és La Catalunya optimista, La Catalunya que sap on va, Construïm Catalunya amb fets i Temps difícils, gent seriosa... Tot és un mateix relat, un comportament d'una gent que treballa per al seu país, que està afrontant els problemes del país, que no els defuig. Aquesta és la diferència amb CiU: mentre que el PSC afronta els problemes, Convergència els aparca. La seva política és ‘ara no toca, això'. Es correspon amb els dos tipus de campanya: la nostra, basada en la realitat, i la seva, en futurs glamurosos i coses irreals.»

–«El va fer una persona que té relació amb ell, i ens va fer gràcia. El vídeo, d'una manera divertida, mostra que estem en una situació difícil i que només te'n surts si treballes. Al final, les coses no estan dites fins que no arribes a la meta. Jo utilitzo la faula de la llebre i la tortuga: surten a córrer i la llebre tota l'estona fa exhibicions de la seva rapidesa i parla de les coses que farà, i no fa res; la tortuga sap on vol anar, i hi va. Aquesta és la descripció: el PSC és una tortuga, lenta però segura, i CiU és com la llebre, un partit que tota l'estona fa exhibicions de coses que mai no es compleixen.»

–«Som un partit que vol governar sol, és la nostra ambició. El que diu el conseller es correspon amb el que pensa el PSC, però seran els ciutadans, els que decidiran. Fa set anys que piquem pedra, treballant molt intensament per al país, i ens agradaria poder desenvolupar el nostre projecte polític sols. Si fem la llista dels reptes que el país ens ha posat al davant en els darrers mesos, nosaltres els hem anat solucionant tots. Hem fet la primera llei d'educació en trenta anys, hem aprovat el finançament, tenim l'aplicació de l'Estatut en el tema d'infraestructures... Tenim l'aspiració d'obtenir prou suport per governar en solitari, i això és el que ha expressat el conseller.»

–«Les enquestes del 2006 deien que la llebre anava al davant, i resulta que al final no va arribar. El que denoten és que estem en temps de crisi i que tot està obert, i que han aparegut moltes forces a l'oposició que denoten que no està sòlida. Que els lideratges del senyor Mas i la senyora Sánchez-Camacho no convencen i que hi ha moltes persones a les quals agradaria ocupar el seu lloc. La gent, quan arribi el moment, buscarà la persona que li doni més confiança. La batalla de la confiança i la seriositat, el president Montilla la guanya de molt.»

–«El que es diu és que estem acabant un mandat que vam plantejar i que ha donat molt bon resultat, i que el ciutadà amb el seu vot haurà de decidir. Sobretot en una època de canvis, econòmics, de model social, i això fa que tothom reflexioni.»

–«No, som un partit reformista i hem fet reformes d'estat. Els canvis reals, no conjunturals, els ha fet el PSC. CiU sempre s'ha conformat amb el model que hi havia. Ha conviscut amb l'Estatut del 78 sense cap problema, no ha plantejat cap reivindicació, les transferències que ha acceptat han estat totes conjunturals, no definitives. CiU no ha molestat mai Espanya; en canvi, el PSC, sí. La reacció que hi ha hagut de la dreta espanyola des que el PSC governa a Catalunya, no hi va ser amb CiU, perquè ja els anava bé. Nosaltres hem anat al fons de la relació Catalunya-Espanya. El partit que l'ha plantejat i les reformes per canviar-la ha estat el PSC, no CiU. Convergència sempre ha practicat un radicalisme verbal que no s'acompanya amb una actuació real. Ells són radicals verbals i nosaltres, moderats de fets, que són els que canvien de veritat el fons de les coses. Les del PSC són reformes definitives, que no tenen marxa enrere. Per això, des del PSC molestem la dreta espanyola, i CiU ja li va bé.»

–«Amb el PP, és impossible, perquè ha anat en contra de l'Estatut, que per a nosaltres és la reforma fonamental que ens permet avançar en el federalisme. Som els únics que vam proposar-ne la reforma i el vam aprovar, i som els que l'estem desplegant i defensant. El PP està fent una estratègia en contra presentant-hi recurs al Tribunal Constitucional, recollint firmes per a una consulta... És el PP, el que ha fet una ofensiva contra Catalunya, que presenta recursos a unes coses aquí i que no ho fa a Andalusia... Per això és impossible, perquè ha decidit fer de Catalunya un camp de batalla amb la resta d'Espanya. No entenem que hi hagi partits que diguin que no hi ha cap problema per pactar amb el PP com diu el senyor Mas.»

–«Amb CiU no és impossible però és improbable. Perquè són projectes alternatius, les dues maneres de veure el país, els uns des de la banda conservadora i els altres des de la banda progressista. En un país normal, només en una situació d'excepcionalitat, es podria donar. No crec que sigui el cas.»

–«Primer hem de veure quina sentència hi ha. No hem de caure en errors infantils i reaccionar davant una sentència que no coneixem. Estem convençuts que l'Estatut és constitucional, per això el vam votar, nosaltres i tots els socialistes espanyols.»

–«No. El govern guanya totes les votacions. Té un pla, que aplica fil per randa, i el balanç de gestió és molt positiu. El que passa és que aquí hem estat acostumats a uns models de governar una única coalició. Els partits que governen tenen ideologies diferents, això és el més normal a Europa. En una democràcia parlamentària, els partits han de buscar els punts de vista en comú. És normal que els dirigents dels partits tinguin punts de vista diferents, però això no ha d'afectar les decisions del govern. El govern de Catalunya ha donat estabilitat, perquè tenim majoria parlamentària. La sensació que tens és que les úniques alternatives que es plantegen a un govern tan sòlid com aquest són en minoria, tal com governa el PSOE a Espanya.»

–«Ens agradaria tenir una majoria parlamentària, però, si no, creiem que tenim una posició política que ens permet governar en minoria com es fa a Espanya. No és tan fort com un govern de coalició, però creiem que tenim prou experiència i capacitat de pactes per fer-ho. Ho hem fet moltes vegades i en moltes administracions.»

–«Quan toqui. S'entén que la resta de partits polítics, que no tenen res més a fer, ja ho hagin fet. Els senyors Mas, Sánchez-Camacho, Puigcercós i Herrera no tenen responsabilitats de govern, però el president ha de governar fins que es convoquin les eleccions, i més en aquests temps difícils. Quan arribi el moment i es convoquin les eleccions, s'obrirà el procés d'elecció de candidats a través de primàries, i ell decidirà si es vol tornar a presentar, i el partit, si vol que ho torni a fer. A Mas, Sánchez-Camacho, Puigcercós i Herrera, els toca fer campanya, i al president de la Generalitat, governar.»

–«No hi ha cap motiu per fer-ho. Però com diu el President, ell no ha renunciat a la seva potestat de convocar-les quan consideri que és bo per al país.»

–«Estem en un temps de dificultat, i un govern s'ho pot mirar i no fer res o actuar i prendre decisions, algunes de polèmiques. I aquest està prenent mesures. El que t'estranya és que l'oposició s'ho miri i no plantegi res concret, no dic paraules buides. El PP ha plantejat que s'abaixin els impostos als rics, i CiU, que s'ha d'abaratir l'acomiadament; nosaltres hi estem en contra.»

–«Hem tingut una setmana passada de confusió, el mateix govern ho ha admès. Hi ha hagut documents que s'han entès com a propostes per aprovar per part del govern que només eren per debatre al Pacte de Toledo. És evident que l'explicació s'ha fet malament, perquè la gent ha entès coses que no eren les que es plantejaven. El govern ha rectificat i no ha perdut els nervis.»

–«Tant de bo fos de veritat! El problema és que no diu res, i el que planteja és abaratir l'acomiadament. És una oferta buida de contingut. A Catalunya, el que fa és al contrari. Tinc la sensació que s'ha deixat emportar pel senyor Duran, que, per cert, amb qui s'ha vist és amb Rajoy. És una proposta mediàtica amb una proposta de fons inacceptable.»

–«Sempre hem defensat que qualsevol que vulgui fer política ho faci i hi participi. Com va dir Miquel Iceta a Joan Laporta: benvingut al club.»