L'oposició avisa Hereu que haurà de pactar les decisions si vol consens sobre els Jocs

Carles Martí afirma que la direcció de la candidatura, que l'alcalde oferirà a Enric Truñó, només depèn de l'exregidor del PSC

«Fitxaran Enric Truñó?» Aquesta pregunta, adreçada a Carles Martí com a responsable polític de l'estructura que el mes vinent posarà en funcionament l'Ajuntament per preparar el projecte Barcelona-Pirineus 2022, va monopolitzar ahir la reunió de la comissió de Cultura del consistori, en la qual el PP pretenia conèixer els informes de viabilitat en què es va sustentar Jordi Hereu el 13 de gener per llançar la candidatura olímpica. Després de molta insistència, el primer tinent d'alcalde va cedir: «En el moment d'arribar a Vancouver, l'alcalde parlarà amb Truñó sobre la seva voluntat de dirigir l'oficina. Són unes converses que encara estan per fer.» Martí, però, va confirmar als passadissos de la Casa de la Vila que el nomenament de qui va ser regidor del PSC entre 1979 i 1998 i que es va encarregar, com a responsable de l'àrea d'Esports, de l'organització dels Jocs del 92 només depèn que el mateix interessat accepti un oferiment que ja li van fer arribar setmanes enrere. La notícia va enfurismar els grups de l'oposició, no pel candidat triat, sinó perquè han tornat a assabentar-se per la premsa de l'incipient desenvolupament del nou repte olímpic. La regidora de CiU Maite Fandos va recordar que Hereu els havia promès en l'últim ple de l'Ajuntament, després d'assumir les crítiques per la seva actuació unilateral, que posaria «el rellotge a zero» a canvi de suport polític. «La falta de joc net continua. Hauríem pogut arribar a un acord sobre la persona, però ens ho trobem un cop més en els mitjans de comunicació. Actua a cop de titular», va manifestar Fandos, que va recordar a l'alcalde que li caldrà trobar aliats externs a conseqüència de les reticències dels seus socis d'ICV-EUiA a assumir uns Jocs d'hivern promoguts des d'una capital mediterrània. La regidora ecosocialista Elsa Blasco li va donar la raó. «Les nostres prioritats estan en la vida quotidiana. Aquesta foto no ens interessa», va dir Blasco, renegant així de la presència del seu cap de files, Ricard Gomà, al Museu Olímpic quan Hereu va anunciar la candidatura. Per la seva banda, la regidora del PP Àngels Estellar va instar Hereu a «donar exemple» abans de reclamar col·laboració a l'oposició, i el representant d'ERC Xavier Florensa va advertir que les opcions de la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs «s'afebleixen» per moments. Carles Martí va sortir a defensar l'alcalde i va assenyalar que s'ha limitat a prendre les decisions que pertoquen al llançament de la candidatura, després que el delegat d'Esports, Pere Alcober, i l'expert en dossiers olímpics, Isidre Rigau, li van comunicar que és viable. També va indicar que tota la feina encara està per fer, i que les portes són obertes a tots els grups de l'Ajuntament. «Tothom que ho havia de saber ho sabia i hi estava d'acord», va concloure en un intent de posar fi als «rumors» sobre la gestió de l'aposta pels Jocs del 2022.

Barcelona vol les olimpíades d'estiu per a sords del 2017

Els grups municipals també van descobrir ahir al matí, per boca del gerent de l'Institut Barcelona Esports, Sergi Pujalte, que la capital catalana treballa per aconseguir ser la seu dels Jocs Olímpics d'estiu per a sords que se celebraran el 2017. En contrast amb el que ha passat amb l'objectiu hivernal del 2022, Pujalte va indicar que la candidatura no es farà oficial fins que les federacions d'esportistes discapacitats catalanes i espanyoles que la promouen, amb el suport del consistori de la ciutat, de la Generalitat i d'altres institucions, no hagin avaluat si poden complir els requisits que els demana el Comitè Olímpic Internacional. «Al gener van rebre el llibre de candidatures, i tenen 90 dies per formalitzar-lo», va especificar el gerent, que hi va afegir: «Hi ha la voluntat de presentar la candidatura.» La decisió sobre la ciutat que acollirà les competicions per a sords del 2017 es prendrà l'any vinent durant els Jocs de Bratislava, a Eslovàquia.

Primeres veus crítiques en el món de l'esport

f. espiga

L'equip de govern de Jordi Hereu haurà de multiplicar els seus esforços per aconseguir que la candidatura als Jocs d'hivern del 2022 reuneixi complicitats. Als recels que l'oposició municipal ha expressat al projecte s'han d'afegir les reserves que ja es comencen a verbalitzar des de la societat civil o el món esportiu català. Així va quedar clar en un col·loqui que la Fundació Esport i Ciutadania va organitzar dilluns al vespre a la Pedrera, i que versava sobre la complicitat social en els grans esdeveniments esportius. A la taula, tres ponents amb un currículum reconegut. Ni més ni menys que l'antic director del trofeu Godó Sixte Cambra, l'ex-nedadora olímpica Mari Paz Corominas i el que va ser jugador de la Penya i del Barça de bàsquet Ferran Martínez. En termes generals, el debat va ser molt vivencial, però no hi va faltar una referència, això sí breu, al projecte olímpic. I els comentaris no van ser precisament afalagadors. «Tinc la impressió que la gent no està entusiasmada amb aquesta idea. Hi ha hagut improvisació, potser perquè al darrere hi ha altres motivacions», va etzibar Ferran Martínez –de llarg el més crític–, que també va assegurar que el temps dictarà sentència: «Ja veurem si amb el pas del temps aquest anunci arrela o, per contra, es va desinflant». Domínguez va ser més diplomàtica, tot i que també va qualificar el projecte de precipitat. Finalment, Cambra va fer una reflexió sobre quins rèdits podrà extreure Barcelona en cas de ser nominada. «Tinc dubtes de per què una ciutat que ja està consolidada com una marca molt potent lligada al Mediterrani, ara ha d'afrontar una forta inversió per crear-se una nova marca com a ciutat d'hivern», va expressar, per recordar que avui el projecte està buit de contingut.

Millora d'accessos a les estacions d'esquí

j.t

El govern va aprovar ahir la convocatòria de subvencions per a la millora dels accessos per carretera a les estacions d'esquí. Aquests ajuts, amb una dotació de 600.000 euros, es destinaran al manteniment dels vials, a la retirada de neu i glaç, i als aparcaments i instal·lacions de les estacions. El programa de millora dels accessos per carretera també preveu incrementar la senyalització d'aquestes vies. El termini de presentació de sol·licituds, que es va obrir ahir, és d'un mes, Les entitats gestores de les estacions d'esquí poden aspirar als ajuts, i per a la concessió es tindran en compte els quilòmetres de carretera, el nombre d'usuaris de les pistes dels últims tres anys i l'altitud respecte al nivell del mar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.