Joan Carretero: «Si tot Catalunya fos com Girona ja seríem independents»

Després d'una breu intervenció de Cinto Paredes, en què aquest va agrair l'esforç de tothom en l'aportació de quotes per llogar l'immoble, i en el condicionament de la nova seu –«gràcies a tots per haver buidat el local en dues vessants, tant física com espiritualment», va dir, en referència al fet que fins llavors havia estat la seu de Ciutadans/Ciudadanos–, va intervenir Joan Carretero, que va pronunciar una primera frase molt efectiva per posar-se l'audiència, formada per una setantena de persones, a la butxaca: «Si tot Catalunya fos com Girona, ja seríem independents.» Carretero va començar volent transmetre confiança als associats del Gironès, que superen de poc els 170, i va fer referència a la necessitat d'explicar «de manera clara» a la ciutadania «qui som». Això es tradueix en «una associació, no som un partit polític, que pretenem que aquest país sigui normal, que Catalunya sigui independent, i el dia que es proclami la independència ens dissolem, perquè l'objectiu haurà estat assolit». Carretero va afirmar, en l'acte d'inauguració del quart local de Reagrupament a Catalunya –n'hi ha a Arenys i a Berga cedits per particulars, i a Barcelona, de lloguer– que Reagrupament impulsa «la independència i la regeneració de la vida política, i això empipa molta gent, però el nostre objectiu és irrenunciable. Ens carregarem qualsevol que s'interposi al nostre camí, li donarem una puntada de peu al cul, perquè fa 300 anys que perdem i jo ja n'estic tip, de perdre, ja hem perdut massa batalles». El líder de Reagrupament va demanar als associats «constància, treball, il·lusió i ganes» i va afegir que «el primer que tingui dubtes, que marxi, perquè ens trencaran la cara, serem uns enemics a batre per part de molta gent, i si hi ha algú amb dubtes, ens farà perdre». Carretero i Paredes van explicar ahir que Reagrupament és un instrument per tal de promoure una candidatura que entri al Parlament de Catalunya i que hi propugni la independència; per això el líder de l'associació va demanar explícitament als membres associats que es deixés pas «als millors», va dir que calia sacrificar-se, des del primer a l'últim, per oferir «els millors llocs als que millor ho poden fer».