Enric Vilert

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA I ALCALDE DE VILABLAREIX

«Endesa ha de promoure la Costa Brava»

Alcalde de Vilablareix, president de la Diputació i president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Enric Vilert parla de la viabilitat de Caixa Girona després del «no» del consell a la fusió, de les nevades i dels talls elèctrics, i de la promoció de les comarques gironines

CAIXA GIRONA
Jo no vaig pressionar cap conseller de Caixa Girona. Els membres del consell han pres la seva decisió en funció del que han vist. Un cop escollits actuen sota la seva responsabilitat i n'hi ha de tots els colors polítics
LES NEVADES
Cal fer un pla per millorar les infraestructures elèctriques i soterrar les línies de distribució
PATRONAT DE TURISME
Comença a anar bé. Hem fet canvis, un portal del segle XXI. Fem promoció tal com toca
L'AIGUA DEL TER
En 50 anys les necessitats han canviat, s'ha de revisar la llei del Ter ara, perquè no hi ha sequera

L'entrevista al president de la Diputació la fem al despatx de l'alcaldia de Vilablareix. Abans d'engegar fa el cafè, fuma una cigarreta –i li agradaria deixar el tabac– i parlem del Barça. Va al camp, però no n'és soci, ni hi fuma cigars. Hi sol anar amb David Mascort, també d'Esquerra, regidor de Vilablareix i delegat d'Universitats, Innovació i Empresa a Girona. Enric Vilert i Butchosa va néixer el 13 de desembre, per Santa Llúcia, del 1958. És alcalde de Vilablareix des del 1999, arran de les eleccions del 13 de juny, en data poc habitual per fer-les coincidir amb les europees.

–Heu pensat de plegar?
–«Des del primer dia que vaig començar.»
–I teniu data de caducitat?
–«No ho tinc pas decidit... En principi, si segueixo, serà l'última legislatura. Ara farà dotze anys.»
–I, si seguiu, en farà setze.
–«Tot i que crec que el correcte serien dos períodes de cinc anys a les municipals. Cinc anys són el temps que es necessita per desenvolupar bé un programa. Quan entres, necessites un temps d'adaptació per prendre el pols al municipi, si és que no eres regidor. En el pitjor dels casos, amb cinc anys pots desenvolupar bé un programa, si no vols fer canvis profunds. En quatre anys no tens temps de res, perquè els processos administratius són llargs: dos anys per preparar-ho i dos per executar; la gràcia és tenir força processos engegats i molts projectes. El que costa és agafar el ritme.»
–Heu pensat a fer política més enllà de la Diputació?
–«No m'ho he plantejat. Políticament, en el món municipal m'hi sento còmode.»
–No us faria gràcia anar al Parlament?
–«Ara mateix ser parlamentari no passa per les meves perspectives. Em sento més còmode on es gestiona el concret. El parlamentari no ho fa. Una altra cosa és un conseller. Ser parlamentari és un canvi de xip per ser alcalde.»
–El Parlament és ple d'alcaldes i regidors.
–«N'hi ha molts que fan d'alcaldes i diputats i històricament n'hi ha hagut moltíssims... El que és clar és que el món municipal és una fàbrica de polítics. L'aposta que ha fet CiU a les quatre capitals.»
–I Esquerra amb Francesc Canet, avui vicealcalde de Figueres.
–«És diputat a Madrid, i això ja és més complicat.»
–Aspireu a repetir de president de la Diputació?
–«M'agradaria! El que deia del món local és vàlid per a la Diputació, evidentment. Per fer canvis a la institució necessites uns terminis, hi ha processos lents i costa. Ja saps que la Diputació no és un àmbit d'elecció directa.»
–Depèn dels pactes i els bescanvis de cromos entre partits... Com la llei de vegueries, que preveu canvis.
–«La voluntat política del país és caminar cap a un nou mapa. La llei de vegueries preveu que les diputacions han de desaparèixer. La implantació de la llei passa per una transició. Estem al final.»
–Canviem la denominació. A les comarques gironines quasi no canviarà res amb el canvi de diputació a vegueria, no hi ha problemes com a altres llocs.
–«Però tindrem una distribució diferent... Tal com es preveu, les comarques han de ser senceres, aleshores, com a problema tenim la Cerdanya i tres municipis d'Osona, Viladrau, Espinelves i Vidrà. No seran de la vegueria de Girona. Fogars de la Selva, que és comarca de la Selva, però demarcació de Barcelona, passarà a Girona.»
–El proper president ja serà el veguer?
–«Crec que sí. El primer pas del procés és fer quatre vegueries, d'acord amb les províncies; el segon, crear les terres de l'Ebre, i canviar la llei espanyola i la llei electoral estatal. Si la nova organització territorial no implica més representació a Madrid, t'ho acceptaran. No hi haurà problema mantenint el mateix nombre de diputats i senadors que en l'actualitat. La lluita nostra és com fer la distribució territorial electoral. És on ve la feina: uns voldrien la llista única i altres, atomitzada. Certament, costa més vots un diputat a Barcelona que a Girona, però has de tenir en compte el territori, que té coses a dir. Les minories tenen coses a dir.»
–Per ràdio safareig, es diu que vau qüestionar la fusió de Caixa Girona amb les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa, perquè sou empleat de Caixa Catalunya. Que us va moure l'amor a uns colors?
–«M'ho han comentat. Jo, amb Caixa Catalunya, d'amor no sé si en tinc. Sóc empleat en excedència. Mai no he barrejat les dues coses. Jo penso en Caixa Girona i en el territori. No penso ni en el Vallès ni en Osona. Són circumstàncies diferents... Si mires els dos protocols de fusió, veus que en una hi havia hagut negociació i en l'altra, no.»
–Com ara?
–«Si parlem de representativitat, calia fer una distribució perquè fos acceptada per tothom, amb presència dels territoris. Una de les dificultats era la configuració de les caixes: unes eren de fundació pública i les altres són mixtes. Amb les públiques parles el mateix idioma; amb les altres, no hi ha una veu comuna, ja que són mixtes i hi ha entitats privades i públiques. Segons la meva opinió, no és una qüestió de colors. El que pretenia era el debat: posem això a sobre la taula.»
–La percepció és tota una altra: llegint el vostre article publicat el 13 setembre semblava que hi estàveu en contra.
–«Si el Banc d'Espanya hagués actuat bé i a temps, la fusió ja s'hauria fet. I ho repeteixo: no he estat mai en contra de la fusió, creia que es podia fer millor, que tal com es feia Girona no hi guanyava res... I tu que en penses? Deus tenir opinió?»
–Per un costat potser és un acte financerament irresponsable; no hi entenc ni tinc tots els números. Però el que s'ha fet m'ha semblat un acte de sobirania, com el dels països de la UE que no volen entrar a la zona euro. I des del territori s'ha volgut evitar el que semblava una absorció.
–«D'això que dius en diuen sentimentalisme, però no tant... Entenc que hi ha d'haver viabilitat econòmica. Ep! I si, per causes financeres, el Banc d'Espanya ha d'intervenir, que ho faci. Cal viabilitat. Però el problema és que les caixes d'estalvis són un tema nostre. En tenim deu, una quarta part de les que hi ha a tot l'Estat. Volen polititzar-les.»
–Precisament, d'això us acusen, de polititzar Caixa Girona.
–«Jo no he pressionat cap conseller de Caixa Girona. Els membres del consell d'administració han pres la seva decisió en funció del que han vist. Un cop nomenats, els consellers actuen sota la seva responsabilitat i, com saps, hi ha representants de tots els colors polítics. A més, la llei estableix que la part política no pot ser majoritària a cap caixa: els impositors més els empleats han de sumar sempre el 51%.»
–Pot anar sola Caixa Girona?
–«Hi ha un acte de sobirania, en efecte, però la decisió del consell és presa a consciència, perquè Caixa Girona pot anar sola i perquè hi ha treballs tècnics que així ho diuen. Una altra cosa és el territori, l'àmbit on actuarà. La tradició del país és la petita botiga. Per existir no necessites més magnitud, necessites saber quin és el teu àmbit d'actuació màxim per tenir una màxima eficiència financera. Un dels avantatges de les caixes és que no han de repartir beneficis.»
–Les caixes acabaran totes amb quotes participatives?
–«El FROB condueix a quotes participatives, que només es diferencien de les accions perquè no tenen drets polítics. És de sentit comú que no pots invertir en una empresa en què no pots decidir. Fa por que quan fas les quotes el primer soci a entrar és el Banc d'Espanya.»
–I els bancs pressionen.
–«Ho han fet sempre. No els agrada haver de competir amb les caixes; no en volen.»
–Hi veieu una Loapa financera?
–«El risc de quedar-nos sense caixes hi és.»
–Com voldríeu que fos Caixa Girona?
–«No s'ha d'aspirar als models expansius de la Caixa de Pensions. Ho acabo de dir: ha de ser un model adaptat al territori, capaç de donar un servei al territori en el sentit ampli, el domèstic, al teixit empresarial i a l'econòmic. Ara cal esperar veure el pla de viabilitat i que agradi al Banc d'Espanya i a la conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat.»
–Volia parlar de les nevades...
–«A Vilablareix, el dilluns vaig suspendre el ple i el vam fer el dimarts. A la Diputació em preocupaven les carreteres. I el dimarts ja se circulava pertot arreu. No hem tingut queixes de l'actuació de la Diputació; al contrari, hem tingut cartes d'agraïment. Ens vam adherir al manifest dels alcaldes... El món local va funcionar bé, com normalment funciona, i amb pocs recursos. Moltes coses, com ara netejar carrers, ja són competència local. Però, de fet, el problema va ser la llum.»
–Cal demanar compensacions a Endesa?
–«El que són compensacions pels danys es tramitaran i aniran endavant. Alguna de les coses que s'han de demanar a les elèctriques són inversions. A Vilablareix on hem tingut problemes és als disseminats. Per què? Perquè no tenim les línies soterrades. Soterrar t'alleuja problemes. A Vilablareix tenim soterrada quasi tota la baixa. Vam soterrar 3 quilòmetres d'alta tensió per 8,5 milions d'euros a dos sectors.»
–És car.
–«Sí, però recordo que els pals no van ser canviats en 50 anys. Crec que en àrees de població s'haurien de soterrar les línies elèctriques de distribució: alta, mitjana i baixa tensió. Cal fer un pla per millorar les infraestructures elèctriques. Per algun lloc o altre ha d'arribar, però en un radi que hem de determinar i, sobretot, en zona urbana s'ha de fer un pla d'inversions per garantir el subministrament elèctric soterrat.»
–I a qui correspon fer-ho? Als municipis?
–«Als municipis correspon reclamar-ho. Red Eléctrica és espanyola. Les distribuïdores... ja no són ni estatals. Exigir-ho i legislar-ho correspon al govern.»
–Sí o no a la MAT?
–«...Uf! Penso que, com a alcalde, depèn de si et trepitja el terme municipal o no. Sobre si s'ha de fer, primer s'hauria d'estudiar bé si és necessària i, després, quins riscos comporta. I, si es fa, que sigui soterrada!»
–Però exigeix una inversió colossal!
–«En efecte, soterrar-la és una qüestió de diners i prou. Exigeix una inversió tan potent com soterrar el TAV a Girona. Aquí el problema és un altre. M'agradaria que hi hagués coordinació entre les administracions a l'hora de fer grans infraestructures. En pocs anys hem fet el TAV, desdoblem l'N-II, fem el tercer carril a l'AP-7 i la MAT. Amb coordinació hauríem pogut fer un corredor de serveis i un túnel per on passessin tota l'energia i les telecomunicacions: gas, electricitat i fibra òptica... S'optimitzarien recursos. Sé què vol dir fer una galeria, però també fer l'AP-7 o posar pals. Que es faci un projecte global.»
–Això que proposeu és quimèric.
–«És utòpic, en sóc conscient, però sempre ens encallem en els traçats... Però permet-me deixar clar un fet: no comparteixo que el problema dels talls arran del temporal de neu sigui de no tenir la MAT.»
–Ni n'ha caigut cap torre.
–«No ha caigut el transport, ha caigut la xarxa de distribució. Què hauria passat amb tot el que hauria sortit de la subestació de la MAT. A veure, de responsabilitat ningú no n'amaga, per la qual cosa hem de fer un pas endavant per evitar que aquesta situació es repeteixi. Cal revisar la normativa i exigir més inversió.»
–Us heu reunit aquesta setmana mateix amb els màxims directius d'Endesa a Catalunya. Què els heu demanat?
–«Els vaig demanar garanties de subministrament amb vista a la Setmana Santa i l'estiu. I al marge de les nevades, els vaig suggerir la seva implicació en la promoció de la Costa Brava. Crec que les grans companyies elèctriques, Telefónica o Acesa, que tenen un paper fort en el nostre territori, una part del seu negoci el podrien reinvertir en la promoció del territori. Això ja forma part dels plans del Patronat de Turisme: buscar nous finançaments...»
–Quin any acabarà el centenari de la Costa Brava?
–«Aquest any: el 12 de setembre del 2010.»
–Un centenari de dos anys?
–«Al principi va ser pensat per celebrar-lo del setembre del 2008 al setembre del 2009. Quan demanem declaració de gran esdeveniment per a la desgravació fiscal dels patrocinadors ens donen el 2009-2010. Ho fem buscant patrocinadors d'escala, però no hem tingut una bona època econòmica.»
–Del que va passar amb les fotos, encara en sentiu mofes?
–«A mi ja no m'acollona ningú.»
–En fred i en la distància, què va passar?
–«No sé si allò té magnitud suficient per la que va prendre des del punt de vista mediàtic. Al seu dia vam assumir l'error. Des del punt de vista publicitari l'important és la idea. Després d'allò en van venir més: Spanir i Al-Andalus. Totes dues van demanar disculpes.»
–El Patronat de Turisme Costa Brava Girona...
–«Comença a anar bé; es nota un canvi. Hem fet canvis amb les noves tecnologies; amb les xarxes socials hem fet un portal del segle XXI. Fem promoció tal com toca.»
–Les mocions aprovades en els plens serveixen o són simples manifestacions polítiques de cara a la premsa?
–«N'hi ha que com a territori s'han de fer per defensar-lo: N-II, elèctriques... Si ens fixem en el traçat del TAV, hem aconseguit 25 actuacions de millora del traçat. N'hi ha d'altres que, en efecte, són foc d'encenalls. Recordaràs que abans el govern votava ‘no' i l'oposició ‘sí'. Avui volem que siguin útils i tinguin força; per això ara ens agrada consensuar-les. Una d'aquestes mocions va ser sobre el retorn del cabal del Ter, del juliol del 2009. Hem de fer-la sentir ara. La llei s'ha de revisar, perquè amb 50 anys de transvasament les necessitats han canviat, i ha de ser ara perquè hi ha unes condicions immillorables, amb els pantans plens. Només es pot revisar ara i se'n pot parlar bé quan hi ha aigua, en època de pau i sense sequera.»
–Hi haurà temps? Estem a punt de començar el cicle electoral.
–«La llei del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter és una bona ocasió. Llàstima del calendari! Hem de protegir, promoure i fer compatibles els usos del parc i amb les necessitats d'aigua potable. I som molt més habitants ara que el 1950, també han crescut les nostres necessitats.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.