La dreta valenciana i els seus poders

La nostra dreta ocupa des de fa massa temps, la portada dels periòdics. La seua situació és la d'estar aguantant el ruixat, confiant en rebre el suport electoral al 2011 com si no hagués passat res. Sembla mirar cap a una altra banda, malgrat l'embolic judicial en el que està clavat el seu principal responsable en cap.

La veritat és, que portem ja prou temps amb coses com el cas Gürtel, el qual passarà a la historia pels vestits de Camps, però el molt honorable president ha de saber que ell no passarà a la història mentre no dimitisca. També s'han produït altres afers d'àmbits locals, comarcals, actuacions inqualificables com ha estat el tema de l'exposició censurada al MUVIM, o l'ensopegada de Rita en el cas del Cabanyal.

Tot això, certament, evidencia el tarannà i la classe de dreta que te el nostre país. Enmig de totes eixes mogudes, sembla però, com si no lis afectés, com si no anés amb ells i elles. Tant una part de la premsa, la no comprada pel poder, com l' oposició política, han tingut ocasió i motius per incidir, per denunciar, demanar comptes, i és així com les Corts Valencianes han estat animades amb més o menys fortuna, pels grups parlamentaris i les persones que el representen. S'ha observat com han disposat de munició i n'han fet ús.

Al meu parer, però, crec que en part s' ha gastat la pólvora en salves. S'ha donat per assegut que la justícia seria més ràpida, eficient, i, tanmateix justa. Utilitzar el dret penal, i els tribunals, amb una finalitat política i amb objectius a curt termini, no deuria ser, òbviament al meu parer, el criteri determinant per a l'acció. I per quina raó, podeu preguntar-me? Doncs bé, perquè es poden generar falses expectatives i, a més a més, el procés penal pot allargar-se molt amb bons advocats, i fins i tot, no arribar a bon port.

No negaria la necessitat de denunciar, de demanar comptes; això esta be, i algunes de les intervencions que hem conegut les considere correctes. Ara be, ens hem de fer una sèrie de reflexions bàsiques. La primera seria buscar respostes a les raons per podem explicar com, al País Valencià, la dreta conserva un gran poder electoral. On estan les claus del seu poder? Podem partir d'una resposta molt simple: l'electorat valencià erra, esta desinformat i és víctima de la demagògia. Resposta fàcil, la de la rabosa i la formiga. Concloure que l'electorat erra tantes vegades, i més, davant les evidencies actuals, és massa simplista.

Tal vegada, l'esquerra plural, i a la vegada més que dispersa en sigles i idees, podria anar esbrinant per quines causes els seus missatges no arriben a la gent, o, si arriben, no quallen. Si la visió que el personal te de les alternatives de l'esquerra no resulta convincent, aquesta no connectarà.

A l'oposició se la visualitza en la mesura qie protagonitza la crítica i el control al govern. No per aparèixer al costat dels que manen a la foto, fa visible els discursos d'esquerra. Invertir la situació, no es gens fàcil, perquè veure qui la diu més grossa costa poc. Tal vegada, les alternatives a la dreta, emmarcades en el que s'entén per esquerra, podrien buscar opcions suggestives en continguts i generadores d'adhesió. Aquest podria ser un camí per canviar qualitativament la situació.