«El que s'ha de fer en temps de crisi és sortir fora i no quedar-se a casa»

–«Dins de l'objectiu d'enfortir les nostres competències, un dels punts clau és el de la formació. Ara, el nostre cos de funcionaris tant pot aspirar a una feina a Afers Exteriors com en un departament de gestió administrativa... No hi ha un requisit específic per a Afers Exteriors. Funció Pública està treballant a dividir-los per sectors. Volem aprofitar que s'està reorganitzant el cos de funcionaris per incloure un perfil, un requisit, perquè els puguem demanar fluïdesa en idiomes, experiència en relacions internacionals... El cost que té és el de la reorganització. No parlem d'un cos de funcionaris nou. Aquest és el primer punt. El segon implica la possibilitat que puguem contractar catalans amb experiència en organitzacions internacionals, i el tercer una formació específica, que segurament es faria des del Patronat Catalunya Món, en relacions internacionals. Ens hauríem d'apartar de la formació diplomàtica que coneixem, rígida, per formar persones amb capacitat de negociació, expertes en un país determinat, que entenguessin el món com un global...»

–«Hem demanat a tots els departaments quines són aquelles places que treballen en l'àmbit de les relacions internacionals.»

–«Estem treballant en un document pressupostari, en aquelles línies d'actuació a les quals ja es pot assignar un pressupost. I també treballem en un de balanç per veure quines coses del pla ja hem anat treballant aquesta legislatura. Els països prioritaris amb els quals hem signat acords, per exemple, coincideixen amb els que surten del pla. L'estratègia de diplomàcia pública ja l'hem anat treballant, el desplegament de les nostres competències en el sentit que coordinem l'acció exterior de tots els departament, també.»

–«Aquesta legislatura és la que ha treballat més per l'acció i la projecció exterior de Catalunya. Fins ara teníem uns presidents que viatjaven però no hi havia una estructura que projectés l'acció exterior, ho hem fet ara. El pla, en el primer objectiu de desplegament de les competències, obre la porta a una estructura del màxim nivell politicoinstitucional. Personalment, crec que ha de ser una futura conselleria establerta. Si hi fos, tota la resta d'objectius ja cauen per si sols i el pla d'acció exterior s'omple d'un altre contingut, un altre pressupost..., i és molt més efectiu.»

–«És independent de la legislatura, és un pla de país, que marca un full de ruta per als propers cinc anys. Està molt consensuat, no només en el govern sinó també amb l'oposició, amb el món acadèmic, la societat civil... La nostra obsessió ha estat garantir la supervivència del pla el màxim temps possible. L'ha aprovat aquest govern però l'oposició es pot sentir còmoda perquè molts dels objectius quedaven reflectits en el programa electoral del 2006 de CiU.»

–«Hi ha una part de Catalunya, dels creadors d'opinió i de la societat que entén que, en un moment de crisi, el que s'ha fer és sortir fora, anar a picar portes, explicar qui som i quin valor afegit podem aportar al món. Estem obrint camí i, sempre ho fas, t'emportes les esgarrapades. Hem de fer molta pedagogia. Un cop es comencin a veure resultats, que l'acció exterior té un retorn de beneficis per a Catalunya molt important, sobretot econòmics, s'entendrà millor.»

–«Tinc un pressupost de 2,2 milions per gestionar-les. És el que costarien 2,5 quilòmetres de carretera, un import que realment és ridícul. Amb aquests diners s'han obert cinc delegacions. Es va tancar la Maison de la Catalogne, que costava 370.000 euros de lloguer l'any, i amb aquest import hem obert quatre delegacions: la de París, que costa 113.000 euros; la de Nova York, 206.000; la de Berlín, 11.000, i la del Regne Unit, 14.000. I encara ens en sobren 10.000 per a Buenos Aires. És el 3% del total del meu pressupost, un import mínim. Quan es comenci a veure el retorn no s'hi podrà anar en contra.»

–«Només en quedava una per obrir en aquesta legislatura, la de Mèxic. Ens vam plantejar no obrir-la, no per la retallada pressupostària que hi ha hagut a Vicepresidència, sinó perquè vam preferir destinar el pressupost que teníem a consolidar de forma més potent les que ja havíem obert. Seguim ferms que el que s'ha de fer en temps de crisi és sortir a fora i no quedar-se a casa.»

–«La d'Àsia, que amb tota probabilitat seria a la Xina, i al Marroc.»

–«Per lògica tota l'acció exterior, tant el que és les relacions internacionals com el que és la relació de Catalunya amb la Unió Europea, encara que tracti de temes de política interior, hauria d'estar sota el paraigües d'aquesta estructura del màxim nivell de la qual parlem.»

–«No faria el mateix balanç. Hi ha molta feina a fer en el tema del català, no només a la UE, sinó a Madrid.»

–«Hi ha una comissió Catalunya-Madrid, dependent d'Interior, que desplega les competències de l'Estatut. Se subdivideix en subcomissions i n'hi ha una d'Afers Exteriors, en què participo jo mateixa, i un equip d'Exteriors i un d'Interior. La relació amb Madrid és fluida però és ineficaç. Vam anar amb una sèrie de temes per desplegar-los, com ara el memoràndum de la Unesco, la possible acreditació dels delegats que tenim a les nostres oficines... Hi ha temes pendents, no s'han acabat de resoldre i els tenim a la taula de negociació. És un tema de voluntat política i que s'entengui que Catalunya suma i no resta. Que tot allò que és bo per a Catalunya pot ser bo per a Espanya.»

–«En el català, no s'ha evolucionat en cap sentit.»