«Catalunya és forta quan va unida»

–«Hem treballat amb unes 10.000 persones. Volem donar-hi continuïtat perquè, si hem de lluitar contra la desafecció, s'ha de treballar molt. L'objectiu és posar en xarxa unes 75.000 persones. Aquesta és la forma del segle XXI del que eren els ateneus populars, als quals anava gent progressista, catalanista, d'un partit o d'un altre, discutien, generaven idees... En aquest moment tenim una societat molt més individualitzada, això no existeix i ho hem d'inventar. Proposem la constitució de cooperatives democràtiques, que estan en contacte bàsicament a través d'internet i que, de tant en tant, fan trobades com la del cap de setmana passat. Hi ha ganes, gent, unes dinàmiques en curs... Depèn de la nostra voluntat que tiri endavant.»

–«Una de les propostes que fem és la creació d'una mena de consells ciutadans a cada localitat o àmbit de la vida col·lectiva: l'educació, la sanitat, la cultura... De baix a dalt, processos de fundació de cooperatives democràtiques que vagin tirant endavant, deliberació col·lectiva, sense cap direcció determinada, en els paràmetres de Catalunya Causa Comuna, però sense cap pretensió política o electoral, simplement de contribuir a la deliberació de la gent i a la renovació del lligam entre societat i ciutadania, d'una banda, i política i institucions, de l'altra.»

–«Les propostes les hem adreçat a tothom.»

–«Un compromís dràstic ja no contra la corrupció, sinó contra la relació entre política i negocis, que ens sembla molt perillosa. Si se serveixen els interessos comuns no es poden servir els interessos dels negocis particulars. Entre política i negocis hi ha d'haver incompatibilitat absoluta. La segona és que Catalunya ha d'avançar cap a l'absoluta paritat de gènere i, la tercera, que Catalunya dividida no guanya mai. També que s'ha de veure la crisi com una oportunitat de canvi de sistema de productiu, de consum... N'hi ha una altra referent a aquesta discussió entre independentisme i federalisme. La nostra idea és que la història apunta cap a una reforma de l'Estat espanyol en un sentit federalista plurinacional i cap a la construcció política federal d'Europa. Això tardarà uns anys. Per exemple, la sentència del Tribunal Constitucional, sigui quina sigui, marcarà la necessitat que tots els partits catalans es posin d'acord per demanar la reforma constitucional que empari la plurinacionalitat de l'Estat.»

–«Sí, és el risc que l'onada de populismes que hi ha a tot Europa s'estengui a Catalunya, on també hi ha un caràcter pitjor. A França hi ha populisme xenòfob racista, el senyor Le Pen, a Itàlia el senyor Berlusconi... Aquí tindríem no un, sinó dos populismes confrontats, un de signe espanyolista i un altre de signe sobiranista. I aleshores ens trobaríem amb la situació en la qual una majoria de la població catalana miraria des de la distància i amb un malestar creixent com aquelles minories en els extrems populistes es fan la guerra. Seria detestable i ho hem d'impedir.»

–«Totes les opcions són legítimes, però estem en contra que les formacions tinguin posicions xenòfobes, i de la gent que utilitza els problemes per servir-se'n, no per solucionar-los.»

–«Són coses que es poden solucionar per diferents camins: un és fer més estricte el tema d'incompatibilitats a les cambres legislatives. Un altre és fer-ho més incompatible pel que fa a l'opinió pública. Que el llistó de l'intolerable pugi des del punt de vista del poble i l'electorat. Hem vist i veiem situacions esgarrifoses, que no acusen només els protagonistes, sinó també l'entorn social. El conformisme, l'escepticisme de gent que ho ha vist durant anys però no ha reaccionat.»

–«Pensava més en el senyor Matas a Mallorca. Són temes d'una enorme gravetat. Tant de bo siguin escàndols que marquin un punt d'inflexió.»

–«El problema no és la separació de Catalunya d'Espanya, és fer triar els 7,5 milions d'homes i dones que viuen a Catalunya. És el problema de la unitat civil. A Catalunya, la gent té sentiments plurals, totes les enquestes ho diuen.»

–«Són respectables, res a dir. El que cal és remarcar que Catalunya dividida mai guanya, és forta quan va unida. No parlo d'una unitat al 100%, sinó d'un gran moviment majoritari, la Solidaritat Catalana del començament del segle XX, la unitat de la transició del franquisme a la democràcia, la conquesta de l'autogovern, el retorn del president exiliat... Tot això són moments d'unitat.»

–«Qui hi està més interessat és la dreta espanyola i espanyolista. Alerta, al País Valencià ho ha fet.»

–«Estic d'acord que les campanyes siguin al més positives possible. Entre les nostres idees hi ha la de proposar a les forces un pacte de política neta, de política respectuosa. Més que veure els partits i els polítics tirant-se els plats pel cap, el que volem és veure'ls al voltant d'una taula. Veure democràticament quines propostes fan i quines són les millors. Això és fàcil de dir i difícil de fer.»

–«Estan obertes diverses possibilitats. La que prefereixo és un acord, no de govern, sinó un acord estratègic entre les forces catalanistes i de progrés. Una cosa és que tres partits es posin d'acord sobre el programa del seu govern, cosa que han de fer i ha donat bon resultat. Una altra cosa diferent és que es posin d'acord sobre quina estratègia política han de compartir en un horitzó de quatre, vuit, dotze anys. El que desitjaria és que hi hagués això. Quan parlo de forces catalanistes i de progrés, em refereixo a les del govern d'entesa. Però poden sortir altres sectors... Ja es veurà. També pot haver-hi necessitat d'acords més amplis. Per sort, jo no tinc la preocupació de decidir entorn aquesta qüestió.»