Conde-Pumpido formalitza per decret que la sentència contra Companys és «nul·la»

Denega oficialment la petició de la Generalitat de reobrir el cas que va condemnar a mort el president

Conde-Pumpido hauria pogut demanar al Tribunal Suprem la declaració de nul·litat de totes i cadascuna de les sentències contra les víctimes del franquisme un cop aprovada la llei de la memòria històrica i d'acord amb la llei d'enjudiciament criminal. Entre aquestes sentències, les que van dictar contra el president Lluís Companys el Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona i el Consell de Guerra d'Oficials Generals el 1939 i el 1940. És el que li va sol·licitar el govern català l'octubre de l'any passat de la mà de Maria Lluïsa Gally, néta del president. Però lluny d'això, ha optat per «reconèixer» que les sentències contra Companys són «inexistents i nul·les de ple dret sense que subsisteixi actualment cap aparença de legalitat o validesa». La raó: la llei de la memòria ja declara «injustes» les condemnes i «il·legítims» els tribunals que les van sentenciar.

La decisió de Conde-Pumpido, formalitzada ahir per decret, no té la unanimitat dels juristes. Alguns argumenten que el fiscal no té legitimitat per substituir, amb el seu criteri, una decisió que correspon al Tribunal Suprem. Cosa que vol dir que les decisions dels tribunals franquistes continuen vigents i, per tant, la condemna per rebel·lió contra Companys es manté ferma. El govern estudia ara quines accions emprendrà, segons fonts del Departament de Relacions Institucionals, en espera de conèixer si Maria Lluïsa Gally està disposada a emprendre noves accions legals.

El silenci de Madrid

El govern espanyol ha optat per no implicar-se activament en el procés de reparació de l'honor de Companys. L'octubre de l'any passat va evitar donar suport a la determinació de la Generalitat de sol·licitar al fiscal general que demanés al Suprem la revisió del cas. El Ministeri de Justícia es va limitar a emetre per a Companys la declaració de reparació i reconeixement personal que preveu la llei de la memòria històrica per a totes les víctimes, que ni tan sols explicitava la seva condició de president de la Generalitat. El ministre Francisco Caamaño es va traslladar a Mèxic per entregar personalment el document a la néta de Companys, en presència del conseller Joan Saura. No hi va haver un gran acte per honorar la figura del president màrtir. El document, el gros del qual té una redacció estàndard per a totes les víctimes, reconeixia que Companys «va ser injustament condemnat a mort en compliment d'una sentència imposada per un il·legítim consell de guerra». Però no té transcendència jurídica.

La clara voluntat del govern espanyol de no donar ales a l'empresa de la Generalitat és el colofó d'un llarg procés iniciat amb la llei de la memòria històrica. Durant l'any de negociacions per aprovar-la, el PSOE va ser objecte, d'una banda, del desgast d'un PP que veia «perjudicial per a la convivència nacional» reobrir les ferides de la guerra i el franquisme. I, de l'altra, les crítiques de les forces de l'esquerra, desencisades perquè no anul·lava els judicis sumaríssims.

Divisió en el tripartit

M.B

El conseller d'Innovació, Josep Huguet, que ahir va actuar com a portaveu del govern en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu, no va voler pronunciar-se sobre la sentència contra Companys, perquè el tripartit «no té una posició comuna». ERC, el partit d'Huguet, ja va censurar la setmana passada la decisió judicial, unes crítiques que no acaben de compartir els socis. Huguet va recordar, però, que el govern continuarà impulsant la memòria històrica i va treure ferro a les divergències del tripartit. «Això també passa en coalicions», va dir, amb referència a CiU.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.