El Constitucional convoca un ple dimecres i dijous per decidir sobre l'Estatut

María Emilia Casas, presidenta del TC, ha triat la setmana vinent per convocar un ple que podria posar fi al llarg periple de l'Estatut, aprovat per tres cambres legislatives i ratificat pels catalans en referèndum. Segons fonts del tribunal, se sotmetrà a votació l'últim redactat de la sentència. Els cinc magistrats de l'anomenat bloc progressista busquen el vot d'un de conservador per a un text que declararia nuls una quinzena de preceptes i en fixa la interpretació de quinze més. Perillarien la definició de Catalunya com a nació, inclosa al preàmbul, l'obligatorietat de conèixer el català, els símbols nacionals recollits a l'article 8, les competències del poder judicial i del síndic de greuges. Així, als vots favorables de Casas, Vera, Pascual Sala, Eugeni Gay i Manuel Aragón, s'hi podrien afegir els conservadors Guillermo Jiménez i Ramon Rodríguez Arribas. Si no fos així, la presidenta del TC podria utilitzar el seu vot de qualitat per trencar l'empat. Es descarta que Vicente Conde, Jorge Rodríguez Zapata i Javier Delgado avalin el redactat.

L'acord desencallaria, de retruc, la renovació dels membres del tribunal amb mandats prorrogats, començant per la presidència, i la substitució de Roberto García-Calvo, que va morir el 2008.

Malgrat les expectatives generades, fonts de l'alt tribunal no donaven per fet que dimecres i dijous els magistrats definitivament fallin sobre l'Estatut. La imminència de la sentència s'ha anunciat cíclicament al llarg dels últims anys. Si finalment es dóna el cas, la sentència podria desestabilitzar l'escenari polític a set mesos de les eleccions. El mateix president de la Generalitat, José Montilla, no ha tancat la porta a avançar els comicis. Com a resposta al TC, el president es va comprometre a convocar tots els partits a una cimera per acordar una estratègia unitària. El Parlament podria canalitzar la reacció d'un front català difícil de bastir davant de la proximitat de les eleccions. D'entrada, els socis del govern mantenen posicions diferenciades davant d'una eventual retallada de l'Estatut. Els socialistes catalans acatarien la literalitat de la sentència, mentre que ERC ja ha deixat clar que no ho farà. La carta catalana, de fet, ja va trencar el primer tripartit com a conseqüència de la sortida dels republicans de l'executiu, que van demanar el vot en contra en el referèndum. Fora del Palau de la Generalitat, CDC i UDC han de pactar prèviament un posicionament que els socialcristians han rebutjat abordar sense conèixer la sentència.

Diverses plataformes de la societat civil, entre elles Òmnium Cultural, preparen una gran manifestació que podria recollir el malestar dels ciutadans. El previsible rebuig majoritari a la sentència, a més, pot fer créixer la participació en les consultes sobre la independència de Catalunya que se celebraran a gairebé 200 municipis d'arreu del país aquest 25 d'abril. O, al contrari, multiplicar la desafecció.