El Vaticà nega que el Papa amagués el cas de pederàstia d'un capellà de Califòrnia
La Santa Seu dissenya un pla per afrontar l'escàndol
En declaracions que va publicar ahir el diari italià Corriere della Sera, Benedettini explica el missatge que, segons ell, Ratzinger va voler transmetre en una carta enviada el 1985 a la diòcesi californiana d'Oakland, a la qual es referien divendres els mitjans nord-americans i en la qual el llavors cardenal demanava que es tingués en compte «el bé de l'Església universal».
«El llavors cardenal Ratzinger no va ocultar el cas, sinó que, com es dedueix clarament de la missiva, va fer present la necessitat d'estudiar-lo amb més atenció», va assegurar el subdirector de l'oficina de premsa vaticana. «Cal tenir present –va afegir-hi– que la suspensió del càrrec [del sacerdot] era llavors competència del bisbe local i no de la Congregació per a la Doctrina de la Fe», de la qual Benet XVI era responsable abans de convertir-se en pontífex, el 2005.
Fonts vaticanes a les quals es refereix el Corriere della Sera afirmen que aquest cas és un altre intent d'implicar Ratzinger en l'escàndol de pederàstia de capellans catòlics. Aquest divendres van sortir a la llum als EUA unes cartes entre la diòcesi nord-americana d'Oa- kland i la Santa Seu, datades entre 1981 i 1986, que fan referència al cas del religiós Stephen Kiesle, que el 1978 va ser detingut acusat d'haver abusat de dos menors quan vivia a l'àrea de San Francisco (nord de Califòrnia). Al final del judici, el capella, el cas del qual va rebre una gran cobertura mediàtica, va quedar en llibertat vigilada durant tres anys, període després del qual el bisbe d'Oakland de llavors, John S. Cummins, va sol·licitar per escrit al Vaticà que s'apartés Kiesle del sacerdoci. La petició va arribar fins a Ratzinger, que, en una d'aquestes cartes que reporten els mitjans nord-americans, va escriure que els fets eren d'una «gran rellevància» i va estimar que calia tenir en consideració «el bé de l'Església universal». El llavors cardenal Ratzinger va demanar «més temps» per tenir amb aquests incidents una «molt curosa consideració», i va dir al bisbe Cummins que proveís Kiesle de la màxima «atenció paternal possible».