ROGER GRANADOS
ADVOCAT. COORDINADOR DE LA CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA
«Si volem una Catalunya lliure, el que ens cal és una constitució»
És un dels vuit juristes que ha creat la Constitució de Catalunya perquè sigui aprovada pel Parlament i el país tingui una carta magna per començar el procés d'independència
Com va sorgir la idea de tenir una constitució?
–«Un bon dia Joan Carretero va agafar un grup de persones, mentre parlàvem del tema de l'Estatut i el Tribunal Constitucional, i va dir: ‘Aquest país el que necessita és una constitució, com totes les grans nacions del món'.»
–Quan va començar?
–«Fa uns dos anys d'aquella conversa. Mai abans ens havíem plantejat, ni sabíem de ningú, que volgués fer la nostra constitució. I va ser quan, discretament, un grup de juristes ens hi vam posar.»
–En català i anglès.
–«En català, perquè és en l'idioma en què ha d'estar redactada, i en anglès, per fer-ne una difusió d'àmbit internacional.»
–De què ens serveix una constitució si no tenim un estat propi?
–«És que la Constitució és l'instrument jurídic i polític a partir del qual constitueixes l'Estat. Ara hem de posar punt final al període estatutari que els partits polítics, fins ara, han seguit en aquest país. I el que s'ha de fer és construir l'element bàsic a partir del qual configuraràs la Catalunya del futur.»
–Amb un objectiu clar: la independència?
–«Sí. Nosaltres volem un estat lliure i independent per al futur de Catalunya. I el primer que ens cal és una constitució.»
–I l'Estatut?
–«Un estatut és el que té una comunitat de propietaris o una societat mercantil. Les grans nacions d'aquest món, el que tenen són constitucions.»
–Per què han pres com a model el text dels Estats Units?
–«Al principi, quan es va analitzar, es va produir la discussió de si s'havia de seguir un model nord-americà o un d'austríac, que seria el del sistema constitucional espanyol. Quina és la gran diferència? Doncs hem fet una constitució amb la premissa que la gent la pugui entendre.»
–Així, és l'antítesi de l'espanyola.
–«És que si la llegeixes, la meitat de les coses no les entens. Llavors, has de tenir uns senyors, que es diuen Tribunal Constitucional, perquè diguin el que diu la Constitució. I en canvi si llegeixes la Constitució de Catalunya o dels Estats Units, està molt clar el que diu. No hi ha dubtes sobre el continguts.»
–Clar i català.
–«És que volíem fugir de l'ambigüitat, que ens ha donat molt mals resultats històricament i, sobretot, pel que fa a normes fonamentals a partir de les quals es creen els països. I l'exemple és el que li ha passat a l'Estatut.»
–Com han de ser les normes polítiques?
–«Clares i contundents.»
–I les reaccions?
–«Molt positives. Hem quedat sorpresos. El mateix que passa amb aquest gran moviment social, espontani, amateur i gratuït que són les consultes populars. Ningú s'havia plantejat mai que es pogués fer fins que es trenquen totalment les creences i els immobilismes.»
–I qui l'ha d'aprovar perquè tingui vigència?
–«Els diputats del Parlament de Catalunya.»
–Preveuen les forces armades? I la figura d'un cap d'estat?
–«No hi són regulades. Quedaria a les mans del consens polític de la Catalunya independent.»
–El text deroga en territori català la Constitució del Regne d'Espanya. Un gran conflicte?
–«El gran tema de la independència és a la base, que és el concepte de sobirania. Pels espanyols, la sobirania nacional catalana resideix en el poble espanyol, mentre que per nosaltres, la sobirania nacional catalana resideix en el poble de Catalunya.»
–Com defineix aquest escenari de futur?
–«Com un compromís valent, honest i que no té marxa enrere.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.