ERC es desmarca i la resolució unitària per la renovació del TC queda en suspens

Montilla i Mas desencallen el text però CiU no s'hi compromet perquè Esquerra diu que no el firma però que el votarà

El president de la Generalitat i Artur Mas desencallaven, al matí, amb una conversa telefònica prèvia a la reunió del Consell Executiu, la proposta de resolució unitària perquè el Parlament demani la renovació del Tribunal Constitucional. El text inclou finalment la demanda de la federació que el Parlament emprendrà totes les accions possibles perquè l'alt tribunal es declari incompetent per dictar sentència i, a canvi, rebaixa la pretensió dels de Mas de traslladar al Congrés la reforma de la llei orgànica del TC. La resolució la circumscriu al Senat, si bé recull un ambigu «sens perjudici d'altres iniciatives en el mateix sentit que es puguin produir en altres cambres» amb què CiU es va donar per satisfeta. Aquesta fórmula estalvia al PSC un desmarcatge inicial del PSOE a la cambra baixa, tot i que si la modificació prosperés –possibilitat remota per l'oposició del PSOE i el PP– acabaria passant pel Congrés.

El consens del text unitari va durar poc. Tan bon punt es va conèixer el pacte Montilla-Mas, ERC va anunciar inesperadament que no el signaria, però que hi votaria a favor al Parlament. Els republicans s'havien mantingut al marge de les negociacions en les darreres hores i donaven per bo el que acordessin els dos grups majoritaris, segons van dir dilluns. Els socis sostenen que en cap moment havien posat damunt de la taula la possibilitat de desmarcar-se del pacte, malgrat que asseguren que ho havien apuntat en un esmorzar de treball, també dilluns. El president d'ERC, Joan Puigcercós, justificava la decisió que havien pres per «coherència», atès que no van donar suport a l'Estatut i no creuen que la renovació del TC resolgui res, ja que donen per esgotada la via autonomista. Els republicans veuen «dubtosament eficaç» la resolució i creuen que l'han de signar les forces del «sí» a l'Estatut.

«Si em punxen, no em treuen sang.» Mas va manifestar que està astorat per l'actitud d'ERC, que va atribuir a «raons purament tàctiques de baixíssima volada». El desmarcatge dels republicans deixa en suspens l'acord entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició. La federació estudiava fer-se enrere i no firmar tampoc un text que, d'entrada, no té la unitat dels socis del govern. Mas, que va mantenir converses amb Montilla al llarg del dia, va instar-lo a fer un cop de puny sobre la taula per «garantir que la unitat hi serà», ja que qualsevol iniciativa no signada per les quatres forces quedaria «debilitada». El malestar pel gest dels republicans era majúscul a CiU, que decidirà avui quina posició pren sobre el text, segons fonts de la federació.

«De paraula»

Conscient que la posició d'ERC era «inamovible», el president de la Generalitat obria la porta a la possibilitat que la resolució no s'acabi aprovant. Montilla, que explicava el moviment dels republicans per la proximitat de les eleccions, els cridava –també a CiU– a la «responsabilitat» i a «anteposar els interessos de país als de partit». A la nit, en una entrevista a la cadena SER, rebaixava el to contra la federació. «CiU no fallarà en aquest moment, com no va fallar en d'altres d'importants», va considerar Montilla, i va qualificar el líder de CiU de «persona de paraula». Defensava la importància del text conjunt com un missatge cap a la ciutadania però també cap a l'Estat: «És important que les formacions polítiques que vam fer possible l'Estatut estiguem unides a l'hora de defensar-lo.»

Els socis dels republicans, el PSC i ICV-EUiA, no van amagar el malestar amb Esquerra. «Quan un està disposat a votar una cosa, la pot signar tranquil·lament», considerava el portaveu dels socialistes, Miquel Iceta.

El Parlament reitera la convicció que l'Estatut ha assolit la màxima legitimació possible per haver estat ratificat per la ciutadania, i insta les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i desplegar-lo. En defensa la constitucionalitat.
S'adreça als presidents del Congrés i el Senat perquè traslladin als grups la necessitat de rellevar els magistrats amb mandat caducat i la vacant per la defunció d'un altre.
El Parlament constata que després de cinc intents fallits de dictar sentència, el TC «no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades». Promourà «totes les accions a l'abast a fi que es declari incompetent».
El Parlament, «sens perjudici de les iniciatives que es facin en altres cambres», demana als grups del Senat que en el termini de 30 dies facin una proposta de reforma de llei del TC.

El govern demana a l'Entesa que impulsi la reforma de la llei

a.s

En paral·lel a la negociació de la resolució parlamentària, el govern va aprovar ahir les seves pròpies mesures per impulsar la renovació del Tribunal Constitucional. Una d'aquestes és convocar els senadors del grup de l'Entesa, format pel PSC, ERC i ICV, per demanar-los que presentin una proposició de llei que impulsi la modificació a la cambra alta. La reforma va encaminada a impedir la prolongació automàtica dels magistrats que han esgotat el seu mandat, contràriament al que passa ara. La petició s'inclou en la resolució unitària, a hores d'ara en suspens, així que, en espera del resultat, el president de la Generalitat pretén liderar-la igualment. Això sí, circumscrivint-la únicament i exclusivament a la cambra alta. L'argument és que són els quatre magistrats designats a proposta del Senat els que estan pendents de renovació des de fa més de dos anys, i que començar pel Congrés allargaria el procés. També és cert que situar-se d'entrada a la cambra alta alleugereix inicialment la pressió del PSC, que disposa d'un grup diferent del PSOE, al qual de totes maneres hauria de convèncer si vol que tiri endavant. Si fos així, la reforma acabaria al Congrés.

Iniciativa sense precedents

A més d'aquesta trobada, el govern va aprovar que es demani la convocatòria de la comissió de les Comunitats Autònomes del Senat per debatre les propostes de candidats per rellevar els magistrats amb mandat caducat presentades pels diferents territoris, amb l'aposta catalana pels catedràtics Encarna Roca i Antoni Rovira. Es tracta d'una petició sense precedents, malgrat que pot sol·licitar que es reuneixi el president de la comissió, el de la cambra alta i el consell de govern d'un territori, tal com ha fet la Generalitat. La presidenta del TC, María Emilia Casas; el nou ponent de l'Estatut, Guillermo Jiménez; Jorge Rodríguez-Zapata, i Vicente Conde són els membres que estan en pròrroga des del 2007. A aquestes places, que ha de substituir el Senat, se li afegeix la vacant de Roberto García-Calvo, proposat pel Congrés, que va morir el 2008. Per últim, l'executiu ha encarregat un informe a la comissió jurídica assessora de la Generalitat perquè avaluï si la situació de no renovació en què està el Constitucional pot tenir efectes a l'hora de dictar sentència.

Va ser el mateix José Montilla el que va detallar les mesures. I va aprofitar per respondre a Casas sobre la «crisi institucional» del TC. El President en responsabilitza només el PP per haver recorregut contra l'Estatut i haver «bloquejat» la renovació de l'alt tribunal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.