Ja ho deia Solé Tura
El dirigent comunista advertia el 1979 que el Tribunal Constitucional, «polític» i «incontrolable», podria «invalidar» el sistema democràtic
I va ressonar com una maledicció. «Esperem que el temps i la pràctica donaran la raó a les nostres aprensions.» Era el 19 de setembre de 1979, i en el ple del Congrés es votaven les esmenes introduïdes pel Senat a la llei orgànica del Tribunal Constitucional. Com a colofó d'un estiu de debats parlamentaris per crear l'alt tribunal, Jordi Solé Tura va deixar anar la frase amb la resignació de qui considerava traït el suposat consens que va cosir la Constitució, de la qual era pare. Més de trenta anys després, amb l'Estatut pendent de la sentència del TC, els arguments de l'aleshores ponent del grup parlamentari comunista continuen fent qüestionar el sentit i funcionament d'un dels òrgans que vertebren l'Estat des de tres diaris de sessions perduts a l'arxiu del Congrés.
«Tribunal incontrolable»
L'oposició de Solé Tura a la llei cuinada pel govern espanyol i debatuda a les Corts espanyoles se sustentava sobre un argument bàsic: situava el TC com a centre del sistema. Li atribuïa el control de la constitucionalitat de les lleis elaborades a les cambres i la resolució de tota mena de conflictes de competències i atribucions, incloent-hi els que enfrontessin l'executiu i el Congrés. «Ens sembla absolutament contrari a la filosofia de la Constitució que vam aprovar que diguem aquí que, efectivament, el centre de gravetat no se situarà allà on han dit els milions d'electors, sinó que se situarà en un tribunal incontrolable», va denunciar. El diputat comunista admetia que la divisió de poders és «relativa». Però la clau era veure quin organisme se situava en el melic del model: el parlament i les seves relacions amb el govern o un tribunal construït amb «criteris polítics».
Solé Tura considerava que dotant el TC d'aquestes competències s'«invalidava literalment» el model democràtic pel qual s'havia apostat per trencar amb el franquisme. «Hem creat un organisme que no ha estat elegit per l'electorat, que no és directament controlable, que té una duració quant a l'exercici del càrrec per part dels jutges molt superior al d'una legislatura», de manera que podria «perpetuar» majories no existents, «que se situa per sobre» de l'electorat i podria «acabar invalidant la mateixa activitat del Parlament», va esgrimir durant la defensa de les esmenes del seu grup a la llei. De les propostes de Solé Tura, a l'arxiu del Congrés, no en queda ni rastre. Tampoc del text àmpliament citat en què suposadament defensava que el tribunal no podia modificar un estatut ratificat en referèndum. El butlletí oficial està incomplet. Probablement no es van publicar mai, aquestes propostes.
«Anticonstitucional»
En les seves intervencions en els plens, però, el dirigent comunista recorda que el procediment previst en l'article 151 de la Constitució per als estatuts situa, després dels tràmits parlamentaris previs a les Corts espanyoles, un referèndum entre els electors del territori en qüestió. «Cap altra instància», diu. En la llei del TC, en canvi, s'hi afegeix el control de l'alt tribunal, «al qual estem atorgant dret de vet sobre l'activitat legislativa del Congrés», al·lega. I això, al seu criteri, «no és a la Constitució, va contra la Constitució», és «anticonstitucional d'una manera clara i radical». L'avís de Solé Tura era contundent: «Es pot arribar per aquest camí a una veritable dictadura del Tribunal Constitucional.» Ara els recursos contra la carta catalana posen més a prova que mai el sistema aleshores confegit, que ha estat lleument modificat a través de diverses reformes de la llei orgànica del TC. Per exemple, la que va eliminar el recurs previ d'inconstitucionalitat el 1989, durant la segona legislatura, amb Felipe González com a president espanyol, i que pretenia evitar que l'oposició bloquegés amb aquesta eina l'activitat legislativa impulsada per l'executiu. Sense prou força per aturar els mals auguris, Solé Tura va deixar anar un lament: «Aquesta Constitució s'ha elaborat procurant sumar, i la primera llei que s'ha fet per desenvolupar-la ha restat.»
«Es pot arribar a una veritable dictadura del TC que acabi convertint el Parlament en un òrgan absolutament secundari»
L'alt tribunal i el franquisme
Jordi Solé Tura ja era reticent a la regulació que es faria del Tribunal Constitucional abans i tot de l'aprovació de la Constitució. En un informe sobre l'avantprojecte que va presentar al comitè central del Partit Comunista el gener de 1978, avisava que es podria convertir en «un instrument molt conservador». El ponent de la carta magna ho argumentava pel fet que els seus membres «han de ser designats entre persones de llarga trajectòria professional», i això obligava en aquell moment que els escollits fossin per força persones que havien forjat la seva experiència sota la dictadura. «Pot passar que molts dels seus membres siguin designats entre persones vinculades a una trajectòria que no ha estat, precisament, gaire democràtica», va denunciar en l'informe, recollit al seu llibre Los comunistas y la Constitución (Forma, 1978). Solé Tura també censurava que el mandat dels magistrats de l'alt tribunal s'allargués nou anys: «Si tenim en compte que el Congrés es renova cada quatre, ens trobarem que el Tribunal Constitucional se situa per sobre de la renovació de les legislatures i, en conseqüència, es pot situar per sobre de les mateixes Corts.» És a dir, col·loca els magistrats «per sobre de tot control parlamentari». I això, per Solé Tura, era un perill. Obria la porta que l'alt tribunal es convertís en un «fre per al desenvolupament de les llibertats reconegudes en la Constitució».
