Fa uns dies va haver de proclamar la seva innocència i la de l'Ajuntament que encapçala en relació amb el cas Pretòria. El seu nom i les seves converses amb el cervell de la trama i exdiputat socialista, Luis García Sáez, Luigi, han aparegut al sumari d'aquest afer de corrupció urbanística, tot i que ell no està imputat i ni tan sols va ser citat a declarar com a testimoni. L'aparició de converses al sumari en què ell apareix parlant amb els implicats ha sembrat una ombra de dubte que vol esvair costi el que costi, perquè diu que mai no ha acceptat cap suborn i que sempre ha actuat amb honestedat i honradesa. Es confessa tocat i, sobretot, dolgut amb els qui l'han utilitzat.
–Com es troba des de l'obertura del sumari?
– «Tot i que no he volgut llegir gaire el que diu i m'han anat comentant certes coses, ho estic passant malament. He tingut un desengany personal important i he rebut un cop fort a la meva credibilitat. Tinc la consciència tranquil·la i m'aniré recuperant, tot i que estic dolgut.»
–Sobretot amb Bartomeu Muñoz, l'exalcalde de Santa Coloma...
–«Era algú a qui estimava i que pensava que em respectava, tot i que després m'he adonat que no era així; al contrari, que m'utilitzava. Era el meu amic i confiava en ell. Jo sempre deia que es movia per ambició política i per ser un polític referent, ja que a més era culte, intel·ligent i agradable en el tracte. Per això, fa molt de mal saber que en alguna conversa del sumari em tractés d'idiota o d'imbècil.»
–Va demanar-li ajut personal per a un problema de la seva dona i ell li va acabar explicant a Luigi...
–«Jo no vaig demanar feina per a ella, només vaig demanar un ajut a qui considerava un amic, perquè jo estava vivint un moment familiar francament complicat. Si hagués volgut un ajut amb més interès, hauria trucat a algú de Sant Adrià, com he fet per a molts d'altres. Aquí, i no dins l'Ajuntament, hi ha moltes persones a les quals he tractat d'ajudar quan les he vist preocupades, mirant si havia possibilitats que obtinguessin algun lloc de treball. És la meva obligació com a alcalde. Potser en César [Arrizabalaga, alcalde de Montcada que aquesta setmana ha anunciat que plega, tot negant qualsevol implicació urbanística amb el cas] i jo no hem aprovat el nivell ètic, però potser és que en política no l'aprova ningú. El meu comportament al llarg de 14 anys no es pot matar per potser haver comès un error de demanar ajut a un amic en un moment delicat.»
–Però admet l'error?
–«Si tornés a viure un moment tan angoixant com aquell el tornaria a cometre. Tothom sap, però, que per sort vam trobar una solució en la mateixa família i no vam haver de fer cas d'una proposta d'aquell tipus que tampoc hauríem acceptat.»
–Tot i demanar el favor a Muñoz, aquest el va adreçar a Luigi...
–«Però jo aquí no hi entro. La meva vida ha estat treure'm Luigi de sobre, però tampoc ell va arribar a proposar cap il·legalitat a l'Ajuntament. Tot i que molta gent es pregunta com és possible que els Luigi visitin els ajuntaments, són gairebé imprescindibles, perquè a vegades aporten idees per desencallar alguns projectes. Mentre no et compliquis la vida, els escoltis i te'ls treguis de sobre sense comprometre't amb ells, no sé què hi ha de dolent en tot plegat. La vida municipal és així.»
–Però no és contradictori voler treure's de sobre Luigi i després recordar-li el favor per a la seva dona?
–«Però qui dubta que en Luigi era una persona de confiança d'en Bartu? Va ser a ell a qui li vaig demanar l'ajut, no a en Luigi. Si en tres setmanes no aconseguia localitzar en Bartu jo sabia que potser trucant a en Luigi podia trobar-lo. I així era.»
–No va arribar mai a desconfiar de Luigi?
–«Fins que s'ha conegut el sumari, jo pensava –i fins i tot ho havia comentat–que ell s'havia portat bé amb Sant Adrià, perquè ens posava en contacte amb empreses que podien ajudar a patrocinar entitats de la ciutat. Mai vaig pensar que algun dia s'ho volgués cobrar. Era impossible i jo estava tranquil. I continuo tranquil, perquè aquest Ajuntament està blindat davant de qualsevol cosa. En 14 anys no he influït en cap decisió tècnica i qualsevol ho podria dir. A vegades trobava en Luigi sortint de classe. Em proposava fer un cafè i ell hi insistia si li deies que estaves ocupat. Ja m'havien alertat d'ell, però no hauria acceptat mai un acord amb una adjudicació pel mig.»
–Ni la del tanatori que apareix al sumari?
–«Parlant en plata, el tanatori m'importava un ou. Vam tenir una reunió de treball amb el Consell Comarcal del Barcelonès i sobre la instal·lació només vaig mostrar interès pel cànon d'ús que s'enduria la ciutat. Res més. La conversa sobre aquell tema va durar cinc minuts. De fet, tot i que el Consell Comarcal en aquest tema potser anava una mica més ràpid de l'habitual, nosaltres no hem arribat a fer ni la cessió del terreny. La sensació que qualsevol empresa que avalava en Luigi s'enduia els concursos no és certa, almenys aquí: en alguns casos van acabar sent de les últimes.»
–Segons el sumari, l'actuació del gerent del Consell Comarcal del Barcelonès en el cas del tanatori sembla estar en entredit. Hi posaria la mà al foc, per ell?
–«I tant! Que no veuen que en tot plegat acaba havent-hi dues fases: la fase d'uns i la fase dels babaus com nosaltres! L'Imanol Pujana és un pobre home que, per treure's de sobre certes pressions, acabaria ficant-hi la pota com jo. No m'ha demostrat res perquè pugui parlar malament d'ell. Al contrari, és una bona persona i un bon tècnic.»
–Si ara tingués al davant Bartomeu Muñoz i Luigi, què els diria?
–«Volen que els digui una barbaritat? Perquè jo en sóc especialista... A en Bartu li exigiria que em tornés els 400 euros que vaig aportar perquè sortís de la presó. Té nassos! Jo que em pensava que no en podia sortir perquè no tenia recursos... Per mi 400 euros són diners. Això és el que et fot: creus en la bona voluntat de la gent, els dones el teu suport i quan ara veus tot això...»
–Aquests dies s'ha sentit animat pel partit?
–«Els partits són amorals pel que fa als sentiments personals, i un té la mala sort de comprovar-ho. Els partits no entenen que estiguem preocupats per temes com aquests, ja que sembla que n'hi ha prou amb posar-se l'impermeable i prou. Em trobo en una situació molt complicada, perquè jo tinc una reputació i dir que he manegat un concurs, que vaig voler afavorir la dona... és fort, i tot el poble ho acaba comentant.»
–Ha pensat en dimitir?
–«Estic moralment tocat però m'he de refer perquè tinc unes obligacions que he de complir. No em plantejo la dimissió perquè el que sempre m'ha mogut en política és treballar per la gent i defensar la meva honorabilitat. No puc deixar cap dubte al municipi i llençar la tovallola. Potser fa 14 anys que m'enganyo, perquè és amb el contacte amb la gent on sóc feliç. Però la política et porta altres coses per a les quals potser no estic preparat. He pensat que no sóc un bon jugador de pòquer i potser en política és imprescindible ser-ho. Però la família i els amics m'han ajudat a adonar-me que no tinc res a amagar, que puc convidar la gent a dinar perquè vegin les poques joies que tinc a casa i que puc anar pel carrer amb el cap ben alt.»
–Al sumari se li atribueix una frase en què diu a Luigi que en alguna administració les adjudicacions ja vénen «manegades».
–«Preguntin en qualsevol de les administracions on sóc si per ventura m'he interessat mai per algun contracte. Les adjudicacions no es maneguen, però sí que es decideixen en moltes comissions tècniques d'acord amb els criteris que es creuen oportuns. I això es el que volia dir.»
–Després d'aquesta experiència, canviarà el seu comportament?
–Radicalment, no s'ho imaginen prou. Els cops et fan canviar, i això és un cop… bé, més fort encara, és un clatellot. El cas Pretòria ha passat de llarg per Sant Adrià, però l'alcalde ha rebut una bona hòstia. Era enmig de la merda i la merda l'ha esquitxat. Això no es pot negar, i em fot. No negaré que m'he trobat milers de cops amb en Luigi, i que molts cops vaig evitar rebre'l. Ell era contactes, contactes i només contactes.»
–Quina trucada ha trobat a faltar?
–«Moltes. Creia que en la política tenia molts amics i m'han faltat moltes trucades. Però també n'he rebut moltes de suport, i t'adones de qui confia en tu i qui no. Jordi Serra [l'alcalde de Badalona] em va trucar i també Núria Parlon [alcaldessa de Santa Coloma], per cert, més freda que jo, suposo que per això més preparada per a la política.»
–I del secretari d'organització del PSC, José Zaragoza?
–« El vaig anar a veure i va ser dur amb mi, perquè em va recordar que ja m'havia advertit que vigilés amb qui em relacionava. Dit això, però, va ser molt clar: ‘Si no estàs ficat en res, aguanta', em va manifestar.»
