«Montcada és un trencaclosques ple de vida»

– «El cas Pretòria a Montcada no li toca res. Jo he tingut relació amb l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, només faltaria. Exactament igual que amb tots els alcaldes del voltant. Són veïns i tenim temes comuns. L'únic que surt de Montcada al sumari és la meva relació amb Luigi i temes polítics. De temes urbanístics no en surt cap. Què ha passat? Jo fa un any que penso la meva sortida, perquè trobar un substitut no es fa d'un dia per l'altre. El treball previ és brutal. Algun mitjà de premsa que està interessat a castigar el PSC ha aprofitat el tema per lligar-lo amb l'altre. Jo estic molt ofès per aquest assumpte. Però la gent de Montcada sap que no hi ha cap tema urbanístic pel mig i la meva consciència està molt tranquil·la. El que surt al sumari és que jo tenia una relació personal. He tingut tres reunions amb Luigi, però hem parlat de temes que no tenien res a veure amb urbanisme, i ja està. I a partir d'aquí, algun partit polític de Montcada ha pressionat. Com el PP, que ha involucrat quatre o cinc obres que no surten ni en el sumari. Això és gratuït. ‘Calumnia que algo queda'. Això és escombraria política. La política està molt desacreditada i els mateixos polítics cada vegada la desacrediten més. Els periodistes han de complir un codi ètic que a vegades no compleixen. Només han intentat crear una notícia negativa per a la meva persona i m'han fet molt mal personalment. Però aquí al partit tots estem molt tranquils. A mi ningú m'havia avisat que aquesta persona havia estat expulsada del partit. Si t'avisen, prens precaucions, però si no, no hi pots fer res. El que m'ha passat és que la llei de Murphy ha actuat i he marxat de l'alcaldia en el pitjor moment i algú ha intentat aprofitar aquest tema.»

– «Em quedo amb tot. Hem avançat moltíssim en equipaments. Ja tenim una biblioteca i un auditori fantàstics. L'Aqua és una meravella. També tenim centres cívics a cada barri, tenim un Kursaal que és una altra meravella, un ambulatori nou, pistes de petanca, ponts nous, és l'única ciutat que té gairebé tots els contenidors soterrats... Hem d'imaginar Montcada sense carreteres, sense vies de tren. És possible i ho estem aconseguint. Hem soterrat la C-17, ara hem aconseguit soterrar la línia de Portbou, hem aconseguit el soterrament de la línia de tren que passa per Mas Rampinyo (la línia Barcelona-Vic), vull comunicar la carretera de la Roca amb la B-30 per treure el trànsit dels cotxes que no són de Montcada, etc. Però la meva gran il·lusió era fer el nou hospital. En aquests anys hem passat d'una Montcada de tercera divisió a una Montcada de preferent o divisió d'honor, fent el símil futbolístic. Ara, la gent de Montcada valora la seva ciutat. La meva empremta ha estat l'entrega en absolut a la ciutat. Jo treballo cada dia de 14 a 16 hores. Jo defenso Montcada per sobre de les idees i per sobre dels consellers. A Madrid o a Barcelona, els polítics ens tenen en compte. El futur de Montcada està dibuixat, sobretot en tema d'infraestructures.»

– «Sí, crec que sí. Jo defenso molt l'espai comú. Si tu no fas l'habitabilitat en vertical, l'has de fer en horitzontal. Llavors perdríem espais per construir zones verdes i places o parcs. Això passa a Santa Maria, on la gent no fa vida de barri. En canvi, Can Sant Joan té més vida social. A Montcada hem de fer un creixement de ciutat, i això és el que hem fet a Mas Duran. Hem fet més de 500 habitatges públics. Es faran 2.100 pisos, dels quals més de la meitat són de protecció oficial. Defenso això per tal que la gent de Montcada no hagi de marxar a viure fora de la seva ciutat i perquè hem de treure tot l'aprofitament urbanístic del Pla de Reixac, concentrar-lo en el sector 21 i respectar al màxim la resta de l'espai natural. Cada any Montcada creix un 1,5%, i això és un bon creixement de ciutat. Una ciutat que creixi cap enrere, morirà. Amb Mas Duran, netejarem Rocamora i unirem Can Pomada amb Mas Rampinyo.»

– «Ja està aprovat. La meva única preocupació és que es demori un any. Són quatre quilòmetres de via de tren, increïble. Tenim un projecte consensuat, l'estudi informatiu aprovat, tenim l'estudi d'impacte ambiental aprovat i l'aprovació inicial feta. Només falta l'aprovació definitiva d'adjudicació. Mentrestant, estem fent el túnel del TAV. El més positiu és que quan aquesta obra (la de la línia Portbou) surti a concurs, el concurs sigui públic, per tal que l'empresa que està fent les obres del TAV es pugui presentar i tingui totes les opcions de guanyar-lo, ja que la màquina és aquí. Perquè després, el primer tram d'un quilòmetre i mig de la línia de Portbou es farà amb tuneladora. L'altre tram es farà en trinxera. En resum, el meu pensament és que en tres o quatre anys estarà tot aquest assumpte enllestit. Passarem de tenir una fractura al poble a unir-lo.»

– «Aquest tema no ens l'esperàvem. Tot ve d'un pacte que es veu que tenia el president Laporta. Vam fer una reunió amb García Bragado, el Regidor d'Urbanisme i mà dreta de l'alcalde Hereu a l'Ajuntament de Barcelona. El Barça necessita trobar un espai qualificat com a equipament per traslladar-hi la requalificació urbanística. Nosaltres tenim un espai fantàstic que està desaprofitat i fet una porqueria, que és al costat del riu Besòs, entre el riu i la carretera de la Roca. Ens van preguntar si teníem un espai aprofitable per requalificar-lo urbanísticament i nosaltres vam dir que sí. Però en aquest espai no s'hi construiran instal·lacions esportives. D'aquesta manera, un espai que actualment està qualificat de tres o quatre maneres diferents, el requalifiquem i portem i traslladem la requalificació d'equipaments. Per a Montcada és un 10, perquè hem guanyat un tema sense esperar ni donar res a canvi.»

– «Això és un problema conceptual. Això no és una incineradora. Això és una cimentera. Abans teníem una incineradora al centre de Montcada, la vam treure i ara resulta que en tenim dues [riu]. L'interès dels sectors mediambientalistes contraris és posar noms que donin una mica de soroll. En lloc de parlar de forn, cimentera o valorització, parlen de la incineradora perquè a nivell mediàtic tinguin ressò. Les diferències entre una incineradora i un forn són altíssimes, en temps i en combustió. Una incineradora té una combustió curta en temperatura i en temps. En canvi, un forn té una combustió molt alta en temperatura i en temps. Això vol dir que residus que abans sortien amb la incineradora, el forn no els deixa sortir. La valorització, un tema important, significa substituir carbó per biomassa i això mediambientalment és fantàstic, perquè el carbó és un fòssil que hem de preservar al màxim. La biomassa, en canvi, és un concepte genèric que engloba des del marro de cafè fins a la poda dels arbres. La finalitat és reduir el diòxid de carboni de les emissions a l'exterior, com diu el Protocol de Kyoto. La Generalitat és la que ha impulsat el tema, no nosaltres. Han obligat a les quatre o cinc cimenteres de l'entorn metropolità a portar-ho a terme pel Protocol de Kyoto i la cimera d'Estocolm. La iniciativa d'aquest tema l'ha pres el partit ICV, concretament el conseller Francesc Baltasar. Per tant, quin dubte hi ha d'haver que aquest senyor, mediambientalista reconegut, faci alguna cosa contra el medi ambient? Aquí hem tingut una baralla doble. Una és el tema mediàtic que s'ha fet de perillositat per a la salut, que és mentida. No podem jugar amb la salut dels veïns, sobretot dient coses com ‘400 morts, esterilització en les dones, malformacions genètiques en els embrions, càncers...', això em fa posar la pell de punta, és mentida. Hem demanat al Departament de Salut que opinés i ha dit que és mentida. La ràtio a Montcada és la mateixa que la de qualsevol població de l'entorn en morts i en nombre de càncers. Només explico que a les grans ciutats modernes europees de França, Alemanya o Suïssa s'està fent la valorització i a Espanya encara no. L'error és intentar explicar-ho enganyant per propiciar els dubtes.»

– «Aquí tens tota la raó, és una assignatura pendent. A Montcada, per pujar a la Serralada de Marina o per anar a Collserola tenim problemes. Per anar a la Serralada de Marina, per exemple, hem de travessar un riu i una carretera. Però s'està treballant en el tema. Tant a la Serralada de la Marina, com al Turó com a Collserola. A Montcada tenim 10 quilòmetres quadrats d'espais forestals, però de moment, hi estem d'esquena. Hem de buscar el mecanisme de connexió. D'altra banda, ara estem treballant per tal que plantin gespa al voral del riu Besòs.»

– «Això és un error conceptual. El CD Montcada es pensa que el club és propietat de l'Ajuntament. I no és així, és un club privat. El president està fent trampes. Jo havia parlat amb ell que l'ajudaríem, però una cosa és ajudar com a Ajuntament i una altra cosa és que l'ajuda sigui al 100%. Aquest senyor no ha fet res per trobar mecanismes per finançar el club. I un president té l'obligació de buscar patrocinadors i cooperants. Aquest senyor demana i demana a l'Ajuntament, però no ens dóna cap explicació. Hem fet una auditoria i un estudi i estem parlant de cara al futur. Aquest club ha de canviar. Hem de tenir una junta directiva que faci bé la seva feina i l'Ajuntament ha d'estar al costat com amb els altres clubs, però no és un club de l'Ajuntament. Aquest senyor es pensa que l'alcalde és el president. Ell, si fitxa un jugador o un entrenador, no ens ho consulta, i ara ens reclama tot el deute. Això és una trampa, està fent trampa. A aquest club li hem donat molts més milers d'euros que als altres clubs de Montcada.»

– «Sí, és membre del partit, l'ajudaré a fer la transició, és llicenciada, està preparada tècnicament, ha treballat en temes de cooperació en ajuntaments i és una aposta. Una aposta que s'haurà de deixar madurar i que té el meu suport personal. Espero que ho faci millor que jo, perquè això indicarà que la ciutat continua evolucionant.»

– «Jo penso que sí. Els macrotemes estan lligats. Llàstima de la crisi. Però quan sortim de la crisi aquesta ciutat tirarà endavant. Tenim una bona situació financera, no com alguns pobles del voltant. Tenim 3.000 activitats, 2.000 fàbriques. És una ciutat amb molt de futur i amb molta projecció. Espero que la Maria Elena posi la seva empenta i la seva forma de ser en benefici de tots.»

– «Amb Mas Rampinyo, el meu barri. Estic molt content amb el meu barri i amb Montcada. No me n'aniré de Montcada perquè la meva família es queda aquí i jo em quedo aquí amb ella.»

– «Jo sóc de Deba, a Euskadi, que és una meravella. Jo allà he estudiat i he jugat molt a pilota. Vaig fer iniciació professional, oficialia industrial, mestria industrial, enginyeria tècnica i enginyeria superior de la branca química. Jo he tingut moltes beques, vaig ser un bon alumne. Però vaig tenir alguns problemes polítics. Vaig ser expulsat dues vegades de la universitat. Tot i això, em vaig reincorporar per temes d'estudis. Més tard, vaig venir a Catalunya també per problemes polítics a Euskadi. Estava immers en temes polítics en l'època de Franco, moviments siderals en el sector més dur. Vaig viure l'evolució del partit Euskadiko Ezkerra i després del Partit Socialista d'Euskadi en la meva època juvenil. El meu pare em va enviar fora d'Euskadi perquè, si no, segurament hauria acabat molt malament i vaig venir a Barcelona, on vaig acabar la carrera i vaig conèixer la meva dona, la Fina. Jo volia tornar a Euskadi, no em volia quedar a Catalunya, aquí no se m'hi havia perdut res. Però al trobar la meva dona, em vaig quedar aquí. Em volia dedicar a l'enginyeria, no hauria pensat mai ser professor. Però va aparèixer l'oportunitat. Durant la crisi del 82 al món industrial la meva dona em va donar la idea de dedicar-me a ser professor. Jo havia quedat fart de la química i em vaig presentar a les oposicions per ser professor de dibuix tècnic. Vaig quedar el número dos de tot Catalunya. D'altra banda, jo seguia vinculat a la política. Tot i això, en aquella època seguia la política de Montcada des de la barrera. Fins i tot, he de dir que a les primeres eleccions democràtiques a Montcada vaig votar Campos, del PSUC, perquè em va semblar que treballava molt bé. Però mai més el vaig votar. Després em vaig fixar en el Partit Socialista, però no m'agradava del tot. Tot i això, el segon any després que m'ho demanessin vaig entrar en les llistes. En aquell moment, portava la direcció de l'institut 25 de Setembre. Quan vaig entrar al Partit Socialista, el primer que vaig fer va ser netejar tot el partit. Em va tocar fer una tasca molt dura. El 95 vaig entrar de regidor d'Urbanisme i al cap de dos anys vaig demanar al meu partit anar a l'oposició perquè no m'agradava el que hi havia a l'Ajuntament. Fins i tot em desagradava el que hi havia al meu partit. Aquesta època la recordo com una època molt dura, la més dura de la meva vida política. Tenia molta feina. L'any 1999 finalment ja vaig ser cap de llista per primera vegada i vaig sortir d'alcalde. I fins avui. Per a mi ha estat l'època més intensa i gratificant de la meva vida. Ser alcalde d'una ciutat on vius és el millor que li pot passar a un polític.»

– «Montcada és un trencaclosques ple de vida. És una ciutat plena de vida, ja sigui associativa, cultural..., però està molt trencada, especialment per culpa de les infraestructures. El més curiós i peculiar és que cada un dels nou barris té identitat de poble, té identitat pròpia. No té res a veure Can Sant Joan amb Mas Rampinyo. Ni Can Pomada amb Santa Maria. Jo reclamo una identitat comuna, que és la de Montcada i Reixac, però respectant la identitat de cada barri. Fins i tot, jo sóc el primer que predico la meva identitat de masrampinyaire. D'altra banda, Montcada està situada en un punt estratègic molt important. Sempre dic que en cas d'un conflicte Montcada seria un punt a vigilar [riu].»

– «Montcada és una ciutat dura perquè és obrera i molt reivindicativa. Però ho dic en el sentit positiu, a mi m'agrada molt aquest tipus de gent. Jo crec que el meu perfil com a alcalde surt d'una ciutat com la nostra. El nivell associatiu dóna molta força a la ciutat.»

– «Una de negativa seria la pèrdua d'identitat de la gent amb el seu poble, sobretot fa uns anys. I la positiva, la vida que tenim al poble.»

– «A dos quarts de sis començo amb el Diario Vasco i continuo amb el Gara. Desprès entro sistemàticament a l'Avui, a El País i a El Periódico. Tot això, des d'internet. A l'estiu, quan vaig de vacances a Euskadi sempre compro La Vanguardia perquè parla molt de la comarca.»

– Sóc agnòstic absolutament. Però primer de tot sóc molt respectuós amb la religió. Tot i que no tinc confiança en l'Església.»

– «Veterinari. I encara vull ser-ho.»