«De la Xina, no en sabem gairebé res»

–«En els darrers cinc anys he visitat molts cops la Xina i els seus veïns, com ara Singapur o el Japó. De fet, vaig començar la meva vinculació amb la Xina a partir de l'any 2000, com a president de la joventut del Partit Demòcrata Europeu. De seguida em va seduir el dinamisme de la regió Àsia-Pacífic, en contrast amb una Europa estancada, en certa decadència.»

–«Indubtablement. Jo vaig tenir el primer contacte amb Singapur. És una de les economies més pròsperes del planeta, però amb un sistema polític que xoca: una economia de mercat, una justícia independent i una dictadura política continuada des de la independència del país.»

–«Ells han bastit un argumentari polític per justificar-ho, que en gran mesura ha seduït els xinesos. Expliquen que la democràcia liberal occidental no es pot aplicar a l'Àsia, perquè comporta ineficàcia, inestabilitat, corrupció i caos.»

–«La Xina és quelcom fascinant. Ha evolucionat d'una economia planificada a una de mercat en unes quantes dècades, i ha tret de la pobresa milions de persones en un temps rècord. Tanmateix, no hem de confondre la llibertat dels consumidors amb la llibertat cívica. El control polític segueix a les mans del Partit Comunista Xinès. Fins i tot l'economia encara és en gran part controlada per l'Estat, més d'un terç de les empreses són encara de l'Estat.»

–«Gens. Per això vaig sentir la necessitat d'escriure el llibre, perquè parlem d'un estat que ha esdevingut la segona o la tercera potència mundial, de la qual no sabem gairebé res. Aquest desconeixement ens anirà en contra, perquè els líders xinesos sí que saben què passa aquí.»

–«Exacte. En una ocasió vaig reunir-me amb un dels principals líders del govern xinès i vam estar una llarga estona discutint sobre el Tractat de Lisboa. En coneixia fins els aspectes més concrets! Quants dirigents europeus coneixen amb detall el Tractat de Lisboa? I la realitat asiàtica? A més a més, els dirigents xinesos estan altament preparats. Dels 100 màxims responsables del PCX, 99 són llicenciats, doctors o acadèmics, amb domini d'idiomes i coneixements de política internacional.»

–«Jo sóc un europeista convençut, però haig d'admetre que Europa s'ha estancat i tancat en si mateixa. Li manca perspectiva global. No admet que el pols de poder econòmic i polític mundial ha canviat, i ara pivoten entre Àsia i Amèrica, ens agradi o no. La zona de lliure comerç del Pacífic, l'ASEAN, té una dimensió que triplica la de la Unió Europea.»

–«De cap manera. Són models culturals incompatibles. A Occident la llibertat individual és part del seu ADN. A l'Àsia, per contra, l'individu cedeix en favor de la col·lectivitat, de l'harmonia i el control del poder per una meritocràcia.»

–«No, jo crec que és certa. En el cas xinès, les reformes han generat un creixement inèdit, però també moltes desigualtats, amb xocs d'interessos que acceleraran un procés inexorable de democràcia interna en el si del PCX.»

–«La qualitat de la formació dels quadres dirigents. Hi ha una autèntica meritocràcia que s'hauria d'aplicar als partits de casa nostra.»