A l'ordre del dia del Tribunal Constitucional per al ple de dilluns figura la “votació i resolució” de l'Estatut. La presidenta de l'alt tribunal, María Emilia Casas, podria sotmetre la seva ponència al criteri dels magistrats per blocs o articles amb l'objectiu de tancar d'un cop la carpeta estatutària. Hi ha experts, però, que alerten del perill jurídic que podria comportar una sentència apedaçada. És el cas de Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la UPF. Per Requejo, aquest mètode “aboca” el TC a cosir una sentència “de poc rigor i mala qualitat jurídica”. El catedràtic argumenta que la votació separada pot dinamitar la “unitat de raonament” d'un pronunciament que serà examinat amb “lupa” per juristes internacionals i d'arreu de l'Estat, atesa la seva transcendència. L'esperit d'aquesta tesi també l'ha defensat Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla. Segons Pérez Royo, es tracta d'una fórmula “inventada” que afavoriria la disparitat de criteris dins d'una sola sentència.

El professor de dret constitucional de la UPF Hèctor López Bofill convé que “el text resultant no tindrà cap mena de coherència”. A més, adverteix que propiciarà que els magistrats més contraris a la carta catalana intentin imposar-se, de manera que podria “triomfar la solució més dura”. Xavier Arbós, degà de la Facultat de Dret de la UdG, però, hi veu matisos. Tot i que creu que no és la millor sortida, constata que és habitual que en les resolucions hi hagi transaccions entre els ponents i no prevalgui una “perfecta coherència”. Per això no ho troba “extravagant”. Sigui el que sigui, el govern espanyol va reiterar que no qüestionarà el sistema que triï el tribunal. La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, en va tornar a defensar de nou la plena “legitimitat”.

El TC, a més, va notificar el seu rebuig als recursos de súplica del govern i el Parlament perquè es declari incompetent. El tribunal al·lega que és responsabilitat dels partits, i no seva, que quatre magistrats tinguin el mandat caducat des del 2007. Per l'alt tribunal, “s'equivoquen de destinatari” quan els adrecen les seves crítiques, perquè és sabut que el relleu no depèn dels seus membres. També conclou que el fet que l'Estatut fos ratificat pels catalans a les urnes no té cap “incidència” sobre la seva potestat per dictar sentència.