Els articles claus de la gran retallada
La sentència tomba 14 articles decisius del nou Estatut, entre ells declarar preferent el català a l'administració i als mitjans públics del país Fins a 27 articles més queden reinterpretats
La sentència contra l'Estatut va declarar ahir inconstitucionals 14 articles, deixa sense validesa jurídica la definició com a nació i en reinterpreta 27 més.
Preàmbul
(No té eficàcia jurídica.) El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària.
Llengua
(Article 6.1, l'expressió “preferent”.) La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
Consell de Garanties
(Article 76.4.) Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
Síndic de Greuges
(Article 78.1, l'expressió “amb caràcter exclusiu”.) El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l'activitat de l'Administració de la Generalitat.
Poder judicial
(Articles 97, 98, 99, 100, 101.) El Consell de Justícia de Catalunya és l'òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sense perjudici de les competències d'aquesta.
Funció compartida
(Article 111.) En les matèries que l'Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d'acord amb la Constitució i el present Estatut.
Caixes d'estalvi
(Article 120.) Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d'estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l'activitat financera, d'acord amb els principis, regles i estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclouen, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l'obra social de les caixes.
Crèdit i banca
(Article 126.) Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'estructura, l'organització i el funcionament de les entitats d'estalvi que no siguin caixes d'estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador a les quals no fa referència l'apartat 1, d'acord amb els principis, regles i estàndards mínims fixats en les bases estatals.
Dret civil
(Article 129.) Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l'Estat.
Finançament
(Article 206.3.) Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'Estat de benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.
Competència financera
La Generalitat té competència en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat.
