Barcelona recupera el govern metropolità 23 anys després
PSC, ERC, ICV, CiU, PP i el grup mixt donen suport conjunt a la creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un fet inhabitual al Parlament
L'alcalde de Barcelona té finalment garantida la presidència
Vallirana, que hi volia ser, no en formarà part en la fase inicial
El Parlament de Catalunya ha decidit per unanimitat dels grups la creació del govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Unanimitat gairebé inèdita i amb el valor simbòlic de deixar enrere la històrica confrontació entre els dos costats de la plaça de Sant Jaume tenint en compte que va ser Jordi Pujol qui va suprimir fa 23 anys l'antiga Corporació Metropolitana pel temor al contrapès polític socialista que això podia suposar pel govern convergent de la Generalitat. Des de l'inici de la tramitació de la llei, el principal obstacle per a l'acord ha estat la presidència del govern metropolità. El govern tripartit no volia que la llei explicités en el redactat que la presidència ha de correspondre a l'alcalde de Barcelona per no debilitar l'autonomia del consell metropolità, integrat pels alcaldes i regidors dels 36 municipis que s'hi integren fins a constituir un ple de 90 membres. CiU, amb millors perspectives que mai per guanyar l'alcaldia de Barcelona a les properes municipals, no estava disposada a perdre el lideratge metropolità davant de l'hegemonia socialista del consell metropolità. Al final, PSC, ERC i ICV han introduït a la llei un mecanisme d'elecció ponderada que fa compatible que l'alcalde de Barcelona sigui el president amb el consens del Consell d'Alcaldes. Els portaveus dels grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV van voler explicitar en el debat parlamentari la legitimitat de lideratge que ha de tenir l'alcalde de Barcelona. “Cal que l'AMB estigui presidida per l'alcalde de Barcelona pel pes polític, demogràfic i per l'aportació neta que la ciutat farà al finançament de l'organisme” afirmava la republicana Anna Simó. Els portaveus parlamentaris han volgut posar l'èmfasi en la mirada de futur que suposa la llei. Per la socialista Rocío Martínez-Sampere “fa 23 anys que Catalunya espera aquesta llei. Però l'important és el que serà i farem”. Salvador Milà, d'ICV, defensa que el govern metropolità que crea aquesta llei és una realitat nova respecte de l'antiga Corporació Metropolitana i destaca el potencial que tindrà per mancomunar entre els municipis serveis urbanístics, d'habitatge, sanejament, abastament d'aigua, infraestructures, cultura o turisme. Lluís Maria Coromines (CiU) ho considera el millor instrument que s'ha tingut fins ara però avisa que estaran atents tant al que fa l'AMB com al que “no ha de fer”.
L'àrea tindrà 90 consellers
L'Àrea Metropolitana de Barcelona tindrà un Consell Metropolità format per 90 consellers –tots els alcaldes dels 36 municipis integrats en són membres nats. La resta de membres corresponen a cada municipi segons el seu pes demogràfic. Barcelona té 25 consellers. Badalona, l'Hospitalet i Santa Coloma, 4 cadascun.
El govern en pot tenir fins a 30
Sota la direcció de l'alcalde nomenat president, la junta de govern és l'organisme gestor de la corporació metropolitana. Com a màxim estarà integrada per 30 consellers, la tercera part dels 90 membres de dret del Consell. El Consell metropolità o el reglament orgànic de l'AMB poden establir la gerència com a òrgan gestor.
Transport, aigua i residus
El nou govern metropolità assumirà les competències que fins ara tenien l'Entitat Metropolitana del Transport i l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus. A més, l'AMB substitueix l'actual Mancomunitat de Municipis. Gestionarà el transport públic, el subministrament d'aigua i els residus de la zona.
Nova comissió d'Urbanisme
El govern metropolità assumirà les competències urbanístiques de l'actual Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat i de la subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona. La nova Comissió d'Urbanisme de l'AMB, però, és un òrgan urbanístic de la Generalitat que presideix el conseller de Política Territorial.
Hereu, Maragall i Clos al ple
L'alcalde Hereu, l'exalcalde Clos i l'exalcalde i expresident Maragall eren al ple al costat d'altres alcaldes de la regió. La de Maragall era la presència més simbòlica. Va presidir des de Barcelona l'antic govern metropolità fins que va ser suprimit i n'ha impulsat la recuperació des de la presidència de la Generalitat.