Política

Abstenció: qui se'n beneficia?

Els partits no aborden el problema de la desmobilització perquè no els penalitza a les urnes

La participació en les properes eleccions del 28-N es preveu que serà més baixa que la de fa quatre anys

La crisi econòmica desmobilitza. Que hi hagi un previsible guanyador de les eleccions desmotiva. Però el desig de canvi engresca l'electorat. Pros i contres fan impossible preveure quin grau d'abstenció registraran els comicis del 28-N, tot i que els partits, de portes endins, treballen amb la previsió d'una participació baixa, en una forquilla entre el 50% i el 55%.

Les formacions polítiques coincideixen a lamentar aquest fenomen, però el cas és que té efectes positius per a algunes candidatures. No només pot beneficiar les forces que aspiren a entrar al Parlament, sinó que també en treuen profit els partits més votats: sempre que s'abstingui part de l'electorat de l'adversari. Aquesta és una de les paradoxes del sistema democràtic que assenyala l'expert Josep Maria Reniu, professor de la UB.

Després de les últimes eleccions catalanes, el tripartit va fer un gest tímid per contribuir a l'estudi de l'abstenció. L'exconseller Josep Maria Vallès va coordinar un informe que atribuïa a un ventall molt complex les raons que expliquen aquest comportament electoral, que la classe política ha abordat molt poc. Incloïa des del canvi dels valors dominants fins a la inadaptació dels partits a la societat actual, passant per la culpa dels mitjans de comunicació, que alimenten “una imatge banal i negativa” de la política.

Participació, en el fons

Els interessos per mantenir l'statu quo de cada partit han impedit reiteradament l'elaboració d'una llei electoral catalana que contribuiria a combatre la desmobilització. O no, perquè hi ha qui pensa que “abstenir-se és una altra tipus de participació”. Així ho defensa el doctor en història Xavier Casals.

Els acadèmics certifiquen un lent i progressiu augment de la desmobilització, però sense arribar als extrems de 1992, quan es van assolir els pitjors índexs. Des del 2006, la participació ha anat davallant en les eleccions, exceptuant el cas de les espanyoles, que van coincidir amb un moment d'ebullició per l'atemptat d'Al-Qaida a Madrid, l'11 de març del 2004.

Malgrat tot, hi ha elements positius que rebaixen l'abstencionisme. “Fa anys hi havia part de la ciutadania procedent de la immigració que no se sentia implicada amb les institucions catalanes”, explica la professora de la UPF Clara Riba. Això es traduïa en vots a les eleccions estatals i en abstenció a les catalanes, però la situació “està canviant”, analitza Riba. Hi ha dues possibles estratègies contra l'abstenció: la seducció (treballar les motivacions) i fer obligatori el vot. És un sistema que funciona en molts països, encara que no satisfà tothom, per bé que no s'imposin sancions.

LA XIFRA

50%
és la mitjana de participació
que es podria registrar en els propers comicis, segons apunten experts i enquestes.

Les municipals, el laboratori polític

El doctor en història Xavier Casals sosté que no es podrà mesurar el pes de les noves candidatures en funció de si aconsegueixen entrar al Parlament. Per Casals, el més important és veure si guanyen pes al territori. És a dir, si la Plataforma per Catalunya, per exemple, aconsegueix implantar-se a l'àrea metropolitana. Aquests comicis serviran de termòmetre amb vista a les eleccions municipals. Casals sosté, de fet, que la política local és la que marca l'agenda del segle XXI. Així va passar a Arenys de Munt, amb la primera consulta sobre la independència, a Vic amb la polèmica per l'empadronament dels estrangers o l'agitació xenòfoba del PP contra els romanesos a Badalona. D'aquí que els resultats de les municipals siguin tan importants.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.