Política

Croada del PP contra el català

Sánchez-Camacho anuncia recursos en tots els àmbits, prioritzant el municipal, per “igualar” el català i el castellà

CiU, ERC, PSC i ICV insten a plantar cara

El PP està convertint la defensa de la seva política lingüística en una croada per debilitar el català. I no pensa aturar-se. A l'empara de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, la formació d'Alícia Sánchez-Camacho va anunciar ahir que recorrerà contra les lleis, normes o reglaments que faci falta, en especial en el món municipal, perquè es compleixi el que, segons el seu parer, representa “la igualtat” entre el català i el castellà. És a dir, que el català no pot ser la llengua preferencial en cap àmbit de Catalunya, tal com va dictaminar el 28 de juny el TC.

Amb la complicitat de Ciutadans i del Defensor del Poble, el PP ja ha qüestionat judicialment el codi de consum, les lleis d'acollida i del cinema, i ara ha començat a apuntar cap al territori municipal, atacant els reglaments d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida, suspesos de manera cautelar pel Tribunal Superior de Justícia (TSJC). El PP no va concretar quins consistoris més denunciaran, però sí que duran el seu criteri lingüístic fins al final.

El bilingüisme

“Seguirem presentant recursos al TSJC en el cas que es produeixin reglaments que estableixin l'ús preferent del català a les diputacions o als ajuntaments de tot Catalunya”, va advertir Sánchez-Camacho, acompanyada per Alberto Fernández Díaz. “La defensa del PP del bilingüisme és en tots els àmbits: a l'escola, a l'administració, als hospitals i a tot arreu on creiem que els catalans tenen dret a tenir accés en català i castellà”, va remarcar la líder popular.

Amb diferent to, CiU, el PSC, ERC i ICV van reaccionar amb fermesa davant l'ofensiva contra el català. Recordant la mort precisament ahir d'un Premi d'Honor de les Lletres Catalanes com Joan Solà, Artur Mas va cridar a “plantar cara”, títol del seu últim llibre. “Estan aprofitant el TC per anar desmuntant que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya”, va dir. “I d'aquí a desmembrar la identitat i la personalitat catalanes hi va un pas”, va alertar Mas, que va afegir que “això afecta tots els catalans, també els que parlen castellà”, va subratllar.

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, es va mostrar igual de contundent –“Estem assistint a un atac frontal contra Catalunya. És una croada per criminalitzar el català”– i va proposar un “acord de mínims” entre tots els partits catalanistes per establir els compromisos perquè el català guanyi presència en la societat, “malgrat els recursos que s'interposin contra algunes normatives”.

Des del PSC, el president José Montilla, en una conversa informal, va expressar la seva disconformitat amb la decisió judicial, però va recalcar que encara no és ferma. Des d'ICV, Joan Herrera va radiografiar la voluntat del PP de crispar el debat electoral. “És un assetjament que atia el conflicte lingüístic de la mateixa manera que atien el social”.

Entitats i societat civil també van emetre pronunciaments en contra de la suspensió i de l'actitud hostil del PP. Des d'Òmnium, Muriel Casals va indicar que Joan Solà “hauria recordat que no ens deixarem vèncer per les agressions a la llengua”. La Plataforma per la Llengua va demanar la implicació de els dues federacions de municipis i va oferir assessorament perquè els ajuntaments apliquin el reglament. Entre els sindicats, la UGT va parlar d'“atac a la democràcia”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.