Balanç de legislatura
Immigració
L'assumpte pendent
El fet que un de cada cinc habitants empadronat a les comarques gironines sigui estranger ha posat de manifest la falta de propostes per gestionar la diversitat
La sensació és que a l'hora de prendre mesures tot es queda en grans acords com el Pacte Nacional per a la Immigració, que no es materialitzen en mesures concretes
Tots els partits parlen d'acollir i integrar però sense concretar les mesures per fer-ho
Malgrat el descens dels últims mesos, les comarques gironines han registrat durant tota la legislatura un augment constant de població estrangera i s'han situat al capdavant de Catalunya en proporció d'immigrants. El gener d'aquest 2010 un de cada cinc habitants empadronats a les comarques gironines –166.536, el 22,05% del total– era estranger, tot i que al juliol les xifres havien registrat una lleugera disminució –166.211 estrangers empadronats, un 21,9% de la població total–. Però és que quatre anys abans els estrangers representaven el 16,93%.
Aquesta situació, o sigui els prop de 170.000 estrangers que hi ha a la demarcació, han posat de manifest per un costat la necessitat d'establir polítiques per afavorir la seva integració i, per l'altra, les dificultats per gestionar la convivència entre col·lectius amb cultures, creences, costums, hàbits i perfils socials i econòmics molt diversos. I també ha posat de manifest que l'encaix de la població estrangera encara és una assignatura pendent que cap partit ha sabut resoldre.
Alguns han estat capaços de fer pinya davant situacions delicades com la que es va viure a Salt a final de febrer i principi de març d'enguany arran de les protestes d'un grup de veïns per la inseguretat al municipi. Amb matisos, en van culpar la població estrangera, tot i que els polítics es van afanyar a dir que no era un problema de xenofòbia.
Taula per la convivència
Finalment, el col·lectiu d'immigrants, l'Ajuntament i els cossos policials van acordar crear una taula per la convivència per establir canals de comunicació entre totes les parts. Però des d'altres municipis com Figueres, l'alcalde i actual cap de llista per CiU, Santi Vila, advertia que els fets ocorreguts a Salt es podien repetir a moltes altres poblacions gironines, per la qual cosa va reclamar a la Generalitat mesures en matèria de seguretat, inserció laboral i formació.
Però la sensació és que les mesures aprovades pel govern es queden en això, grans paraules i grans acords, mentre les solucions no arriben als ajuntaments, que són els que s'emporten el pes assistencial i han de solucionar els problemes un a un i dia a dia. I per això reclamen recursos per afrontar unes problemàtiques que són diferents ja que el perfil dels estrangers no és homogeni. Castelló d'Empúries és el municipi català amb el percentatge més alt de població estrangera. I entre els deu primers hi ha Lloret, Ullà, Salt, Sant Pere Pescador, Pau i Roses. Però no tenen res a veure ni el perfil ni les necessitats dels immigrants de Lloret, la majoria provinents d'Europa, amb els de Salt o Ullà, d'origen africà. O sigui que en realitat le problema no seria tant la immigració, com la pobresa. Però ningú no pot negar que la crisis ha fet aflorar problemes de cohesió i més intolerància i racisme.
Per fer front a aquesta situació el desembre del 2008 es va acordar el Pacte Nacional per a la Immigració amb tres grans objectius: la gestió dels fluxos migratoris i l'accés al món laboral; l'adaptació dels serveis públics a la nova situació mitjançant un servei universal d'acollida i una gestió coordinada i transversal; i la integració cultural que fomenti l'ús del català, la pluralitat religiosa i la igualtat de gèneres. El pacte va comptar amb el suport de tots els partits, menys el PP i Ciutadans. El PP, amb la gironina Alícia Sánchez-Camacho al capdavant, s'ha guanyat les crítiques de la resta dels partits per les propostes d'endurir la política en matèria d'immigració.
Però el tema de la immigració provoca tantes sensibilitats que va més enllà dels colors polítics. El PP es va quedar pràcticament sol a l'hora de demanar que es delatin els immigrants sense papers. Però l'Ajuntament de Vic, on governa CiU amb el suport del PSC i ERC, va obrir la caixa dels trons quan va anunciar que no empadronaria els sense papers, en contra del que havien acordat els ajuntaments en la Taula de Ciutadania.
A les comarques gironines, alcaldes i alcaldesses de CiU, PSC i ERC es van mostrar clarament en contra de la proposta de Vic i van coincidir a dir que no els correspon el control de la immigració il·legal. L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, posava el dit a la nafra en recordar que de la mateixa manera que tothom té uns drets, també té uns deures i unes obligacions: “Això ho han de tenir clar totes les persones que vulguin conviure en la nostra societat. Poder gaudir d'uns drets també comporta l'acceptació d'unes obligacions”.
Sovint es retreu als nouvinguts que no tinguin clar això, que es creguin amb dret a rebre de tot sense donar res, sense complir amb les seves obligacions i integra-se. I cap partit ha estat capaç de trobar la solució a aquest problema. Tots parlen d'acollir i integrar, però com? N'hi ha prou amb cursos de català, plans educatius, mediadors culturals i professors de reforç per gestionar la multiculturalitat?