Balanç de legislatura
Infraestructures
Fent quilòmetres
La legislatura acaba amb grans obres viàries finalitzades o iniciades, com ara el desdoblament de l'eix transversal, la C-17 entre Vic i Ripoll i de Vidreres a Palafrugell, però amb altres de pendents, com ara les variants d'Olot i la Bisbal i la resta de la pota nord de l'anella de les Gavarres
S'han completat tots els plans territorials gironins
Les carretereshan sigut el centre de les inversions del govern, i el tren s'ha deixat per a una fase posterior dins la planificació
Gairebé tot ha quedat planificat. La proliferació de plans territorials i sectorials que s'ha completat en aquesta legislatura ha deixat el terreny apamat: desdoblaments i millores de carreteres, foment del transport ferroviari, pla director de ports i aeroports, pla territorial de les comarques gironines... Si fins i tot s'ha aprovat un pla estratègic de la bicicleta! Aquesta voluntat planificadora ha sigut una de les banderes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que ha posat en negre sobre blanc la que ha de ser l'evolució urbanística i de les obres públiques a les comarques gironines amb l'horitzó més enllà del 2020. Està tot tan delimitat que el que vingui difícilment hi podrà afegir res de nou.
El però d'aquesta política ha sigut el Pacte Nacional per a les Infraestructures firmat l'any passat, que inclou totes les obres previstes a Catalunya fins al 2020, i que tot i que va tenir el suport del govern, sindicats i altres agents socials, no ho va tenir el de l'oposició i alguna patronal com ara Foment del Treball i la Cecot. El Consell de Cambres de Comerç i la Pimec el van signar amb reserves. Aquesta manca d'unanimitat no ha sigut una excusa per avançar projectes, ni tampoc ha de ser un llast per executar-los més endavant, perquè les necessitats gironines en infraestructures són clares: desdoblament de l'anella de les Gavarres, la connexió de Girona a Olot, la variant de les Preses, completar la carretera de Blanes a Lloret i redissenyar el model ferroviari a l'entorn de Girona i el port de Palamós pel que fa a la Generalitat. Per part de l'Estat, l'N-II, l'N-260 i el TAV, i mantenir l'activitat assolida a l'aeroport de Girona.
Obres fetes i pendents
De les reivindicacions històriques, unes quantes han deixat de ser-ho durant els dos últims governs comandats en aquest departament per Joaquim Nadal: el desdoblament dels accessos a la Costa Brava centre entre Vidreres i Palafrugell, on només queda un tram en obres; el de la C-17 entre Vic i Ripoll; completar l'autovia de Figueres a Roses, o el desdoblament de l'eix transversal, amb les obres iniciades tot i els retards del projecte.
Però altres carreteres continuen en la fase de paper, en un moment més o menys avançat de la seva tramitació: el desdoblament de Banyoles a Besalú, la variant d'Olot, la millora de la carretera de la vergonya o l'autovia de les Gavarres de Sant Julià de Ramis a Llofriu, amb les variants de Celrà, Bordils i la de la Bisbal. Un capítol a part mereixeria aquest projecte, un dels grans temes pendents a la xarxa viària gironina. Tot i els anys que s'han esmerçat en estudis i mobilitzacions socials a favor i en contra dels traçats sud i nord, el pronunciament final de la conselleria per l'opció sud no ha servit per aprovar definitivament el projecte, encallat en els tràmits ambientals.
Tot plegat el que posa de manifest és que la voluntat del govern ha sigut fer carreteres. S'han resolt dèficits històrics, però les crítiques han vingut –sobretot per part dels sectors més propers a l'ecologisme– per no haver fet un pas endavant significatiu en el model de mobilitat més enllà de l'asfalt. Joaquim Nadal ha sigut una de les dianes preferides d'aquests moviments, però lluny de defugir-los el conseller fins i tot els ha utilitzat per defensar una política més pragmàtica que ideològica.
Transport públic i urbanisme
Tot i l'augment de línies, serveis i freqüències d'autobús a tota la demarcació, el tren continua sent el paradigma del transport públic. La inversió ferroviària s'ha deixat per a una fase posterior dins la planificació en infraestructures, com l'eix transversal ferroviari o la reordenació del sistema ferroviari gironí, que s'ha deixat per a més endavant en espera que el TAV comenci a circular. Precisament la inversió estatal ha sigut un dels grans dèficits, ja que el TAV no justifica l'abandó de l'N-II, ni tampoc l'acord amb Acesa pel tercer carril de l'autopista. Alguns esperaven una major influència davant el Ministeri de Foment. Les taxes per a l'aeroport de Girona, per mantenir el volum de viatgers aconseguit els últims anys, és un nou episodi en aquesta relació.
Allà on el full de ruta sí que s'ha complert del tot és en l'urbanisme. El departament ha prioritzat l'ordenació del territori amb ajudes als ajuntaments per aprovar els POUM i amb la redacció de plans directors i plans territorials que per uns han servit per protegir el territori i unificar els creixements, i per altres per permetre unes edificabilitats excessives dins unes comarques ja molt massificades. Tota la planificació ha desembocat en el pla territorial de les comarques gironines, el document que defineix urbanísticament les comarques gironines del futur més enllà de l'àmbit municipal. Un document necessari, més enllà del grau d'acord amb el resultat final.