RAMON NICOLAU
REGIDOR DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE
“Valdria la pena legalitzar l'obra de la Sagrada Família”
“Ara es tracta que parlem a favor del futur”
“Tinc la sensació que ha existit sempre a l'Eixample, però que ara hi ha una conducta comercialment més agressiva”
“La Generalitat té una opció de compra, que no ha executat encara, suposo que per problemes pressupostaris”
No podem prohibir les perruqueries xineses, el fenomen de l'especialització és respectable”
“No està previst que fem cap disminució dels impostos municipals per les obres del TAV ”
El terratrèmol polític provocat pel fiasco de la reforma de la Diagonal –amb la destitució de Carles Martí– va portar el maig passat Ramon Nicolau (1955) a ser regidor del districte de l'Eixample. Hi va entrar en substitució d'Assumpta Escarp, que havia deixat una forta empremta.
La visita del papa és un punt d'inflexió en les relacions de l'Ajuntament amb la junta de la Sagrada Família?
El punt d'inflexió ja el va suposar que el túnel del TAV passés per davant de la Sagrada Família sense provocar cap problema. N'estàvem convençuts, però d'altres en dubtaven. A partir d'aquest moment, es va veure que era una obra de benefici per a la ciutat i que no atemptava contra el temple. El pas següent és la col·laboració de les administracions amb una inauguració de la basílica, en la mateixa línia: no hi ha conflicte, hi ha voluntat de col·laboració. Pensem que a partir d'ara ens podrem intentar entendre.
En què s'hauran d'entendre?
Hi ha una qüestió de fons que no se'n parla gaire: és una obra que funciona amb una llicència del 1890, del municipi de Sant Martí de Provençals, ja extingit. Valdria la pena legalitzar més les obres, que es presentin projectes, que siguin visats per l'autoritat corresponent amb aquest tema i que estudiem conjuntament coses que impacten negativament en el veïnat, com ara la circulació d'autocars turístics. Segur que ens entendrem perquè els interessos són els mateixos. Els últims temps hem parlat exclusivament per demandes judicials del temple en contra del TAV i de les administracions que hi donaven suport, i ara, es tracta que parlem a favor del futur.
Això de “legalitzar” sempre s'ha dit, però si fossin il·legals ja estarien tots tancats, no?
Estem esperant que la junta del temple ens faci una proposta de parlar-ne, que ens porti els projectes d'obres. Tenim molta confiança en la junta del temple, a la qual hem tolerat fer obres amb aquesta llicència del 1890. Els hi hem tolerat perquè no voldríem en cap moment que s'interpretés que anem en contra d'aquesta obra. Ens agradaria que es fes d'acord amb la legalitat vigent, com es fan la resta d'obres de la ciutat.
Una altra qüestió és la del possible enderroc de pisos previst en el projecte...
El projecte final és allargar la façana per damunt del carrer Mallorca, enderrocant les cases que hi ha al carrer Mallorca i València, entre Sardenya i Marina. Això és una previsió antiga, però malgrat això, en època de Porcioles es van construir edificis en aquesta zona. Per tant, hi ha un conflicte d'interessos. El patronat no ens ho ha plantejat encara. Ara, la seva intenció és continuar les obres. La junta té tot el dret a comprar els edificis que vulgui, si el venedor vol vendre, i no és imprescindible que hi intervingui l'Ajuntament.
Sempre que el temple tingui els diners per fer-ho...
La junta cobra entrades i té milions de visitants. Per tant, té ingressos. Però també és una qüestió que podem estudiar com Ajuntament. Ja ens ho diran. De moment, encara queda molta obra a fer.
Preocupa una excessiva concentració de perruqueries xineses a la dreta de l'Eixample?
A part de moltes oficines i d'edificis emblemàtics, s'ha donat una concentració d'un tipus de comerç especialitzat. Per exemple, les botigues de filatèlia. Que hi hagi un barri especialitzat en botigues de filatèlia està bé. Aquests fenòmens d'especialització és, en el fons, el que ja passava a l'edat mitjana. Ho trobem respectable. Jo no hauria previst mai que per anar-te a tallar el cabell hi hagués un carrer de perruqueries. És una activitat econòmica que si vas a un lloc i trobes cua, vas al del costat. Nosaltres no ho podem prohibir.
No es plantegen plans específics?
Ho fem en el moment en què hi ha molèsties greus amb els veïns, que és el pla d'usos de Ciutat Vella. És una actuació molt policial, molt controladora, molt poc de lliure mercat. Ens atrevim a fer-ho a Ciutat Vella perquè la competència és brutal i les molèsties al veïnat, també. Això de les perruqueries de la dreta de l'Eixample dependrà del nivell de molèsties als veïns. Fa un any i mig, quan es va destapar el tema, vam fer una tasca d'inspecció rigorosa de totes i s'ha depurat. Moltes d'aquestes perruqueries tenen servei de massatges, que és legal. El que no hi ha és llicència per practicar la prostitució. Si algú ho denuncia, sovintegem les inspeccions.
Les perruqueries en què s'exerceix la prostitució signifiquen un problema real i creixent?
Fa un any i mig era un problema real i important i vam provocar el tancament dels deu casos més escandalosos. Ara hi ha un degoteig, que és un parell de casos per mes, d'inspeccions que suposen sanció i que poden portar aparellada una multa o el tancament o les dues coses. No totes les perruqueries tenen el servei de massatges i no totes les que tenen massatges practiquen la prostitució.
I dels pisos prostíbuls il·legals, quina és la radiografia?
És una activitat no legal. No donem llicències per establir prostíbuls. Quan hi ha queixes de veïns dins la mateixa comunitat de propietaris fem inspeccions. Es tracta d'habitatges que no tenen cap llicència específica. No podem precintar un domicili particular per la pràctica de prostitució, cal autorització del jutge. Els casos en què ens és més fàcil d'actuar són els que tenen la clientela més sorollosa, que fa que els veïns es queixin.
N'hi ha més que abans?
Fa de mal dir. Tinc la sensació que això ha existit sempre a l'Eixample, el que passa és que ara hi ha, per part d'alguns d'aquests prostíbuls, una conducta comercialment més agressiva. S'anuncien més als diaris, amb papers al carrer. Amb això, la gent en pren més consciència. Aquest tipus de publicitat molt més indiscriminada també fa que la clientela tingui una conducta menys respectuosa cap als veïns. Els prostíbuls són denunciats perquè provoquen molèsties de convivència. Actuem quan hi ha denúncies, no ens dediquem a buscar timbres vermells als porters automàtics o a llegir-nos les pàgines d'anuncis dels diaris.
Sobre els estralls de les obres del TAV en els comerciants, l'Ajuntament continuarà descartant –com fins ara– fer descomptes fiscals a les botigues afectades?
Al que tenen dret els comerços és a preveure i decidir que baixarà la seva activitat i, que, per tant, no necessiten tant de personal. Temporalment, durant l'any que duren les obres, poden enviar algun dels seus treballadors a l'atur i l'administració de treball li paga a aquella persona l'atur i després el torna a readmetre. Tenen dret a fer un expedient de regulació d'ocupació. En els impostos municipals no està previst que els fem cap disminució. Pactem amb l'eix comercial del barri fer algun tipus de campanya comercial. És un greuge, però quan l'obra té la fa la casa del costat els problemes de pols, de soroll, de dificultat d'accés el tens igual i aquí no t'indemnitza ningú.
Què ha passat amb la Casa Burés?
És un edifici que va comprar l'Ajuntament, exercint el dret de tempteig, amb una compra per 24 milions d'euros. Era una oportunitat. Però té moltes servituds d'usos que fan impossible reconvertir-lo en un CAP, una escola o un institut. Vam pactar amb la Generalitat que ho comprés, amb la idea que fos la seu d'una conselleria. Té una opció de compra, que encara no ha executat, suposo que per problemes pressupostaris. Se l'acabarà quedant la Generalitat i suposem que executarà l'opció de compra quan tingui el projecte d'obres per ubicar-hi una conselleria. L'Ajuntament ha fet la primera entrega al propietari, però tampoc ho ha pagat tot. Quan la Generalitat ho tingui clar ens pagarà el que hem pagat i es farà càrrec de la resta. Tenim el compromís de buscar espais a la dreta de l'Eixample per equipaments de proximitat.
Amb la prohibició dels toros, el districte té alguna preferència d'activitat a la Monumental?
És un edifici catalogat i, per tant, hem de mantenir l'estructura de l'edifici per fer qualsevol activitat. Al preu que això val i estant l'edifici catalogat, el que més ens agradaria seria que tingués un ús privat compatible amb la legislació catalana. Per tant, pot ser un fantàstic teatre, pot ser un lloc d'espectacles. La responsabilitat d'això la té el propietari, que en sap molt, d'usos culturals.