Revolta al ciberespai en defensa d'Assange i Wikileaks

Setge a la fiscalia sueca

Els atacs, que s'haurien pogut produir des d'un mínim de 1.600 ordinadors escampats arreu del món, també van afectar parcialment Paypal, un altre proveïdor de serveis financers que la setmana passada va suspendre la seva relació amb Wikileaks, arran d'una petició formal en aquest sentit elevada des d'instàncies del govern dels EUA. Inicialment, l'administració nord-americana havia negat aquest supòsit, però ahir va ser confirmat per portaveus oficials de Paypal.

A la xarxa, les accions de represàlies es batejaven com a Operation Payback, una torna per la situació que està vivint actualment Assange, sota custòdia policial a Londres en espera d'una possible extradició a Suècia per respondre de quatre càrrecs d'abusos sexuals i violació.

Dins del mateix atac, els partidaris d'Assange també concentraven esforços per bloquejar els serveis de la fiscalia sueca, una acció que ja s'havia produït la setmana passada però que en les darreres hores ha estat més efectiva. Fonts de la mateixa fiscalia van confirmar al diari The Guardian els atacs, que es van iniciar la nit de dimarts i que ahir al matí es multiplicaven. Els ciberactivistes consideren que els serveis jurídics de Suècia segueixen les directrius de caça i captura política que es marquen des dels EUA.

Els ciberatacs que es van registrar ahir en defensa de Wikileaks no són els primers. La setmana passada el banc suís Post Finance, que canalitzava donacions a Wikileaks fins que l'entitat va suprimir el compte d'Assange, va veure paralitzada la seva pàgina informàtica.

Els autoanomenats hacktivistes no van ser els únics que ahir es van mostrar solidaris amb el cap de Wikileaks. L'exprimer ministre australià Kevin Rudd, actual responsable d'Afers Estrangers, va afirmar a l'agència Reuters que la responsabilitat per les filtracions recau en l'administració dels EUA i en la persona que ha facilitat les dades, més que no pas en Assange.

Rudd va fer aquestes declaracions després que el diari Sidney Morning Herald publiqués una sèrie de cables a càrrec de diplomàtics nord-americans i filtrats per Wikileaks en què el qualifiquen com una persona propensa a cometre errors.