Política

opinió

Just, trenta anys

Trenta anys orfes de l'instint rebel i constructiu d'en Just

Avui fa just trenta anys de la mort de Just M. Casero. Ressonen un cop més les paraules encertades, justes, potents de Modest Prats en el funeral a l'església dels Salesians. Trenta anys com trenta cops secs i durs a la panxa i al cervell. La primera evidència de la mort just a tocar, viscuda cada dia amb dolor, amb tristesa, amb la serenitat que ell, per damunt de tot i de tothom, infonia.

Reprenc ara, com faig sovint, aquell Quiosc en edició d'urgència (Diputació-El Punt, 1981), reeditat el 2001 per CCG. M'acosto també a l'imprescindible itinerari vital compartit i desgranat per l'amic de Just, Jaume Guillamet: Memòria de Just. Just Manuel Casero Madrid (Abrantes, Portugal, 1946 – Girona, 1981) editat a Barcelona per 62 l'any 1999. I finalment ressegueixo la intensitat dels seus poemes d'Una eterna claredat (Antologia de poemes, 1960-1970), amb una selecció feta per Roger Costa-Pau i un epíleg de Jaume Guillamet i que un cop més CCG (2008) ens ha ofert.

És un itinerari de vida. Una vida aturada fa trenta anys, present cada dia als espais més íntims del cementiri del Pont Major, la seva plaça, i en la cita anyal del Premi que el recorda i que és un viver de nous talents literaris i una referència a la ciutat i a Catalunya.

És una vida, és un llegat, és un instant mirant enrere, són trenta anys treballats i viscuts intensament de canvis, transformacions i modernització. D'avenços i d'ensopegades. Trenta anys orfes de l'instint rebel i constructiu d'en Just, un ciutadà del món, regidor de Girona, que va apostar sempre per una Girona nova.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.