“Mas exagera els números i ens en fa responsables”

El president ha comès alguns errors a l'inici de la legislatura, un d'ells buscar titulars efectistes per responsabilitzar el tripartit o el PSC en lloc d'analitzar els comptes i fer-se càrrec de les causes de la situació econòmica de la Generalitat. L'únic culpable és la crisi econòmica. A conseqüència d'ella han caigut els ingressos, cosa que ha comportat que, des del 2008, hi hagi hagut quatre ajustos. L'efecte de la crisi sobre els ingressos de la Generalitat ha estat molt més ràpid que la laminació de les despeses. No entrar per aquí i responsabilitzant els altres és un mal plantejament. És tornar al victimisme, a buscar culpables a fora... Porta a una major alarma i va contra allò que Mas havia dit: que quan hi hagués un canvi generarien confiança. Avui els mercats posen la solvència de la Generalitat més en dubte que fa un mes.

Sí. Mas exagera i ens en fa responsables. Hi ha un dèficit i un nivell d'endeutament alts, però relatius, ja que no som pas la comunitat més endeutada. Si atenem al pes dels actius que suporten l'endeutament, el nou capital físic que ha obtingut Catalunya en els darrers set anys no admet discussió. El major dèficit s'explica exclusivament per la caiguda dels ingressos. I no està bé relacionar-ho amb la necessitat immediata de tresoreria, que és l'altre error que comet Mas. Recórrer al deute a curt termini per fer front a la tresoreria és habitual en totes les administracions.

El govern diu que ha aprovat un pla d'ajust. Artur Mas en parla amb la màxima instància de l'Estat i el presentarà al govern espanyol. I a nosaltres ens diu que, ja que som responsables de la situació, els ajudem però no ens l'explica. Quina consideració té pel Parlament? Primer que ens l'expliquin.

El conseller Recoder està entrant molt lentament en els temes i amb algunes afirmacions demostra que no els acaba d'entendre. A Política Territorial i Obres Públiques (no puc dir res de Medi Ambient i Habitatge) tots els compromisos de futur es van adquirir amb plena autorització del Departament d'Economia, que ens atorgava el sostre de deute necessari per assumir-los. L'únic que pot estar passant és que Economia s'estigui desdient d'autoritzacions de despesa fetes, cosa que em sembla bastant improbable.

No. Ens converteix en interlocutor preferent per a la llei electoral i per modificar la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, res més.

Això s'ha de preguntar als administradors actuals, que han de decidir què fer. Nosaltres haurem de decidir si ens convertim en socis preferents de la gran retallada, si som la coartada perquè els altres no tinguin tant desgast a l'hora de fer-la, cosa que no ens estimula. És una qüestió que no s'ha abordat.

Si davant les dificultats econòmiques hi ha un exercici d'austeritat pressupostària ben plantejat, podem estar-hi d'acord. Ara, si tot consisteix a fer la ficció simbòlica que hi ha coses que són prescindibles i és aquí per on es retalla, no els seguirem. L'exemple més clamorós és la recepció de Sant Jordi, que és la xocolata del lloro respecte a l'estalvi necessari. A hores d'ara, a la conselleria hi ha com a mínim cinc persones més que quan vaig marxar, no amb contractes d'eventuals i assessors però sí amb persones de nivell administratiu.

Si de cas, hi ha haurà un efecte crisi sobre els qui governen, però no de govern a govern.

El que és evident és tots dos són del PSC. El procés de les primàries l'ha engegat l'executiva. El donem per molt benvingut i esperem que aporti al PSC el valor afegit per neutralitzar la còmoda espera del candidat de CiU, que semblava que estigués assegut esperant a veure passar el cadàver de l'adversari.

Tot just ara comença la campanya. El que vull veure és, un cop fetes les primàries, guanyi qui guanyi, la capacitat de tots els militants i simpatitzants del partit per construir la unitat.

Conec de manera diferent i per circumstàncies diferents un i altre i tinc un gran respecte per tots dos. En el cas de Montserrat Tura, veurem si el seu impacte social ho és també entre els militants i simpatitzants. Perquè el que està fora de dubte és la seva capacitat de gestió i lideratge. I en el de Jordi Hereu, crec que la percepció ciutadana que se'n té és injusta, tant respecte a les seves capacitats com a les polítiques que ha fet, però és certa i és un problema.

Hagués estat una mica estrany que fent ús d'una excepcionalitat dels estatuts hagués impedit que se celebressin primàries, no? Hem fet el que havíem de fer. Estem en ple procés, deixem que es produeixi i esperem el resultat. Serà saludable, ajudarà a refrescar els mecanismes interns del partit i a estimular noves maneres de relacionar la política amb la ciutadania.

Jo no sóc candidat a res. He dit totes les vegades que se m'ha preguntat que no aspiro a res.

Aspiro a fer tan bé com sigui possible una feina que no m'esperava i que se m'ha encomanant: ser president del grup parlamentari. Espero aportar tot el rigor, la coherència, la capacitat d'integració de sensibilitats i la sistemàtica de treball per fer que es noti quina oposició fem. Perquè la veu del grup parlamentari socialista es faci sentir sempre.

En aquest procés hi ha gent diversa amb graus d'organització diversa que diu coses: hi ha un manifest dels joves que arran de les primàries parla del congrés, hi ha moviments de Nou Cicle, del sector anomenat catalanista... Tot això, més el procés que ha articulat Miquel Iceta, ha de fer possible el debat. Tothom té clar que hi ha dues coses que, per reduccionisme o perquè estan resoltes, són un debat que no interessa: el grup parlamentari i el nom del primer secretari. El debat no és ni una qüestió de noms ni una qüestió que es pugui lligar al grup. Orgànicament, què li convé al partit? Veure com aconsegueix recuperar la centralitat, recuperar gent que ha perdut pel camí i tornar a entusiasmar persones significativament socialistes en el seu ideari i passivament instal·lades en l'escena política...

He dit reiteradament que no pot haver-hi un sector catalanista en un partit catalanista per definició estatutària. Vull esperar que ningú en el camí cap al congrés posi en dubte el catalanisme del PSC i que sigui el seu punt de partida en tots els casos per definir un accent en altres àmbits: política d'esquerres, estructura organitzativa... Però no en la discussió sobre la catalanitat del PSC.

Preferent segur que no. A mi m'atorguen un paper en el grup parlamentari i en la forma de fer del primer secretari del PSC i del partit i això no pressuposa res. Quan dic que no aspiro a res algú es pot demanar si no vull ser primer secretari. Ni vull ni deixo de voler, ni faig cap pas endavant ni faré cap pas enrere; estic disposat a tot. Això què vol dir? Exactament el mateix que ha dit Àngel Ros: vull participar activament d'aquest projecte polític i tenir-hi un paper, que pot ser el que ara hi tinc, pot ser més o pot ser menys. Però que ser segur que plantejat en aquests termes no és el tipus de debat que convé al partit. Jo no em proposaré mai.

En aquest partit he arribat probablement al màxim que es pot, que és ser candidat a la presidència de la Generalitat. Ara tinc, des de fa pocs dies, 63 anys, quan s'acabi aquesta legislatura en tindré 66 i, en la hipòtesi de la següent, em situa a la frontera dels 70. No em veig en actiu en política més enllà dels 70. Fos quin fos el paper que em toqués seria transitori i amb un horitzó limitat.

Això és relatiu. A dia d'avui no sabem si el pacte social redreçarà la imatge que pugui tenir el president Rodríguez Zapatero en l'imaginari col·lectiu espanyol. Ara, que amb Rodríguez Zapatero o sense el PSOE continuarà tenint un pes polític, en el sistema que a la resta d'Espanya és bipartidista, és indiscutible. I que per a nosaltres el PSOE ha de seguir sent un referent federal, és clar. Hi ha un desgast de la imatge del socialisme espanyol? Sí. Hi ha un desgast subjectiu i construït des de sectors de la política catalana? També. Tant que algú es va dedicar a explicar i CiU a alimentar la idea que els dos grans partits espanyols estaven conxorxats per tancar i rebaixar definitivament el model autonòmic espanyol. Saragossa ha certificat que no és veritat.