Política

País sense alcaldesses

Només el 13% de les alcaldies estan ocupades actualment per dones

La majoria de les batllesses són del PSC, sobretot en municipis mitjans i grans, i doblen en percentatge les de CiU, ICV-EUiA i ERC

En els últims dos anys, cinc ciutats importants de l'àrea metropolitana de Barcelona han passat a les mans de polítiques

Les dones han guanyatespais quantitativament però l'objectiu és superar el sostre de vidre i arribar a llocs de poder

La revolució política feminista més gran de la història de Catalunya es va produir a Bellprat, un poble de 89 habitants de l'Anoia. Any 1934, Segona República espanyola: Nativitat Yarza i Planas és elegida alcaldessa del poble i fa història; és la primera batllessa del país. El seu programa electoral, com a candidata d'ERC, es basava en tres punts:
“República, cultura laica i austeritat”.

Entre Yarza i les 124 alcaldesses actuals, Catalunya ha superat, encara que sigui de manera incompleta, la negra nit del franquisme. El poder polític de les catalanes, però, ha continuat limitat de facto. A les eleccions municipals del 1979, d'entre els candidats a l'alcaldia de 946 municipis del país, només van ser escollides 19 alcaldesses. Van ser, amb l'excepció republicana, unes pioneres. Anna Bosch, a Mollet, Antonia Castellana, a Molins de Rei, i Dolors Oms, a Blanes, entre altres, van trencar per segon cop el mur del masclisme català i van obrir camí. A les darreres locals del 2007, la desigualtat de gènere va minvar però el percentatge d'alcaldesses només arriba ara a un 13% del total. El perfil tipus de batlle continua sent el d'un home, d'entre 40 i 60 anys, que milita al PSC o a CiU. Per tant, Catalunya es troba lluny d'alguns països d'Europa, com ara Suècia, Finlàndia i Dinamarca, que es mouen en un percentatge d'alcaldesses d'entre el 30% i el 40% de representants.

La majoria dels més de 8.500 regidors del país també són homes; només uns 2.600 són dones. Pel que fa a percentatges, hi ha un 29,3% de regidores per un 70,7% de regidors. La proporció del 40% a les llistes de municipis de més de 5.000 habitants establerta per la llei d'igualtat no s'ha traslladat a la composició final dels ajuntaments, ja que l'equilibri obligat no es transfereix simètricament als càrrecs. A més, a molts pobles, sobretot de menys de mil habitants, en què no era obligatori incloure dones en els primers llocs de les llistes, no hi ha ni una sola
regidora. La feminització de les regidories hauria d'augmentar a les properes municipals del 22 de maig, perquè la llei de paritat ja inclourà els pobles de més de 3.000 habitants. Barcelona, en quantitat de regidors i alcaldes, és la demarcació menys masclista, i Lleida, on els homes concentren més poder polític. Les comarques properes a Barcelona tenen una proporció més alta de regidores, aproximadament 1.200, un 33% del total. En canvi, als ajuntaments lleidatans només hi ha 422 regidores, un 24%.

Primer, l'àrea de Barcelona

El poder masculí és quantitatiu i qualitatiu. A les deu ciutats més poblades, només hi ha dues alcaldesses (l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet). La situació, a més, no canviarà gaire el 22-M. Barcelona, per exemple, ja no podrà tenir alcaldessa, després de la derrota de Montserrat Tura a les primàries del PSC. L'única possibilitat la té ara la candidata de CiU a Tarragona, Victòria Forns, que s'enfronta a l'actual alcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros.

Els últims dos anys, però, la presència de la dona ha crescut sense eleccions, i sense soroll. La casuística municipal (abandonaments, nomenaments ministerials i trames de corrupció) ha provocat que un grup de dones desconegudes en l'àmbit nacional hagin assumit el poder municipal a places fortes fins ara reservades a la masculinitat. Els canvis, tal com suggereix Lluís Corominas, secretari d'acció municipal de CiU, “van començar a l'àrea metropolitana i s'han anat estenent arreu”. L'Hospitalet, amb Núria Marín, que va substituir Celestino Corbacho; Santa Coloma, amb Núria Parlon per Bartomeu Muñoz; Sant Cugat, amb Mercè Conesa per Lluís Recoder, i Cerdanyola del Vallès, amb Carme Carmona per Antoni Morral, han feminitzat encara més el cinturó de Barcelona.

Les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental concentren bona part de les alcaldesses amb més tirada: la majoria són socialistes, amb Carme Garcia (Rubí), Lourdes Borrell (Sant Feliu de Llobregat), Maria Elena Pérez (Montcada i Reixach) i Eva Menor (Badia), entre altres; però també n'hi ha de convergents, com ara Calamanda Vila (Cardedeu), Montserrat Mundi (Sant Quirze) i Magda Graells (Olesa de Montserrat). A més, Corominas posa com a exemple concret “que sis de les set alcaldies de CiU al Vallès Occidental són de dones”.

Elles són, sense comptar les conselleres del govern les catalanes amb més poder polític al país. Tanmateix, algunes icones del municipalisme femení, com ara Maite Arqué (Badalona) i Dolors Batalla (Valls), han marxat durant l'últim mandat. Un cas especial és el de la futura retirada de l'alcaldessa gironina del PSC, Anna Pagans, que governa des del 2002, però que podria ser substituïda per una altra dona, l'exdiputada Pia Bosch.

La fotografia general dels responsables dels ajuntaments mostra la desigualtat, però els dos partits majoritaris, el PSC i CiU, no fan una autocrítica forta. La responsable d'aquesta àrea dels socialistes, Imma Moraleda, regidora a Barcelona, té una visió positiva: “en els últims trenta anys hem avançat molt”. A més, afirma que el PSC va posar la seva primera quota femenina, en un 12% de presència, el 1984, i ara són el partit amb un percentatge més gran d'alcaldesses. Per contra, el secretari de política municipal d'ICV, Màrius Garcia, considera que “cal ser més crític” ja que els partits han d'anar “més enllà de la llei de paritat per estimular la participació política de les dones”. ICV-EUiA avança que el 22-M tindrà una cinquantena de caps de llista femenins sobre els 300 possibles, bona part de les quals a ciutats de més 10.000 habitants com ara Sabadell, Rubí, Tarragona, Vilanova i Igualada. Tot i que la majoria d'alcaldesses a les ciutats mitjanes i grans són socialistes, CiU subratlla el seu esforç dels darrers anys i l'aposta per les dones com a caps de llista a localitats de la importància de l'Hospitalet (Meritxell Borràs) i Tarragona (Forns). Corominas, que admet que la llei de paritat els va ajudar “a trencar la inèrcia” del passat, està satisfet amb l'aposta de CiU en matèria de dones. “La incorporació de dones a les llistes ens va servir per posar-nos al dia i fer un canvi generacional a partir del 2003”, defensa. El responsable municipal d'ERC, Marc Sanglas, opina que els partits han de tenir un “paper actiu per escollir dones i, a més, fer-les visibles”. “ERC està encara massa masculinitzada”, es lamenta. Amb tot, en una opinió compartida amb la resta, creu que un dels problemes és que “sovint resulta complicat trobar dones que liderin les candidatures als municipis petits i mitjans”.

La discriminació de la doble jornada

Per a Moraleda, l'accés de les dones (sobretot entre 30 i 45 anys) a la política “és extremadament dificultós” per “la falta de referents femenins al territori” i perquè “la doble jornada, política i familiar, acaba anant sempre en contra de la dona”. Corominas creu que la dona té avui dia més dificultats perquè “al món municipal és encara més complicat combinar vida laboral i familiar” ja que “les jornades laborals als ajuntaments són llarguíssimes” amb plens als vespres, reunions amb els veïns i activitats durant el cap de setmana. Tots els partits coincideixen en el fet que cal un canvi de mentalitat i d'estructura de treball als ajuntaments i, de retruc, als partits. “Treballem amb estructures creades a finals del segle XIX –reunions presencials, llargues jornades laborals– però aquest model està en crisi”, sosté Moraleda. A Iniciativa aporten una altra proposta: Màrius Garcia considera que primer cal fer llistes cremallera per tal que “les dones surtin efectivament elegides” i, després, oferir-los càrrecs importants, “com ara regidories d'urbanisme i tinències d'alcaldia, i no només àrees com ara educació i cultura”.

Les dones han anat guanyant espai quantitativament i arreu del país, però ara toca guanyar espais de poder.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.