El nou col·lectiu recupera l'esperit del Pacte de Sant Martí i demana un pas més
Els alcaldes de les capitals i els presidents dels consells comarcals el van signar el 2004
Era el punt de partida de la reordenació territorial al Penedès
El 9 de juny de 2004 els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Igualada, juntament amb els presidents dels consells comarcals del Garraf, l'Alt i el Baix Penedès, i l'Anoia van signar el Pacte de Sant Martí. Es tractava de generar un document que demostrés la intenció d'aquestes quatre comarques de posar en comú estratègies per definir conjuntament el futur del territori. L'objectiu final d'aquest acord era preparar el Penedès per a la reordenació territorial, que tots els implicats sabien que arribaria tard o d'hora. El Pacte de Sant Martí va néixer d'un profund compromís del PSC, el d'obrir un debat sobre infraestructures i, a partir d'aquí, avançar cap a l'autonomia de les quatre comarques respecte a l'àrea metropolitana.
El cert, però, és que el temps ha demostrat que aquella declaració va servir per impulsar amb més força les obligades obres de la C-15 o per conscienciar de la necessitat de posar en marxa el projecte de tren orbital. Després de la signatura d'aquella declaració es van fer algunes reunions però l'aritmètica de les cites electorals va canviar alguns dels protagonistes d'aquell dia. I, de la mateixa manera que havia passat amb el primer Pacte pel Penedès, al cap d'un temps ningú no es va recordar més del Pacte de Sant Martí.
Els compromisos que allà es van adquirir van quedar per vestir les hemeroteques, malgrat que a les quatre comarques hi ha fervents defensors de l'esperit d'aquell dia. Precisament, l'esperit del Pacte de Sant Martí és un dels puntals que més pot acostar el PSC a la defensa de l'àmbit del Penedès. Alguns socialistes no s'acaben de sentir còmodes amb la idea de la vegueria pròpia però asseguren que no els fa cap por. Segons ells, mentre que des del Penedès la vegueria es pot defensar amb contundència, dins del conjunt del país és més difícil de fer-la encaixar. En canvi, per alguns altres, parlar d'un àmbit des del qual incrementar, establir i prioritzar serveis comuns pot ser una sortida per als moments de crisi actuals. Ara el Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya ha tornat a posar el dit a la llaga i demana un tercer Pacte pel Penedès.
LA DATA
El manifest del Col·lectiu Penedès-Catalunya
El context
El PSC ha passat de ser la punta de llança de la renovació política a ser la víctima propiciatòria aparent de tot: dos governs progressistes, l'Estatut, l'arribada d'un milió de ciutadans i la crisi econòmica.
El sector públic
Volem que el PSC actualitzi l'aposta socialdemòcrata per un sector públic fort, no només redistribuïdor, sinó també operador mitjançant empreses públiques.
Estat federal o propi
La nostra opció per a un estat federal requereix que es verifiqui la viabilitat de l'ampliació gradual però constatable i continuada de la capacitat d'autogovern del poble de Catalunya i de la capacitat de control sobre els seus recursos.
El PSOE
Proposem que el PSC deslliuri les propostes d'autogovern de la tutela del PSOE; articuli les relacions fraternals amb el PSOE mitjançant mecanismes més congruents amb la sobirania de cadascun dels dos partits; constitueixi un grup propi al Congrés i el Senat, i que propugni una nova delimitació de les circumscripcions electorals europees, menys subordinada als marcs estatals actuals.
Àmbit Penedès
Propugnem que el PSC promogui un grup de tre-
ball per a la redacció d'un programa polític per al Penedès; promogui el tercer Pacte del Penedès i la col·laboració estable entre els quatre consells comarcals; prioritzi l'articulació de l'espai universitari, i s'incorpori amb actitud constructiva al debat sobre l'àmbit funcional i la vegueria.
El partit
Declarem el propòsit de difondre les posicions polítiques (...) amb actitud de contribuir a la fortalesa del partit, del Penedès i de Catalunya.