Dues noves sentències del Suprem avalen la unitat lingüística

Dues noves sentències del Tribunal Suprem (sentències de 4 de març de 2011 recaigudes en els recursos de cassació núm. 4640/2009 i 5452/2009) tornen a reconèixer contra el criteri de la Generalitat Valenciana, d'una banda, la validesa del títol de Filologia Catalana com a eximent de la prova de valencià [català] en les oposicions a professors i mestres del País Valencià i, de l'altra, la legalitat del nom de llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians.

Aquesta equivalència ja ha estat reconeguda a bastament per totes les instàncies judicials possibles, en especial pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. Ara el Suprem ratifica de nou el criteri del TSJ valencià, contra les sentències del qual havia recorregut sistemàticament el govern de Francisco Camps.

Segons el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), la novetat, però, d'aquestes dues sentències és “el ridícul que el govern de Camps obliga a fer als serveis jurídics de la Generalitat Valenciana”.

El sindicat es refereix al fet que les sentències el Suprem recriminen amb contundència en diverses ocasions l'actuació legal de la Generalitat. L'alt tribunal destaca que el recurs interposat per la Generalitat no compleix ni tan sols els mínims arguments legals necessaris perquè prospere; que no sols no discuteix, sinó que comparteix els arguments de la sentència contra la qual recorre; i que la qüestió recorreguda ja ha sigut rebutjada pel Suprem en altres ocasions: onze en concret.

El govern valencià ja ha sigut desautoritzat en matèria de llengua en 37 sentències, per les quals ha hagut de pagar 21.000 euros en concepte de costes. Per tot això, STEPV demana que Camps pague “dels seus diners” aquestes despeses, “provocades per raons d'interès polític partidista o personal”.