Grans problemes i difícils solucions a Salt

El mandat que ara acaba ha estat sens dubte el més complicat de la història de Salt des de l'assoliment de la seva independència, el 1983. Diferents factors han portat a aquesta situació. Factors que, en gran mesura, els diferents equips de govern de Salt no han pogut resoldre perquè requereixen la intervenció d'administracions superiors. Algunes raons van ser gestades fa més de quaranta anys, quan Salt encara era un barri de Girona. Va ser, per exemple, permetre i propiciar una alta concentració de persones de l'anomenada “primera onada immigratòria” a Salt, formada en la major part per immigrants del sud de l'Estat espanyol. O “la segona onada immigratòria”, iniciada fa poc més d'una dècada, quan immigrants d'origen sud-americà, africà i asiàtic van substituir al centre de Salt als immigrats espanyols, molts dels quals van marxar a viure a altres barris o fora de Salt. Aquesta situació social ha estat l'esca que la crisi econòmica ha encès els darrers anys, i que ha afectat molt especialment els sectors econòmicament més desafavorits i amb menys formació acadèmica de la societat.

El febrer de l'any 2010, els problemes socials de Salt van ocupar les portades de molts mitjans de comunicació de tot l'Estat. L'origen va ser una manifestació durant el ple per reclamar més seguretat als carrers, i els enfrontaments verbals dels dies posteriors. Hi ha qui va voler convertir-ho en un problema racial. Tanmateix es va imposar el seny, i els aldarulls no van anar a més. No s'ha resolt, però, l'arrel dels mals. Hi ha pobresa a Salt. I marginació social. I la sensació que qualsevol petita baralla de carrer pot desembocar en un enfrontament de conseqüències imprevisibles. Des del febrer passat hi ha hagut altres episodis que han posat Salt a les portades de tots els mitjans i que han fet témer per la convivència veïnal. Aquesta situació ha portat partits d'ideologia obertament xenòfoba a buscar el seu espai a la població i presentar-se a les eleccions del 22 de maig. Els aldarulls del febrer del 2010 van tenir un contrapunt positiu: van fer veure al govern de la Generalitat i al de l'Estat, que només amb la seva implicació directa els problemes de Salt tenien solució. El 17 de maig es va presentar un projecte a través del qual, es deia, Estat, Generalitat i Ajuntament, invertirien 200 milions d'euros en la recuperació del sector centre de Salt. La presentació d'aquell projecte es va escenificar amb la visita de la ministra d'Habitatge del moment, Beatriz Corredor, i del conseller Francesc Baltasar, i la signatura d'un primer conveni. El pas del temps i les greus dificultats econòmiques del consistori, però, van anar despertant dubtes sobre la viabilitat del pla, que a hores d'ara només defensen els grups que governen, PSC i ERC, i que els altres partits han qualificat de “propaganda”. Altres propostes van tirar endavant, com per exemple la Taula de Ciutadania, que fa pocs dies ha presentat un pla per millorar la cohesió social a Salt. A més, el municipi ha pogut disposar de subvencions i la participació en diferents plans i programes per millorar la cohesió social a la població i invertir en els factors que han de millorar-la: el treball, l'educació, la seguretat...

Després d'uns incidents ocorreguts el gener d'aquest any, durant i després d'un ple, en què un grup de persones van manifestar-se per la mort d'un delinqüent mentre fugia de la policia i es van cremar uns quants vehicles, la societat civil saltenca va organitzar una manifestació silenciosa amb el lema “Volem viure a Salt en pau i bé”. La manifestació veïnal va reunir unes tres mil persones, i va ser considerada un èxit per tothom. Entre les demandes dels organitzadors als seus representants polítics, la principal va ser la d'unitat per resoldre els problemes de Salt. Aquesta “unitat” de moment no ha estat possible. Tots els partits amb representació al ple estan bàsicament d'acord en quins són els problemes, però no troben la manera de posar-se d'acord en les solucions. Els retrets entre els grups del govern, PSC i ERC, i el principal de l'oposició, CiU, són constants. Uns, els de la federació nacionalista, critiquen el que consideren una falta de lideratge de l'equip de govern i el que qualifiquen de canvis constants de rumb i opinió en les seves accions. Els socialistes i els independentistes, censuren el que consideren deslleialtat institucional de CiU i la voluntat de desgastar el govern. Són habituals, també, les referències a accions i decisions de mandats anteriors, quan CiU dirigia el municipi. Els altres dos grups del ple, Independents per Salt (IPS) i el PP, sovint han pogut fer poca cosa més que assistir a aquests enfrontaments com a simples espectadors. El regidor d'IPS, Ramon Muñoz, ha lamentat durant algun ple que el partidisme del PSC i CiU impedeixi afrontar els problemes amb clau exclusivament municipal. Pel que fa al PP, durant aquest mandat, sovint ha votat a favor de les propostes del govern i ha fet, en general, una oposició poc agressiva. Tots aquests factors han portat a plens llargs i cada vegada més crispats, amb debats sovint innecessaris i estèrils a causa de les discòrdies partidistes entre les formacions. Mentrestant, a Salt hi ha molt per fer.