Tres progressistes, tres conservadors, un esperit crític i dos que s'hi troben

Un debat amb nou protagonistes, el temps estrictament cronometrat i amb tres grans àrees que limiten l'explicació del programa no deixa de ser un exercici de concisió i d'el·lipsis, en què la síntesi transforma les intervencions del candidats en un bombardeig de conceptes que deixa poc temps de respir als que l'escolten. Aquesta va ser la situació que es va viure ahir a la sala dels Terrassans de Blanes, que a l'acte organitzat per El Punt i la Cadena SER va veure com desprès d'una hora i mitja, conscient o inconscientment, els nou candidats van jugar un paper d'acord amb les propostes programàtiques, i a l'hora de fer una valoració final els assistents van sortir amb la impressió que hi havia dos blocs ben definits: per una banda, l'integrat per Josep Trias de CiU, Sònia Pérez, substituta d'Anselm Ramos del Partit Democràtic de Blanes, i Salvador Tordera, del PP, que allargaven els dies de govern en el que es podria definir com una coalició de dretes, i per l'altra el format per Josep Marigó del PSC, Joan Salmerón d'ICV-EUiA i Conxita Boldú de Junts per Blanes, que a través de les propostes presentaven una altra manera de fer política, mentre que al mig podíem trobar-hi en Joan Rota de la CUP, que va actuar com a consciència crítica fustigant a dreta i esquerra, i els representants de Ciutadans, Sergio Atalaya, i del SI, Josep Subirós, que tot i el voluntarisme es van veure un pèl desplaçats. Tot i això, al debat va viure moments d'intensitat, ja fos quan Trias i Marigó es van enfrontar per la gestió municipal, pel primer exercici reeixit, pel segon un fracàs estrepitós, quan Salmerón va obrir la caixa dels trons remarcant l'abandonament dels barris perifèrics, quan Tordera va intentar introduir sense gaire sort la polèmica sobre immigració o quan Sònia Pérez va assegurar que el PDB era un partit social.