Buscant el vot al mercat de Lloret

El PSC de Lloret de Mar ens convida, el dimarts al matí, a una visita al mercat. Joan Bernat, ben acompanyat com sempre i sense deixar de somriure, que ja té mèrit després de tants dies de campanya, porta de passeig al mercat l'exconsellera de Sanitat Marina Geli. Amb l'experiència d'Irene Rigau, que no va resistir la temptació de remenar roba, ja es veia venir que –complint amb tots els tòpics– una altra dona al mercat acabaria comprant, i així va ser. La dona compra una ouera i una placa de ceràmica amb el lema Diccionarios contra balas, que regala a Bernat. Totes són en castellà, i Geli ja s'encarrega de demanar a la mestressa de la parada que a veure si n'ofereix en català més endavant. De parada en parada, Bernat va saludant coneguts i repartint programes. També Geli troba qui li vol dir alguna cosa, però, en general, la gent s'atura quan veu els que coneix del dia a dia, no pas pel teloner convidat. Sigui quina sigui la incidència en el vot, sembla que això de passejar els polítics de pes ja és una tradició tan arrelada com anar al mercat i apropar-se als nens. De nens, però, no en trobem.

Al mercat hi ha més ocasions de donar programes als candidats rivals que no pas als lloretencs indecisos, perquè els polítics sembla que hi són tots però els vilatans no es deixen veure. Hi ha Romà Codina i altres regidors de CiU. També els d'ICV-EUiA hi tenen muntada una parada, i no hi falta Enric Martínez (PP), amb una paradeta i xerrant cordialment amb algú de l'altra banda del seu espectre ideològic: Jordi Orobitg (ERC). Martínez porta a la butxaca dels pantalons, ben visible, el programa d'ERC (a veure si el convenç), i s'arrapa a Orobitg perquè no fugi de la foto. El candidat d'ERC expressa el que molts altres tenen al cap, que, de lloretencs, al mercat n'hi ha pocs i, per tant, hi ha poc votant per tant de polític.

Els socialistes s'aturen a petar la xerrada amb una dona de Guinea “que prepara un pollastre amb cacauet boníssim”, explica entusiasmat un membre del PSC a Geli. La consellera no mostra interès en la recepta, però remarca que amb una abstenció del 41% segurament el vot estranger és molt important.

Només ens falta trobar al mercat els alcaldables del Grill, ICV-EUiA, SI i Ciutadans. Tampoc hi és Marc Fuertes, del Millor, tot i que acaba tenint la seva participació involuntària quan Geli fa un comentari davant d'un cartell que promet pisos a 200 euros. Ningú en diu res més, i queda tot en un núvol fosc. I és que intuïm que el bon ambient que es respira al mercat entre els candidats –tots es van saludar amistosament– no hauria estat el mateix si hi hagués aparegut Fuertes, per algun comentari que hem pogut pescar.

Bernat s'atura a xerrar amb Fran Oliva i Ignasi Riera i una dona que passa amb el carretó de la compra es queixa: “Aquests polítics al mig!” Això és ben bé la campanya artesanal, perquè, tot i el Facebook i el Twitter, els partits continuen confiant al cent per cent en els mètodes de sempre: porta a porta, visites al mercat i penjar cartells arreu. Per un cop, sento que els periodistes no som l'única espècie incòmoda: als polítics tampoc els esperen sempre amb els braços oberts i un fins i tot els renyen. Veient que Bernat parla amb els convergents, un home l'avisa: “Con esos no pactes, eh, que no os voto más”.