CiU recupera la Diputació i guanya a totes les comarques
Els convergents tenen garantit el govern amb majoria absoluta als consells comarcals de l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Cerdanya
El ple de la Diputació de Girona tindrà quinze diputats de CiU, 7 del PSC i 5 d'Esquerra. Els resultats de les municipals a les comarques gironines han propiciat que Convergència i Unió guanyi tres diputats provincials respecte de les eleccions del 2007 i recuperi la majoria absoluta i la presidència a la Diputació de Girona. El PSC ha perdut dos diputats i Esquerra, un.
Tot i ser sempre la força més votada quatre anys enrere, CiU va passar a l'oposició, a causa d'un pacte de govern entre el PSC i ERC que va donar la presidència al candidat proposat per Esquerra, el partit amb menys escons. En tots els mandats anteriors, des de les primeres municipals del 1979 i fins al 2007, tots els presidents havien estat de Convergència, que havia governat amb majories absolutes. Però entre el 2003 i el 2007 CiU va aconseguir mantenir la presidència de la Diputació, gràcies al pacte de govern amb Esquerra.
Partits judicials
La distribució dels escons de la Diputació es fa per partits judicials, que no coincideixen amb les comarques. Per exemple, el partit judicial de Girona incorpora el Pla de l'Estat i alguns municipis de l'Alt Empordà. El repartiment del partit judicial de la Bisbal d'Empordà resta invariable respecte de fa quatre anys: 2 diputats de CiU, 2 del PSC, 1 d'ERC. El diputat que ha guanyat el partit judicial de Figueres, gràcies a l'increment de població, l'ha obtingut CiU. D'aquesta manera CiU ha obtingut tres escons –un més que quatre anys enrere–, i el PSC i ERC en mantenen un cadascun. Al partit judicial de Girona, CiU es destaca amb quatre; ERC es manté amb dos i el PSC en perd un dels tres que ha tingut en el darrer mandat. En el partit judicial d'Olot CiU fa cau i net: tots dos són seus, quan fa quatre anys el PSC havia enviat un representant a la Diputació. L'únic diputat que en aquest mandat envia el partit judicial de Puigcerdà –que abasta el Ripollès i la Cerdanya–, se l'ha quedat CiU. Quatre anys enrere n'havia enviat dos: 1 de CiU i un d'ERC. El partit judicial de Santa Coloma de Farners reparteix les proporcions del 2007: 3 de CiU, 2 del PSC i 1 d'Esquerra.
L'efecte onada
CiU havia presentat més llistes que mai; li van faltar 12 llistes per presentar-se a tots els 221 municipis de les comarques gironins. Confiaven en l'efecte onada, arran de la victòria de CiU en les eleccions al Parlament, i se n'han sortit amb un èxit enorme.
Després dels resultats d'ahir, CiU ja té garantides les presidències de quatre consells comarcals: l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Cerdanya. A la resta de consells comarcals tenen la majoria de regidors, però necessiten pactes per governar.
Al Gironès podrà governar amb minoria, ja que només li falta un conseller per a la majoria absoluta i un pacte entre els altres cinc grups és impossible. A més, entre el 2007 i el 2011, CiU i ERC han governat en coalició i també han compartit la presidència, dos anys i dos anys.
Al Baix Empordà necessita el suport de quatre consellers –els 6 d'ERC?– per governar; tot i que un pacte dels altres cinc ja és també força improbable.
A la Selva la cosa se li complica molt més a CiU, ja que necessita el suport de cinc consellers per a la majoria absoluta; el pacte amb Esquerra o el PSC tampoc no s'ha de fer estrany. Precisament, en el darrer mandat CiU i el PSC ja van governar en coalició i es van repartir la presidència selvatana.
Després de les eleccions d'ahir, CiU ha recuperat els consells de l'Alt Empordà i el Ripollès. A l'Alt Empordà pactava amb el PSC i al Ripollès els pactes tripartits el deixen a l'oposició.
Tots els noms del president...
Abans de la campanya i, fins i tot, abans de la precampanya, el PSC i CiU ja havien pactat que, ara sí, governaria la força amb més diputats.
Des de fa dies a CiU ja fan travesses sobre qui serà el president de la Diputació de Girona. El més ben situat de tots és Miquel Noguer, alcalde Banyoles, que ha guanyat per majoria absoluta; la segona de la història de Banyoles o la primera si es té en compte que Esquerra va guanyar el 1999 perquè CiU no es va presentar. Miquel Noguer no havia volgut parlar del tema fins passades les eleccions i fins que el partit tingués alguna cosa clara. Noguer té experiència de representació institucional, ja que també ha estat president del Consell Comarcal de la Garrotxa.
Els sectors de Convergència de l'Alt Empordà aposten per Pere Vila, alcalde de Llançà i president comarcal de CDC a l'Alt Empordà. Algunes veus autoritzades de Convergència també han assenyalat dos valors a l'alça de Convergència: Santi Vila, alcalde de Figueres, i Lluís Guinó, alcalde de Besalú. Tant l'un com l'altre tindrien el suport de les seves comarques, però també tant l'un com l'altre són diputats al Parlament de Catalunya i van ser escollits tot just el 28 de novembre passat. Santi Vila ja ha renunciat a ocupar aquest càrrec. Guinó no s'ha pronunciat, però sempre ha estat un dels líders del sector municipalista de Convergència Democràtica que voldrien que fos a la presidència de la Diputació. Unió Democràtica de Catalunya també voldrà posar-hi els seus noms. No s'ha de descartar que proposi Jaume Torramadé, després de la victòria que ha obtingut a Salt i després d'haver estat la cara de CiU a la Diputació en aquest mandat que ara s'ha acabat.