mataró
El PSC admet errors en les polítiques d'immigració
Fernández fa autocrítica i considera que una part dels vots de PxC són d'electors seus “indignats”
El regidor considera que s'han centrat massa les accions per millorar la convivència en els nouvinguts i no en els autòctons
“No sé si s'ha actuat malament, però el cert és que no hem fet prou”. El regidor del PSC Carlos Fernández, que durant els darrers tres anys ha estat el màxim responsable de les polítiques d'immigració a l'Ajuntament de Mataró, admet que se sent “impotent” davant la irrupció de Plataforma per Catalunya (PxC) al consistori, amb tres regidors, després de tota la feina feta per millorar la convivència i la cohesió social als barris. La capital del Maresme s'havia convertit en un referent en aquest àmbit, sobretot perquè havia aconseguit consensuar amb tots els partits l'anomenat pacte per a la nova ciutadania.
Tot i que Fernández considera que aquest compromís polític que es va plasmar en un pla ambiciós de llarg recorregut no és paper mullat, reconeix que “es parlava més dels immigrants que dels ciutadans de sempre”. “Els mataronins autòctons han notat que les polítiques de convivència i de cohesió social no es feien per a ells, que centralitzàvem massa les actuacions cap a la gent nouvinguda, i segurament han percebut que el que fèiem era ajudar-los només a ells”, hi afegeix. Un error que només s'explica, segons el titular de l'àrea, perquè s'havia de fer front a l'arribada massiva d'immigrants cada any.
El regidor creu que l'auge que ha experimentat PxC “no és inexplicable”. “No ens ho crèiem però tothom tenia un munt d'inputs del que podia passar”, comenta Fernández, que no amaga que una part d'aquests electors havien estat votants del PSC. “Fills i néts de la immigració dels anys cinquanta i seixanta, que s'han enfadat amb nosaltres”, puntualitza. El responsable de Nova Ciutadania de l'Ajuntament reconeix que amb l'augment del nombre de persones en situació de desocupació, i per tant, de la demanda de serveis socials, s'ha afavorit l'aparició d'un sentiment de competència sobre els recursos en sectors de població autòctona envers les persones d'origen estranger. Un comportament que s'ha traduït freqüentment en expressions de rebuig, discriminació i desconfiança, i en la creença que aquests col·lectius nouvinguts són beneficiaris d'un tracte de favor o discriminació positiva de les administracions.
Els autèntics indignats
D'aquesta anàlisi, en va sortir la campanya Ni més, ni menys, però el regidor confessa que es va engegar massa tard. “A sis mesos de les eleccions no hi ha temps per assimilar el missatge”, admet Carlos Fernández, que defineix els 4.684 votants de PxC com els autèntics “indignats”: “Els pares que veuen com el seu fill no pot anar a una escola que havien triat perquè només hi entren vint i la resta són fills de magribins i subsaharians, s'indignen; les famílies que queden fora de les beques de menjador però veuen que hi ha dos o tres nens immigrants també s'indignen”, relata. Una gent que ha volgut expressar aquest malestar votant la llista de PxC. “No volien que la candidata fos alcaldessa, sinó fer un toc d'atenció”, defensa el socialista.
Per aquest motiu, Fernández manté que el partit, a escala nacional, també ha de fer una reflexió i un debat profund per canviar el discurs i intentar recuperar aquests electors a través de noves polítiques. Perquè si bé Cerdanyola i Rocafonda són els barris de Mataró on més s'han concentrat els sufragis de PxC i on més percentatge d'immigració hi ha, també ha guanyat força en altres verals com ara Cirera, Molins, la Llàntia, Vista Alegre i el Pla d'en Boet, on el nombre de persones d'origen estranger és gairebé testimonial i només representa entre l'1 i el 4% del total de població.