En fase de desglaç
Alfredo Pérez Rubalcaba es reuneix amb militants del PSC a la recerca de suports per a les primàries i per a les eleccions
Conscient de la distància de Catalunya, garanteix refer ponts i no interferir en el congrés de la tardor
El pla per forjar complicitats amb Catalunya d'Alfredo Pérez Rubalcaba el va fer aterrar ahir a la seu del PSC, on es va reunir amb militants. Van ser més de dues hores de trobada, en què el “candidat a candidat” del PSOE per a les espanyoles del 2012, com es va definir, es va sotmetre a les preguntes dels afiliats, sense cap més guió que els torns de paraula demanats. Més d'una cinquantena, en què van sorgir qüestions com la resposta a la crisi, la definició dels socialistes, les mesures d'austeritat, les reivindicacions dels “indignats”, l'educació... I, com era de preveure, l'etern debat sobre l'encaix entre Catalunya i Espanya que va derivar en el de la relació entre el PSC i el PSOE.
Rubalcaba, segons coincidien diverses fonts, és conscient de la distància existent, ampliada al juliol amb el pronunciament del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. I vol reconduir la situació, sabedor que les seves aspiracions d'arribar a La Moncloa passen, en part, per les urnes catalanes. “Ha dit que els sentiments col·lectius d'un poble són més potents que no pas les sentències i els BOE”, explicava l'exconsellera Montserrat Tura.
Com l'exconsellera, escoltaven l'aspirant del PSOE la majoria de membres de l'executiva del PSC, que es va bolcar en l'acte en una mostra del seu suport clar a Rubalcaba. Només un va aixecar la mà per interpel·lar-lo: Àngel Ros, molt reforçat després de la majoria absoluta a Lleida i inclòs en la travessa de noms cridats a tenir més protagonisme en la futura direcció del PSC. “És important fer un relat d'Espanya que inclogui Catalunya i un relat de Catalunya que inclogui la relació amb Espanya”, li va demanar Ros. Rubalcaba es va comprometre a “desfer malentesos” per evitar, segons altres fonts, que “el PSC a Madrid es vegi com un catalanista dolent i el PSOE a Catalunya com un espanyolista dolent”. I recordava que, històricament, sempre hi ha hagut diferències.
El moment és molt complex no només per la davallada del 22-M, sinó perquè el PSC està immers en el congrés de l'octubre, previ als comicis estatals. S'elegirà la nova direcció i l'estratègia de futur i un dels elements sota el focus és la relació amb el PSOE. La ponència marc considera que s'ha de “revisar” i obre la porta al grup al congrés que reclama Ros. Altres, com Miquel Iceta o Joaquim Nadal, són partidaris d'un funcionament federal, en què es pugui votar diferent en les qüestions en què no hi hagi acord. Rubalcaba –va comparèixer davant dels mitjans al costat de José Montilla– va evitar pronunciar-se, apel·lant a l'autonomia dels catalans.“No interferirem en el debat”, garantia el vicepresident primer espanyol i que “el PSOE no farà res sense el PSC i menys contra el PSC”.
Crítiques a CiU
La d'ahir era la primera visita al PSC després de les municipals, però no a Catalunya, ja que, el 25 de maig, Rubalcaba va sopar amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, a la Casa dels Canonges. Ahir, del govern català, no en va parlar, però sí de CiU. En sintonia amb el PSC, va mostrar la “perplexitat” pels pactes de la federació amb el PP. “Em costa de veure com un partit tan genuïnament català s'oblida de tot i pacta amb un altre tan genuïnament anticatalà”, va criticar, recordant la “campanya de catalanofòbia” dels populars amb l'Estatut.
Rubalcaba havia arribat a la seu del PSC dues hores abans de veure's amb els militants per reu-nir-se amb la cúpula, incloent-hi Carme Chacón. Després de la tibantor per la retirada de la ministra de la cursa per la candidatura del PSOE, la d'ahir va ser una fotografia de reconciliació amb el missatge que els socialistes fan pinya i s'aboquen en els comicis. Rubalcaba, fins i tot, es va permetre fer broma i va recordar que quan ell era ministre d'Educació –entre el 1992 i el 1993– la catalana es manifestava, al costat dels estudiants, en contra seu.
La trobada també va servir per injectar moral a un PSC en hores baixes. “Encantat”, “satisfet” i “molt content” era com es definien alguns dels centenars de militants –un balanç optimista del PSC els acostava al miler– que van escoltar Rubalcaba.
“És l'única persona decent que hi ha a Espanya; per això li tenen por [al PP]”, el descrivia el Rafael, un dels afiliats que sortia “totalment convençut”. Era més o menys l'ànim de l'activista Jordi Petit que va instar Rubalcaba que els socialistes siguin els primers a posar en valor l'austeritat.
“La gent està contentíssima”, explicava una altra afiliada. I molts feien èmfasi en la claredat amb què s'expressa el candidat del PSOE. “Ha posat els peus a terra, parlant de les coses que dolen i les que no, les que hem fet bé i les que no”. I entre les últimes, el que no es reconegués fins després de les eleccions espanyoles del 2008 la crisi o definir-se només a la contra del PP. “Sortim amb un globus vermell”, descrivia un afiliat, conscient que el repte és enlairar-se.
Els crítics del PSC demanen uns 2.000 delegats
Després de la trobada de dissabte a Sant Cugat del Vallès, #congresdesdebaix junt amb els moviments #+psc i #15-M socialista van fer pública una carta oberta als consellers nacionals del PSC, en què concreten les seves demandes per al congrés.
Les plataformes s'adrecen als consellers perquè són els que, dissabte, hauran de votar la ponència marc i el reglament del màxim òrgan de decisió dels socialistes. #congresdesdebaix –tal com va informar aquest diari– és partidari que s'ampliïn els delegats, de l'entorn dels 1.200 del 2008, i que, aquest cop, creuen que hauria de ser d'uns 2.000 perquè “el congrés sigui representatiu de la pluralitat d'opcions i plantejaments” dels socialistes. També reclamen que l'elecció de delegats es faci a través de llistes obertes i que els que presentin més de 10 esmenes puguin assistir al congrés.
