El govern balear del PP fulmina la direcció general de Política Lingüística

Fulminar la direcció general de Política Lingüística és una de les primeres decisions preses pel govern balear, presidit pel popular José Ramón Bauzá. L'executiu del PP ha aprofitat el pla de racionalització de l'administració per posar fi a un òrgan de transcendència i que visualitzava l'interès institucional per la llengua. A partir d'ara, les competències en política lingüística passaran a dependre de
la direcció general de
Cultura i Joventut.

Bauzá va defensar que, en aquests moments, la prioritat és “com sortir de la crisi” i crear ocupació. La reducció va ser la primera decisió del consell executiu immediatament posterior a la presa de possessió del nou govern que, a més del president, està format per un vicepresident econòmic i sis consellers: de Presidència; Educació, Cultura i Universitats; Turisme i Esports; Salut, Família i Benestar Social; Agricultura, Medi Ambient i Territori, i Administracions Públiques. El president balear va
defensar la reducció: “Estàvem obligats a fer-la”, i va dir que passarà de 66
a 31 direccions generals, els responsables de les quals es nomenaran demà. Bauzá assegurava que, amb la retallada, minvarà el nombre de càrrecs polítics per donar més
pes als funcionaris.

La supressió de la direcció general de política lingüística ja dóna algunes pistes sobre quina serà l'actuació de l'executiu del PP. En una entrevista a Onda Cero, el mateix Bauzá alertava que seran els pares els que elegiran “lliurement sobre l'educació dels seus fills i no els polítics ni els professors”. El nou president de les Balears sostenia que no hi haurà “predomini” ni del català ni del castellà i que els alumnes sortiran de
la primària dominant
les dues llengües.

La decisió del govern va indignar l'Obra Cultural Balear que, a través d'un comunicat, li va demanar que restitueixi la direcció general de Política Lingüística. L'entitat considera la supressió “desencertada” i indicativa de “molt poca sensibilitat cap a la llengua pròpia”. A més, va recordar que la promoció del català ve d'un mandat estatutari que obliga a tenir un organisme específic per aquesta tasca.