Torramadé també rep el vot del PSC i ERC a la Diputació
El candidat de CiU va ser escollit ahir president amb el vot de 26 dels 27 diputats gironins
El nou president va demanar un esforç per fer oblidar que la Diputació és una institució prescindible
-
Els vint-i-set membres de la Diputació de Girona, ahir, després del ple de constitució i de l'elecció de Jaume Torramadé com a president. MANEL LLADÓ. -
Torramadé amb els anteriors presidents de la Diputació MANEL LLADÓ. -
Jaume Torramadé amb la seva dona. MANEL LLADÓ. -
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, felicita Jaume Torramadé. MANEL LLADÓ. -
L'anterior president de la Diputació, Enric Vilert, felicita Torramadé. MANEL LLADÓ. -
Torramadé jura el càrrec. MANEL LLADÓ. -
El pica-pica de després del ple d'ahir. MANEL LLADÓ.
Per majoria contundent. Així va ser escollit ahir Jaume Torramadé com a nou president de la Diputació de Girona després d'obtenir el vot de 26 dels 27 diputats d'aquesta institució, amb una única abstenció. La candidatura de Torramadé, de CiU, va ser l'única que es va presentar en un ple on la seva formació té majoria absoluta amb 15 diputats, mentre que el PSC en té set i ERC cinc. Tots els portaveus van coincidir a destacar que comença un dels mandats més difícils per la delicada situació econòmica i també es van mostrar disposats al consens i a la col·laboració per afrontar els reptes.
En el seu discurs el nou president va agrair el suport rebut, però immediatament va entrar en matèria. O sigui, la crisi econòmica i futur de les diputacions. I sobre aquest punt Torramadé va ser clar i contundent a l'hora de demanar un canvi tant als membres del govern com als d'altres formacions: “Els convido a fer un canvi que faci oblidar el concepte que tenen alguns del fet que representem una institució prescindible per passar a ser reconeguts com a l'administració útil que tots volem que sigui”.
Per aconseguir-ho Torramadé va demanar un esforç per demostrar que la Diputació és capaç d'adaptar-se a les necessitats reals i canviants malgrat tenir uns recursos econòmics concrets i unes obligacions poc determinades. Va dir que cal teixir complicitats amb el món local, amb les associacions i el món empresarial; que cal ajudar els emprenedors, i que cal apostar per l'N-II, el port, l'aeroport i la xarxa ferroviària “mani qui mani a Madrid”.
Abans, la portaveu del PSC i alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, va dir que els socialistes exerciran una oposició rigorosa i compromesa i va oferir el seu coneixement del territori per continuar avançant. El portaveu d'ERC i alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, també va oferir una oposició constructiva i va recordar la necessitat de prioritzar els serveis a les persones i als municipis. El portaveu de CiU i alcalde de Llançà, Pere Vila, va reivindicar el paper de la política i la millora de l'entesa entre les administracions. A l'acte, hi van assistir expresidents de la Diputació, el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, i nombroses personalitats.
k
LA FRASE
L'abstenció incògnita
En un acte ple de petons, abraçades, felicitacions i picades d'ullet a favor del consens i de l'estil gironí de fer política una de les notes discrepants de la jornada va ser l'única abstenció que va rebre Jaume Torramadé. Obtenir 26 dels 27 vots possibles era tota una victòria. Però la gran pregunta era qui s'ha abstingut? Tothom mirava cap un altre costat abans de contestar. Des d'ERC, el PSC i CiU s'assegurava entre somriures que l'abstenció no havia sortit dels seus grups. Fins i tot el mateix Torramadé es va negar a contestar si havia estat ell qui no s'havia atrevit a votar-se davant una majoria tan contundent: “El vot és secret”. I sota el paraigua del secret més d'un reia per sota el nas.