L'Estat desafia Catalunya dient que només afegirà 9.000 milions per al finançament

La Generalitat torna a rebutjar la xifra, en què Madrid està enrocat des de fa mesos i que CiU troba «humiliant»

María Teresa Fernández de la Vega i Elena Salgado, ahir, després de la reunió del consell de ministres. ACN.

ODEI A.-ETXEARTE - Barcelona

No és la primera vegada que l'Estat parla de la xifra de 9.000 milions, però si fins ara ho havia fet oficiosament, la ministra d'Economia, Elena Salgado, la va anunciar ahir amb tota la solemnitat en la presentació del pressupost general per al 2010. El gest parla per si sol tenint en compte que la Generalitat ja l'havia rebutjada fa mesos amb l'argument que 12.000 serien els milions mínims addicionals per recuperar l'equilibri que existia el 1999 entre les despeses i ingressos dels territoris i de l'Estat. I l'afegit que tampoc no comparteix els criteris per al repartiment dels recursos que, si no hi ha una nova proposta de Madrid, deixen per a Catalunya 1.200 milions d'euros per a aquest any, 1.600 per al vinent i 2.000 per al 2011. Entre altres raons, perquè no compleix el principi d'ordinalitat que estableix l'Estatut i que es deriva d'una racionalització de l'aportació de Catalunya a la solidaritat.

Per tot plegat, fonts del Departament d'Economia deixaven clar ahir que la Generalitat no pot acceptar aquesta proposta i exigien «flexibilitat» al govern espanyol, a qui retreien el seu immobilisme després de mesos de negociació, sense que els darrers gestos del remodelat executiu de Zapatero hagin donat fruit.

Ultimàtum

L'Estat s'enroca en la seva posició amb la confiança que Catalunya cedirà com a conseqüència de la pressió d'un nou ultimàtum. Però traient aquesta carta davant dels socis del tripartit –que es juguen amb el finançament la continuïtat de l'executiu– afegeix pesos al plat de la balança del no-acord. Fonts del Departament d'Economia admetien que, si un cop limitada la xifra global, Madrid no fa cap canvi en els criteris de repartiment perquè Catalunya tingui un finançament més just, la Generalitat es quedarà al marge del pacte global en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què la resta de territoris de l'Estat donarien el vistiplau al model. Un escenari, aquest, que temporalment insuflaria aire al tripartit però que a mitjà termini acabaria generant contradiccions difícils de digerir pels seus socis. Perquè si bé el PSC, ERC i ICV-EUiA es negarien com a govern al CPFF, haurien de votar després per separat al Congrés la reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), deixant els 25 diputats dels socialistes catalans en la disjuntiva de sotmetre's a la disciplina del PSOE o de desmarcar-se de l'acord amb els seus socis a la Generalitat, un fet que no s'ha donat mai.

«Acte d'humiliació»

Per CiU, l'anunci de Salgado és un «acte d'humiliació» al país. El diputat i negociador de la federació Francesc Homs va subratllar que la xifra global –de la qual calcula que correspondrien 1.800 milions a Catalunya, seguint els criteris fixats pel ja exministre Pedro Solbes– no compleix l'Estatut i, a més, ajornaria fins al 2010 l'aplicació del sistema. «Ni tan sols arriba a la meitat del dèficit reconegut pel conseller Castells en els pressupostos del 2008», va exemplificar. Per intensificar la pressió, Homs va demanar al PSC que «retiri el suport a Zapatero fins que no compleixi amb el finançament que fixa l'Estatut». El PP va coincidir a qualificar la xifra «d'insuficient» i va alertar que, mentrestant, el dèficit creix.

Benach avisa Zapatero del «risc» d'haver d'anticipar les eleccions

Com a resposta a l'ultimàtum de l'Estat, el president del Parlament, Ernest Benach, va advertir a José Luis Rodríguez Zapatero que si no tanca un acord de finançament amb Catalunya «té el risc important d'haver de convocar eleccions anticipades» si allarga «sine die una cosa tan transcendent per al país». En declaracions a ACN, Benach va fer èmfasi així en la majoria precària de què disposa el PSOE al Congrés, insuficient, per exemple, per donar llum verd al pressupost general de l'Estat.