«Zapatero vol el suïcidi polític del PSC»

–«N'estem molt satisfets. M'hauria agradat fer moltes més coses. El problema és que vam guanyar la presidència, però no érem una gran majoria. No obstant això, durant aquest any hem anat sumant afinitats i estem aconseguint convertir-nos en una veu forta.»

–«D'aquí a poques setmanes remodelarem l'executiva i hi donarem entrada a tothom. Farem una proposta de persones perquè tothom se senti representat. S'han d'acabar els partits dintre del partit.»

–«Sí. Aquesta és la nostra voluntat.»

–«Sí. Tenim molts votants que s'han quedat a casa. L'abstenció diferencial a Catalunya es va produir a Girona i Lleida, dos feus de vot nacionalista, importants per a CiU i ERC. Una part de la població està fatigada d'Espanya i veu que el procés de negociació dels últims anys no dóna resultat. La nostra gent, tot i que també hem comès errors, no vol votar cap altre partit. La nostra feina és motivar-la i donar una sortida al final d'etapa que estem vivint. Hem de fer un nou pas: sense fer crides a la terra promesa, però amb un realisme ambiciós.»

–«Hem de fer un plantejament nou: els independentistes vam fer confiança a aquells que no ho eren en favor de la via autonòmica i de la via federal; ara ells ens han de fer confiança a nosaltres per fer un pas endavant a l'autonomisme, per superar-lo. El mateix Josep Ramoneda, gens sospitós d'independentisme, ja ha dit que s'ha acabat l'estat autonòmic i l'Espanya plural. S'ha acabat una etapa. Hem de fer un salt endavant. No pot ser un salt a l'infinit, sinó un salt concret. Som independentistes, però som conscients de la força que tenim. Cal trobar un punt intermedi amb aquells que han cregut en això de l'Espanya federal, per fer una part del trajecte junts. Això ja va passar amb l'Estatut. Els propers mesos seran decisius; tot indica que el govern de l'Estat no vol jugar la carta de l'Estatut. La seva credibilitat és nul·la.»

– «Es tracta que federalistes i autonomistes ens facin confiança per superar l'autonomisme i anar més enllà. Si el govern espanyol conculca i vulnera l'Estatut, nosaltres hem d'anar més enllà. I forçar la negociació bilateral amb l'Estat. El pas és aquest. No podem perdre més temps en òrgans multilaterals. I també s'acabaria allò que tots demanin el que donen a Catalunya.»

–«Les forces polítiques catalanes han de fer una acció conjunta a Madrid amb un objectiu: defensar que Catalunya vagi a més. Ni estat de les autonomies ni estatut, volem bilateralitat. S'ha de forçar a cop de votació al Congrés. Hi ha un electorat crític que espera aquest pas a casa.»

–«El PSC i CiU han de decidir si estan a la banda del model autonòmic, que s'acaba aquí, o si volen crear un nou paradigma del catalanisme. Si el PSC vol quedar-se en un autonomisme que no dóna més de si, anirà en contra de la història. I a CiU, m'agradaria veure-la al govern proposant i batallant per Catalunya com fa des de l'oposició. El que és segur és que hem d'arrossegar el màxim de gent cap a la independència.»

–«Esquerra n'ha perdut, però no només pel pacte amb el PSC. Les coalicions tenen costos. Hem après la lliçó que el partit gran d'una coalició hegemonitza la seva posició de poder. El PSC comporta dificultats a ERC: sobretot quan vota a Madrid lleis en contra de l'opinió del govern de Catalunya. Això provoca incomoditats. El PSC també està incòmode quan defensa com a govern les tesis d'ERC. Però estic segur que anant amb CiU també en perdríem.»

–«Pots estar a l'oposició i enfonsar-te en les eleccions. Si ERC hagués estat a l'oposició tots aquests anys, ja tindríem un finançament a la baixa i s'hauria desplegat l'Estatut amb anècdotes. A molts dels crítics amb ERC ja els semblaria bé. El catalanisme ha d'afrontar el conflicte sense por. Hem de treballar per objectius, però si el govern espanyol continua incomplint els seus compromisos, hem de fer un canvi de paradigma.»

–«La qüestió del finançament. Si el finançament no es compleix al peu de la lletra, oblidem-nos de l'Estatut i anem a una altra qüestió.»

–«És una falta de respecte del govern del senyor Zapatero als catalans, al govern i al president de la Generalitat. Han tingut la barra d'anar allargant la negociació per dir ara que només aporten 9.000 milions. Això té data límit, el 15 de juliol. Si llavors no hi ha una proposta seriosa i digna, hem de dir que no. I s'ha de fer un pas endavant que passi pel Parlament en el sentit de dir que tots els impostos es quedin a Catalunya.»

–«Si fracassa el model de finançament de l'Estatut, serà el moment.»

–«El conseller Castells ja va anunciar més retallades socials per falta de diners a la caixa. Això té conseqüències a les escoles, les llistes d'espera als hospitals, les obres públiques, el món de la cultura... El govern de Zapatero fa això expressament per collar la Generalitat. És possible que pensi que l'asfíxia econòmica pot fer caure el govern de la Generalitat. És evident que Rodríguez Zapatero vol el suïcidi polític del president de la Generalitat i del PSC a Catalunya. Si volgués Montilla al govern, faria mans i mànigues pel finançament.»

–«Com pot aguantar el govern de la Generalitat en conjunt? El país és conscient del que passa. La situació és límit. Algunes coses no les podem fer o no les fem millor perquè el govern espanyol ens asfixia econòmicament. Jo demanaria als 25 diputats del PSC i als 10 de CiU a Madrid que no donin més xecs en blanc a Zapatero.»

–«Vam dir al govern de Zapatero que no li votarem res fins que no es desbloquegin el finançament i els traspassos de l'Estatut. I ho hem fet! Els altres van dir que farien pressió, però no han fet res, encara.»

–«Estem molt a prop de plantar-nos, però encara no hem arribat al moment. El govern de Zapatero va comprometre's a pactar el finançament abans del 15 de juliol. Quan arribi el dia, el PSOE no haurà complert i la Generalitat tancarà la carpeta. A partir d'aleshores, negociarem de manera bilateral.»

–«Si tots els diputats catalans, del PSC, CiU, ERC i ICV, a Madrid es posen d'acord i es planten, estic convençut que això es desbloqueja. El que es trobarà a la cruïlla serà el PSOE. Els 25 diputats del PSC seran la clau per pressionar Zapatero.»

–«No es pot descartar mai. Però el que toca és acabar la legislatura.»

–«Ens comprometem a servir el país i, evidentment, el més desitjable seria acabar la legislatura.»

–«No. És una potestat del president de la Generalitat, José Montilla.»

–«El més normal és que ERC parli amb CDC. El que és curiós és que Unió tingui tan bona relació amb el PSC. Convergència, que ha fet gala d'oportunisme i ambigüitat, no ha de tornar a fer el que va fer amb l'Estatut. ERC i CDC han de perfilar nous objectius, però m'agradaria saber a què aspiren en el futur.»

–«Convergència s'ha de definir. Només espero que no acordin un govern amb el suport del PP. La seva experiència en el passat va ser tan nefasta, que espero que pensin més en nosaltres que en el PP.»

–«Programa, programa, programa. Un front sobiranista o nacionalista em semblaria bé si hi ha una causa comuna. Les nostres condicions serien un salt endavant de la via autonomista i la unitat d'acció a Madrid.»

–«No hem de demostrar res.»

–«Mentre ell parlava d'aquestes coses, jo estava fent campanya perquè l'independentisme català tingués veu a Europa.»