La CUP descarta presentar batalla a les properes catalanes enmig d'una gran divisió
Les agrupacions de Vilafranca, Ribes, Berga i Valls, que són les que tenen més regidors, triomfen amb l'aposta municipalista
Després de set hores d'assemblea i molts mesos d'intens debat intern, la CUP va decidir ahir tornar als orígens per no perdre la identitat i oblidar-se ara per ara de qualsevol vel·leïtat electoralista. El triomf de les tesis municipalistes de les agrupacions amb més regidors –Vilafranca, Berga, Valls, Sallent i Ribes– va donar via lliure a ERC i Reagrupament per disputar-se l'electorat independentista a les eleccions catalanes previstes l'any 2010. No obstant això, l'esmena aprovada proposa estendre el debat electoral a tota l'esquerra independentista abans de tancar cap porta de futur.
Les raons dels partidaris del «no» es basen en el fet que «l'encara embrionària organització de la CUP obliga a consolidar primer l'àmbit local» i, fins i tot, creuen que «una embranzida temerària» podria pagar-se molt cara en les futures municipals en cas de naufragi en les catalanes. Els darrers resultats de les europees d'Iniciativa Internacionalista, amb només 16.000 vots al Principat, també desaconsellaven l'aventura parlamentària. A més, la «falta de temps per als comicis» i els modestos recursos econòmics i humans van fer decidir els indecisos. L'assemblea de la CUP celebrada al Teatre Municipal de Girona, amb l'assistència d'uns 350 militants –d'un total de 600–, va mostrar una imatge de fort enfrontament intern. Les agrupacions de la CUP que van signar l'esmena contra el projecte de presentar-se a les eleccions al Parlament són la suma d'alguna de les més veteranes i de les que tenen més regidors: les de Vilafranca, Berga, Vic i Capellades tenen dos regidors als ajuntaments, i la de Ribes –en coalició amb la plataforma local UM9– n'hi té quatre. En total feien 11 dels actuals 22 regidors cupaires. D'altra banda, les agrupacions de Manresa, Girona, Sant Cugat i Mataró, amb el suport de 25 més, defensaven la creació d'una llista per aprofitar la conjuntura de crisi política i econòmica actual a Catalunya i burxar ERC per l'esquerra.
El portaveu de la CUP, Josep Anton Vilalta, va reivindicar que malgrat la tensió «finalment s'ha arribat a l'acord», i va fer una crida a centrar-se de nou en la tasca municipal. «Si som coneguts és gràcies al triomf en les municipals de fa dos anys», va admetre Vilalta.
La de Barcelona ja vota
L'altra novetat de l'assemblea va ser l'assistència per primer cop de la nova CUP de Barcelona. Una esmena especial va admetre oficialment l'agrupació en el si del partit. La presència de Barcelona és clau per a l'objectiu de dedicar el màxim esforç a consolidar la CUP en «poblacions importants del Principat» en les eleccions del 2011. Fonts del secretariat nacional de la CUP consideren que és fonamental tenir regidors a Barcelona i les grans ciutats per poder afrontar una campanya de les eleccions al Parlament «amb garanties». Fa tres anys la CUP va quedar com a sisena força a un pas d'obtenir regidors a Girona i Lleida. La CUP de Barcelona presentarà amb tota probabilitat a la tardor la seva candidatura a les eleccions municipals. Tot i que la presentació formal haurà d'esperar, la CUP barcelonina ja fa mesos que treballa, té web pròpia i ha organitzat diverses trobades amb moviments socials i veïnals de la ciutat. El nucli de la CUP a la capital catalana reuneix habitualment entre 30 i 50 militants a les assemblees.