[D]
0
2 juliol 2009 2.40 h

Otegi afirma que Estrasburg ha posat la seguretat per sobre del dret a la llibertat

Diu que, tot i la mala notícia judicial, l'esquerra independentista continuarà treballant per resoldre el conflicte

Otegi va oferir ahir una roda de premsa d'urgència a Sant Sebastià, juntament amb l'històric dirigent de l'esquerra independentista basca Tasio Erkizia i Miren Legorburu, per valorar la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans feta pública dimarts sobre la il·legalització de formacions polítiques independentistes basques. En primer lloc, va voler assenyalar que la sentència té diverses lectures, una de jurídica i una altra de política, que és la que va fer ell, ja que no va voler entrar a valorar els arguments jurídics de la resolució. D'aquesta part, va dir, se n'ocupen els advocats, que seran els qui decidiran els passos a fer a partir d'ara.

Filosofia de Bush

En termes polítics, Otegi va voler destacar que la sentència es basa en la doctrina de Bush, segons la qual la seguretat està sempre per sobre dels drets humans. «El tribunal es manté en la filosofia instaurada en el planeta per George Bush, amb l'ajuda de l'exprimer ministre britànic Tony Blair, l'expresident espanyol José María Aznar i altres líders mundials, que planteja que, en la dicotomia entre seguretat nacional, seguretat de l'Estat o llibertats, la balança s'inclinava per la seguretat i la retallada de llibertats», la qual cosa va considerar que és un «greu error» i que a més constitueix una «catàstrofe no només per al País Basc i per a l'esquerra independentista basca sinó també per al conjunt de la ciutadania europea». L'evidència que la resolució es basa en la doctrina que va instaurar l'expresident dels EUA George Bush amb l'ajuda de l'exprimer ministre britànic Tony Blair i l'expresident espanyol José María Aznar s'observa en el fet que la sentència inclou una cita dels atemptats de l'11-M i que és menys garantista que altres sentències dictades pel mateix tribunal, com les referents a la il·legalització de partits a Turquia. En aquest punt, va voler destacar que el tribunal no ha seguit la seva pròpia jurisprudència en aquest tema. Un fet que va atribuir a la condició de membre de la UE de l'Estat espanyol, ja que dictaminar que aquest «incomplia o conculcava drets fonamentals» hauria comportat fortes pressions.

Una batalla

«Des de la més absoluta de les tranquil·litats», Otegi va reconèixer que l'Estat espanyol ha «guanyat una batalla jurídica, plantejada en termes jurídics i antiterroristes», la qual cosa demostra, va dir, «que hi ha una retallada de llibertats». «Aquesta sentència dóna protecció jurídica a aquesta retallada de llibertats de desenes de milers de ciutadans i dóna cobertura jurídica a l'apartheid polític de què és objecte l'esquerra independentista basca», va dir Otegi, que va advertir que probablement la resolució estableixi jurisprudència respecte a alguns partits comunistes que es vulguin il·legalitzar, per exemple a Txèquia, i a altres temes com la immigració». Tot i «la mala notícia judicial», l'esquerra independentista va dir que continuarà treballant per la construcció nacional i per la recerca d'una solució dialogada i democràtica al conflicte polític que afecta el País Basc.

Aznar reivindica el seu paper i el d'Acebes

Com un «gran dia per a Espanya» va qualificar dimarts l'expresident espanyol José María Aznar la data en què el Tribunal d'Estrasburg va donar cobertura legal a la llei de partits i va avalar la il·legalització d'HB i Batasuna. A més, Aznar va reclamar el seu paper com a protagonista d'aquesta «història», ja que va ser el seu govern el que el 2002 va aprovar la polèmica normativa, a la qual tant el seu executiu com el del president José Luis Rodríguez Zapatero han recorregut per deixar fora de les institucions l'esquerra independentista basca. Aznar, que va dir que la sentència dóna la raó als qui des de fa temps diuen que «Batasuna és ETA», va voler agrair el coratge i l'esforç de tots aquells que van contribuir a fer realitat la llei de partits i, en particular, va reconèixer la feina feta pels exministres de l'Interior i de Justícia del seu segon govern, Ángel Acebes i José María Michavila, respectivament. Qui va voler penjar-se una medalla, va ser Mariano Rajoy, que va dir que se sentia orgullós d'haver format part del govern de José María Aznar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a