JORDI XIFRA

PROFESSOR DE COMUNICACIÓ (UPF)

«El ‘think tank' és un líder d'opinió»

Publica el llibre Els think tanks (Ed. UOC) perquè sempre li ha interessat molt la relació de la comunicació i la política. Descriu com funcionen «aquests laboratoris d'idees» i com s'articulen amb la barreja de poder i comunicació. El nou llibre serà sobre els lobbies.

Quin sentit tenen els think tanks?

–«Són organitzacions que sorgeixen per col·locar idees d'acord amb una línia de pensament concret per influenciar l'agenda mediàtica, la pública i la política.»
–Posi'n un exemple?
–«La ideologia neocon és el cas més clar perquè neix de diferents think tanks. Preparen una estratègia per col·locar el neoconservadorisme als Estats Units com una ideologia econòmica, potent i creïble. Però també se'n poden crear per parlar de temes sobre la pau, l'Orient Mitjà...»
–I la comunicació?
–«És l'altra part important, perquè aquestes organitzacions sense comunicació no tenen sentit: si no situen el seu pensament en aquest mercat nou de les idees –a través dels mitjans de comunicació tradicionals i les noves tecnologies– no es poden transformar en líders d'opinió.»
–Què suposen els think tanks?
–«El nou model de lideratge d'opinió, en què hem passat de les persones als col·lectius. Els think tanks són l'exemple de la nova propaganda, amb experts que tenen unes opinions legitimades, per tant són creïbles, i poden ser endossades a líders polítics perquè després les facin seves.»
–I van néixer als Estats Units.
–«És cert. És un fenomen que aquí s'ha volgut extrapolar amb més o menys èxit. La FAES mateix no deixa de ser un exemple perfecte de com copiar no sempre funciona.»
–On està l'error?
–«Perquè és més una eina al servei del culte a la personalitat d'Aznar que no pas una fundació per a l'anàlisi.»
–I si, a més, pregonen que España va mal...
–«És creïble això? Tothom té idees i d'això ens valem, ja que l'economia i la política són molt flexibles. El que pugui dir és molt relatiu, ja que la fi mai pot justificar els mitjans.»
–Resultat?
–«És la demostració que Aznar va quedar atrapat pel sistema nord-americà, crec que va quedar afectat psicològicament, i una de les coses que va fer després va ser crear la seva pròpia fundació.»
–On situaria els orígens?
–«A principi del segle XX hi ha l'auge de les ciències socials i el sentiment espartà als Estats Units. I l'administració nord-americana, que passa per un moment de crisi, és quan creu que s'han d'incorporar els experts i els científics socials com a assessors, per tenir gent amb experiència i coneixement que pugui ajudar a la gestió pública, amb l'encàrrec d'estudis, anàlisis i investigacions.»
–Idea interessant.
–«Sí. Però després, amb el temps, el mapa de think tanks ha anat creixent i s'han alienat políticament, amb molta influència als Estats Units.»
–Hi ha casos evidents.
–«Sí. L'Heritage Foundation és el paradigma dels neoconservadoristes, que s'atreveixen a voler canviar el món.»
–I amb noms de referència.
–«També. Seria el cas d'investigadors i pensadors com Francis Fukuyama, darrere del qual precisament hi ha una operació de comunicació. És just el que m'ha interessat dels think tanks, el màrqueting de les idees!»
–Amb la guerra de l'Iraq com a màxim exponent.
–«És quan el president George Bush col·loca dues famoses i decisives expressions molt importants: ‘armes de destrucció massiva' i ‘eix del mal'. I això ve amb el suport del think tank Projecte pel Nou Segle Americà (PENAC), creat el 1992 amb el suport d'homes com Paul Wolfowitz, Lewis Libby, Dick Cheney...»
–Amb eslògans contundents.
–«Hi ha frases que tenen una missió com ‘el lideratge nord-americà és bo per als Estats Units i per a la resta del món' i ‘aquest lideratge necessita una potència militar, l'energia diplomàtica i l'adhesió a principis morals'. I són les bases del que després va ser la política exterior de Bush.»
–Doncs seria un «bon» exemple.
–«Sí, clar, perquè marca l'agenda, però hauria de ser de manera independent i amb estudis objectius, sense cap finalitat ni instrumentalitzar una invasió tal com va passar a l'Iraq. El PENAC és un mal exemple.»
–Un bon exemple a Catalunya?
–«La Fundació Bofill, que no és sospitosa de tenir cap vinculació política i quan fa un informe sobre l'educació es mulla. És objectiva.»
–A Catalunya també tenim fundacions polítiques que reben subvencions amb molts diners públics.
–«Doncs mai hauria de ser un suport afí a canvi de subvencions. És una mena de desprestigi, ja que són com les antigues sectorials dels partits per després legitimar les decisions.»
–Conclusió?
–«Quan un no sap distingir entre la ideologia del partit i la idea del think tank, malament. Quan el think tank fa ideologia, malament.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.