La PDD justifica el seu rebuig al nou sistema perquè no respecta la bilateralitat ni estableix la creació de l'Agència Tributària de Catalunya d'acord amb l'Estatut. La plataforma, organitzadora de les multitudinàries manifestacions pel dret a decidir, considera que no es podia acceptar un acord que «no redueixi clarament el dèficit fiscal que el 2008 ja va superar els 20.000 milions». La PDD subratlla que les xifres previstes pel 2009 i el 2010 –2.151 i 2.613 milions addicionals, respectivament, en valors constants segons dades del Departament d'Economia– no representen «ni un 10% del dèficit». I considera que la quantitat pactada pel 2012, que l'executiu ha calculat com a mínim en 3.687 milions no és creïble. Perquè depèn, diu, d'una «altra promesa» que previsiblement el govern espanyol «incomplirà».

També Sobirania i Progrés nega que «existeixi cap garantia» que l'executiu espanyol complirà els acords presos. L'entitat, que coincideix en bona part amb les tesis de la PDD, argumenta que l'acord perpetua «l'estat de dependència econòmica» de Catalunya respecte de l'Estat. I denuncia que el pacte no ajusti el criteri de població amb el pes de la immigració, el cost de la vida i la població en risc d'exclusió social, d'acord amb l'Estatut.

El president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, censura que el nou sistema obliga els catalans: «A aportar en funció dels impostos que paguem i a rebre en funció de la població que som.» En un article publicat a El Dossier Econòmic, López Tena critica que el govern hagi renunciat als diners corresponents al 2008, a tenir en compte l'esforç fiscal del país, a respectar la convocatòria de la comissió mixta –l'òrgan bilateral segons l'Estatut– i al fet que «la renda per càpita dels catalans després de l'anivellament no baixi de la posició quarta a l'onzena» en el rànquing de territoris de l'Estat.

Òmnium, en canvi, considera que hi ha «ambigüitats» que no permeten determinar si «realment» es compleix l'Estatut. Entre aquestes, si es produeix una «reducció efectiva de l'espoli fiscal a Catalunya». Per això s'ha proposat «seguir el desenvolupament concret d'aquest acord durant els propers anys». Això sense renunciar tampoc a la reivindicació del concert econòmic.