Plataformes sobiranistes discrepen d'una resposta al TC en forma de marxa pro Estatut
El PSC, l'únic partit català que no ha donat suport a la manifestació, subscriurà el que decideixi el govern
S'escalfa l'ambient en vista de la propera sentència del TC contra l'Estatut. Les associacions sobiranistes Deumil.cat i la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) es van sumar ahir a les reserves de Sobirania i Progrés en relació amb el quid de la marxa i van qualificar d'error centrar la protesta en la defensa de l'Estatut, ja que «la via estatutària i constitucional s'ha evidenciat esgotada, fracassada i contrària als interessos nacionals de Catalunya». Deumil.cat, que va aplegar milers de persones per la independència a Brussel·les ara fa cinc mesos, és partidària de la mobilització com a resposta al TC, però en defensa d'un estat propi.
Des de la PDD van especificar que no pensen «sortir al carrer per defensar l'Estatut». «Ja ens vam manifestar en contra d'aquest Estatut, que no va ser aprovat pel Parlament de Catalunya, sinó pel Congrés dels Diputats», van recordar. Per la seva banda, Sobirania i Progrés veu positiva la marxa però no que es faci «sota el paraigua de la reivindicació estatutària» sinó pel dret d'autodeterminació i la construcció d'un estat propi. «L'acceptació de la via estatutària significa l'acceptació de la legalitat espanyola», conclouen. Per la seva banda, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena –vocal d'Òmnium–, que dóna un suport total a la manifestació, va cridar a «reaccionar de manera forta i rotunda» a una sentència adversa que «deixarà sense efecte l'autonomia de Catalunya en el règim constitucional espanyol actual». Per López Tena, el TC és «una terminal del PP i el PSOE», que «fa temps que tenen acordada la sentència», va dir a ACN.
Sigui com sigui, l'organització de la manifestació continua endavant. S'espera que hi participin els expresidents del Parlament i de la Generalitat. Joan Rigol va rebre ahir adhesions en la seva alerta que cal anar més enllà d'una marxa, donat que l'efervescència d'aquests actes «s'esbrava en quinze dies» i ahir era el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, qui advertia que la protesta pels carrers «no és la solució al problema que tenim». «Els catalans tenen una tendència a desfogar-se en grans manifestacions que després no acaben en res perquè una part de la classe política és covarda i no afronta les demandes populars o els manifestants són només una part de la població», va reflexionar el republicà. En aquest sentit, Huguet va dibuixar dues opcions: reformar la Constitució, tal com plantegen sectors de la societat civil, o l'Estat propi.
L'Estatut, del Parlament
Òmnium Cultural va relativitzar ahir el paper del govern a l'hora de donar resposta al Constitucional, ja que «aquest Estatut no el va aprovar el govern, el va aprovar el Parlament de Catalunya», va dir el president de l'entitat, Jordi Porta a Catalunya Ràdio. «Per tant, la resposta ha de ser del Parlament, tot i que això no treu que el govern també ha de fer la seva gestió», va continuar.
En canvi, des del PSC, l'únic partit d'obediència catalana que no s'ha pronunciat sobre la seva participació en la manifestació, assegura que donarà suport al que decideixi el govern en relació amb la marxa. Ho va dir a TV3 el secretari d'organització del partit, José Zaragoza, que va remarcar que la posició dels socialistes és donar força a l'executiu igual com ha fet en la negociació del finançament. D'altra banda, ICV va explicitar ahir el suport a la convocatòria. La portaveu del partit, Laia Ortiz, va coincidir amb Porta en què la resposta al TC «no serà una qüestió de govern, sinó una forma d'expressió política o de l'opinió del moment polític de cada formació» i va admetre que hi podria haver divisions al tripartit també en aquesta qüestió, «encara que no seria recomanable». De moment, la data de la protesta encara no s'ha fixat, a l'espera que els magistrats facin pública la sentència. Òmnium descarta fer-la coincidir amb l'11 de Setembre.