«Proposo una retirada transitòria dels diputats catalans a Madrid»

–«Tot i que gent propera a ERC creu que cal disculpar-se, ni demanaré perdó ni rectificaré. Vaig aprendre dues coses: primer, que hi ha més incultura històrica entre els intel·lectuals del nostre país del que pensava, i, després, que alguns polítics pensen més en l'estètica que en la coherència. He tingut algun desengany.»

–«Sí. Tenim un conflicte obert amb la monarquia. No hem de permetre la legitimació del rei. La transició entre Joan Carles i el príncep és el moment per plantejar la batalla ideològica. Cal denunciar l'opacitat informativa i la falta de control parlamentari dels comptes i actuacions de la casa reial. Per això, vaig posar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans contra l'Estat, perquè ens deixi conèixer les seves finances.»

–«La tàctica és intentar ridiculitzar i folkloritzar les idees republicanes i d'esquerres. Això no em farà dubtar. Hem de ser el mirall per reflectir el ridícul de no acceptar el control democràtic del rei.»

–«No em preocupa: amb això, s'hi ha de comptar. L'única molèstia són els problemes de seguretat que tenim a Madrid.»

–«Amenaces de l'extrema dreta, insults, intents d'agressió física pel carrer... Alguna vegada he hagut d'anar protegit per companys de partit. Tot i això, per a mi és molt més dolorós que gent de les esquerres catalanes ens critiqui pel republicanisme.»

–«Negar el pa i la sal al govern del PSOE. Hem fet una pressió enorme per estovar-los i fer-los veure que no era possible mantenir el bloqueig a l'acord de finançament amb Catalunya. Hem sigut l'ariet en la batalla contra Zapatero. Els vam deixar clar que sense finançament no tindrien cap complicitat amb ERC al Congrés. I, al final, l'acord ha estat un èxit.»

–«Les coses poden canviar substancialment: el govern necessita els nostres vots, i nosaltres estem interessats a materialitzar el finançament. Hi ha possibilitats d'entesa. Ara bé, el PSOE ha de demostrar que és sincer. Hem d'estar atents a la transformació del principi d'acord polític en lleis estatals. El pacte s'aguanta amb agulles de cap. Ens han enganyat molts cops. Zapatero és un frívol de mena. té tocs demagogs i ha demostrat que és molt mentider.»

–«Puigcercós i Ridao han expressat també algun dubte sobre l'acord. No volem emmascarar res. Lamento que no s'hagi aconseguit incloure-ho tot en el model –una part dependrà del pressupost de l'Estat– o que no s'assoleixi la xifra dels 3.800 milions el tercer any, sinó el quart –almenys per una qüestió simbòlica–. En qualsevol acord, sempre t'hi deixes alguna cosa. La situació estava empantanegada i, després de molt lluitar, hem assolit un bon acord. Però l'acord de finançament només haurà valgut la pena si comporta la ratificació de l'Estatut per l'administració espanyola.»

–«No. Això depèn de l'administració espanyola: aquí la separació de poders és un miratge. El TC està corromput ideològicament: és il·legítim, parcial i obeeix als criteris polítics del PSOE i el PP. És inadmissible que un tribunal corromput faci una lectura encara més restrictiva de l'Estatut, perquè ja ha estat votat pel poble català. Espanya s'ha de limitar a ratificar l'Estatut.»

–«Desitjo una resposta unitària catalana davant d'una sentència adversa del TC. Ens hem de creure que el poble de Catalunya ha parlat, i d'Espanya només es pot acceptar una ratificació. En cas contrari, queda legitimada políticament una actitud de força a Madrid. Si ERC no afluixa, tindrem un conflicte institucional amb Espanya. Seria un delicte d'alta traïció que el catalanisme polític acceptés ara una retallada.»

–«L'any 1918 Francesc Cambó, que no era pas un obrerista, va encapçalar la retirada de tots els parlamentaris catalans –des dels carlins fins als republicans– al Congrés quan el govern espanyol va rebutjar el projecte d'estatut d'autonomia. Ara, doncs, proposo una retirada transitòria dels diputats catalans a Madrid per fer pressió i estimular la mobilització del Congrés.»

–«El que no val, com ha fet el catalanisme polític, és jugar al conte de l'enfadós. Que ve el llop, que si hi haurà desafecció... A Madrid només s'ho creuran si s'adonen que no juguem a pòquer. Fins que el PSOE no va veure que no tenia suports al Congrés, no va cedir en el finançament. A Zapatero li vaig dir l'altre dia: rellegeix-te la història de Catalunya i veuràs que és difícil que us en sortiu sense el catalanisme.»

–«Sí, però la geometria variable de suports parlamentaris ens dóna més capacitat del que tres diputats ens haurien de donar. A més, ERC ha de ser catalitzador i plantejar batalles per arrossegar la resta.»

–«ERC, amb el suport de tots els partits menys el PSOE i el PP, ha demanat al president, José Bono, que reinstauri la fórmula Marín per parlar català en la introducció dels discursos. Probablement ens dirà que no, i aleshores ens abocarà a la insubmissió lingüística. Fa cinc anys que fem ofertes al PSOE. Si no cedeixen ara, els diputats d'ERC parlarem català i veurem què passa.»