El govern acatarà el TC però alerta l'Estat que s'haurà de negociar la possible retallada
L'executiu situa tota reacció després del pronunciament, quan Montilla està obert a convocar una cimera de líders
Després d'un mes d'agost en què la política catalana ha girat gairebé de manera exclusiva entorn de la possible resposta davant d'una eventual retallada per part del Tribunal Constitucional, la primera reunió del Consell Executiu també va estar dedicada, en bona part, a aquesta qüestió. Va haver-hi un debat intens, en què van intervenir quatre consellers republicans –entre ells Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Huguet– i quatre més de socialistes, segons fonts coneixedores de la trobada. Hi va haver una gran coincidència en la idea que un retallada per part del TC obriria una crisi d'estat molt important i que el govern català no es podria mantenir de braços plegats.
El missatge el va verbalitzar el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, que actuava com a portaveu de l'executiu. En un moment en què algunes veus com la del secretari general d'ERC, Joan Ridao, o ahir mateix el conseller d'Educació, Ernest Maragall, han advocat per tirar pel dret i continuar desplegant la carta catalana sense tenir en compte el pronunciament del TC, Saura va dir que els plans de l'executiu passen per «acatar la sentència del Constitucional». No es queden aquí, va puntualitzar. Des de la Generalitat constaten que l'Estatut va més enllà d'una simple llei orgànica i és un «un pacte amb l'Estat» que s'haurà de «refer» en cas de rebaixa. Saura no va voler entrar en quines poden ser les vies de «recuperació» dels eventuals punts retallats, tot i que la idea és que si, per exemple, es dictamina que algun punt incompleix una llei espanyola, el que s'hauria de fer és modificar-la o si es retalla alguna competència perquè es diu que és de l'Estat, aquest l'hauria de traspassar a la Generalitat aplicant l'article 150.2 de la Constitució. «Hi ha un ventall d'instruments polítics i jurídics que donen resposta a una sentència negativa», va dir el conseller.
Tota reacció, posterior
El mes d'agost ha deixat múltiples respostes al TC en l'aire, entre elles la manifestació «preventiva» suggerida per Josep-Lluís Carod-Rovira, que ja ha estat rebutjada pel president de la Generalitat. En un intent de girar full de la polèmica estival, la primera reunió del nou curs va fixar, amb la intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, la posició oficial del govern, que és que qualsevol decisió sobre la sentència es prendrà un cop es conegui. «No hi ha hagut discrepàncies», va assegurar Saura, donant per superada l'aposta del vicepresident. El missatge de l'executiu és que l'Estatut és «absolutament constitucional» i que la Generalitat continuarà desplegant-lo normalment. Ahir mateix, va aprovar el projecte de llei sobre la designació de senadors, derivat de la carta catalana.
Possible cimera
El president de la Generalitat està obert a convocar una cimera de líders un cop es conegui el pronunciament del TC –no abans– per analitzar quina hauria de ser la resposta. Montilla atén així les peticions que durant aquest agost li ha fet el líder de CiU, Artur Mas, i a la qual s'ha afegit ERC. Des del govern recorden que el President ja va dir al novembre que, en cas de retallada, hi hauria d'haver una resposta consensuada dels partits.
Salgado compareix pel finançament
Després que el 15 de juliol se segellés en el Consell de Política Fiscal i Financera, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, compareix avui al Congrés per informar sobre l'acord de finançament. El model va rebre el suport dels territoris governats pels socialistes –en solitari o en coalició, com Catalunya– més les Canàries, Cantàbria i la ciutat de Ceuta i l'abstenció del PP. El govern espanyol injectarà més d'11.000 milions d'euros addicionals, un cop estigui completament desplegat, el 2012. Catalunya calcula que aleshores podria rebre una xifra superior als 4.000 milions d'euros.
