Dirà «sí», ERC de Blanes?

CiU ha decidit fer un pas endavant i ha ofert a Esquerra l'entrada al govern de Blanes. La federació opina que el suport que Esquerra ha donat des de fora al tripartit governant (CiU, PDB i PP) aquesta primera meitat de mandat ha de consolidar-se amb la implicació dels republicans en l'executiu municipal. CiU considera que un «sí» d'Esquerra donaria un missatge en positiu a la ciutadania, un missatge de suma, en uns moments delicats, amb un greu problema econòmic a les arques municipals, i amb temes delicats sobre la taula que han de tenir un desenllaç, positiu o no, en un termini relativament curt de temps, com ara la ciutat esportiva i l'Illa de Blanes. Els republicans, però, s'ho han de pensar, i no sembla que la resposta hagi de ser imminent. De fet, l'entrada d'Esquerra al govern podria provocar-li més maldecaps que no pas beneficis. Fins ara, Esquerra ha basat el seu suport al govern en un acord de 50 punts signat única i exclusivament amb CiU. Tot i que les relacions amb els membres del PDB i el PP no són pas dolentes, ni molt menys, amb vista a una part de la militància i dels seus votants, compartir un govern amb dues forces tan distants ideològicament, per no dir antagòniques, seria difícil d'explicar. A més, després d'haver perdut més de quatre-cents vots i un dels dos regidors que tenia en els últims comicis, Esquerra veu amb preocupació el mal que li pot fer d'aquí a dos anys l'entrada en escena de la CUP, en una ciutat no pas sobrada precisament de vot independentista. Ultra això, ningú no ignora que, tot i que formalment no governen, els republicans tenen la mateixa veu i vot en les decisions que ha pres fins ara el govern de Blanes. Per tant, potser no cal mullar-se. La setmana passada, sense anar més lluny, la regidora d'Esquerra, Conxita Boldú, va compartir roda de premsa amb l'alcalde, Josep Trias (CiU), en l'anunci del consorci de la TDT local pública. Lluny queda el conflicte de principis de mandat en l'afer Meca. De moment, però, Esquerra no té pressa, i els seus militants decidiran en les properes setmanes si fan el pas o si prefereixen continuar com fins ara, amb acords puntuals amb CiU, un cop gairebé tots els 50 punts signats a principis de mandat estan realitzats o bé en marxa.

Mentrestant, l'oposició, PSC i EUiA, que són oposició a causa de la voluntat d'Esquerra, partit clau a l'hora de decidir qui havia de manar, veu que tot i la substitució de Joan Puig (amb molt mala relació amb el líder socialista, Josep Marigó) en el càrrec de regidor per part de Conxita Boldú, els problemes d'entesa entre socialistes i republicans continuen, i ja és plenament conscient que d'aquí a dos anys, si volen governar, s'ho hauran de fer sols. De possibilitats en tenen, i no pas poques, perquè és evident que tant el tripartit com Esquerra han viscut un mandat molt conflictiu i mogut. És evident que PSC i EUiA-ICV tenen un sac important de vots fix en barris que són autèntics feus de vot socialista i comunista, mentre que CiU té el votant del centre de la ciutat. A part de la típica i petita franja oscil·lant de votants que té un vot variable, bona part del futur depèn de la incògnita del PDB, de si aconsegueix repetir els resultats d'ara fa dos anys, i que han servit de crossa a CiU per governar.