[D]
1
11 setembre 2009 2.00 h

ENRIC FONTANALS

COORDINADOR DE LA MOSTRA D'ENTITATS DELS PAÏSOS CATALANS I MEMBRE DE GENT DE LA TERRA

«Sense el voluntariat, la mostra ni seria possible ni tindria raó de ser»

Enric Fontanals, 54 anys, és un veterà de la resistència catalanista. És un dels membres fundadors de Gent de la Terra, sorgits de la lluita a l'entorn de Xirinachs.
Amb quin objectiu neix Gent de la Terra?
–«Neix amb l'objectiu de treballar la idea de col·lectiu organitzat que vol continuar oferint com a opció el concepte de poble que s'organitza i que s'autofinança, que s'autoorganitza; gent que sap viure sense la cobertura institucional. Creiem que el poble ha de ser viu, no ha d'esperar a veure qui li posa cada dia l'esmorzar a taula.»
–Aquest any la mostra té més sentit que altres, per tot el que portem acumulat a la motxilla?
–«Té el mateix sentit que sempre, el que passa és que tindrà més assistència. Mentre no siguem independents té sentit sortir al carrer per explicar allò que seria normal i que encara no ho és.»
–Què volen comunicar?
–«Creem la mostra en un moment que s'intenta retirar la lluita del carrer i amb l'objectiu de donar tribuna pública a una sèrie d'associacions que treballen durant tot l'any i que ho tenen difícil per explicar quin és el seu projecte de país.»
–Són la Fira d'Abril del món catalanista?
–«No!»
–Sobretot perquè no els subvencionen...
–«Ni ens subvencionen ni el nostre objectiu és fer una festa. Avui sortim al carrer a lluitar i d'això, en tot cas, en fem una festa.»
–No volen subvencions per vocació, per què?
–«Perquè la subvenció es cobra i nosaltres no volem deure favors. No pots criticar el papa i demanar-li que et pagui els caballitos el diumenge.»
–Sempre es cobra?
–« No he conegut cap cas contrari.»
–En vuit anys la mostra ha evolucionat molt.
–«Sí, reflecteix que hi havia una voluntat de poble que no tenia on expressar-se. Hi havia una necessitat i no existia qui li donés resposta.»
–És una festa feta a partir de voluntaris.
–«Sense el voluntariat la mostra ni seria possible ni tindria raó de ser.»
–Els importa el nombre de visitants que vénen?
–«Intentem fugir d'aquesta manera de valorar les coses. Nosaltres estem contents perquè l'interès per la mostra creix i perquè en millora la qualitat.»
–Les institucions ho veuen com una cosa de quatre catalanets?
–«No ho sé, no els ho hem preguntat mai. No m'he fet mai la pregunta de si ens importa que ens vegin així. En tot cas seria trist que ens veiessin d'aquesta manera.»
–La mostra té molta potència, però si no es converteix en acte, com diria Aristòtil, no acumula frustració?
–«La frustració com a país ja l'arrosseguem, independentment de l'èxit de la mostra. Donar sortida a la força de la gent en tot cas és bo, perquè els alleugereix.»
–No és un problema la dispersió del món catalanista?
–«No és un problema. És positiu que hi hagi mil grupets i que cadascú faci una cosa diferent si quan s'ha de fer una acció important tota la gent rema cap a la mateixa banda.»
–Som una nació només de preàmbul, o alguna cosa més?
–«Som una nació i no ens cal cap més definició. Com ens veuen no és problema nostre, és d'ells.»
–El lema d'enguany «Un país lliure, un país millor.» Sense llibertat no es pot ser millor?
–«És difícil que sense llibertat es pugui ser millor. Si no podem gestionar els nostres recursos, si no podem decidir el nostre futur no serem millors.»
–No creu que es pugui reformar Espanya?
–«No reformarem Espanya, n'estic absolutament convençut. Si no ens espavilem de pressa ens reformaran ells a nosaltres.»
–I no ens agradarà!
–«Evidentment, que no!»
–Vol dir que arribarà el dia que ens deixaran decidir alguna cosa?
–«No tingui cap dubte que no ens deixaran decidir res que sigui important.»
–De què depèn, doncs, tot plegat?
–«Del poble català, que pressioni els seus representants perquè des de dins el Parlament generin un acte de sobirania i proclamin unilateralment la independència; no hi ha cap altre camí.»
– Quin embolic això d'Arenys!
– «Quin desembolic, diria jo, pot ser el principi o el final de desembolicar-ho tot.»
– Espanya ha fet un favor als partidaris de la independència?
– «Espanya no ens fa mai cap favor.»
– Però el sentiment creix quan es descobreix que l'advocat de l'Estat és un exmembre de Falange.
– «Malauradament el nostre poble es mou a la contra.»
– Ens agrada mortificar-nos, discutim de la sentència de l'Estatut i encara no ha arribat.
– «Vivim sempre de moments polítics, d'explosions puntuals. De l'Estatut només val la pena parlar-ne fins que arribes a la conclusió que és una via morta.»
L'entrevista ampliada la podeu llegir a www.elpunt.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a