En idèntics escenaris, ahir es van multiplicar les reivindicacions. En plena crisi, i amb mig milió de persones engreixant les llistes de l'atur a Catalunya, els conflictes laborals s'acumulen, i ahir treballadors com ara els de Nissan i Roca van substituir els independentistes més matiners a l'hora d'esbroncar els polítics en la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova que alguns polítics, com ara Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Antoni Duran i Lleida, ja aposten per reformular. La reivindicació laboral prenia el protagonisme al matí mentre els polítics, entre ells el president de la Generalitat, José Montilla, s'esforçaven per deixar clar que la prioritat del govern català és la recerca de solucions a l'actual situació econòmica. Montilla va defensar que l'executiu està fent tot el que és a les seves mans, i el conseller d'Interior, Joan Saura, va considerar normal que «una part petita dels treballadors» cridin contra els polítics. L'oposició de CiU i el PP culpen l'executiu de l'actual situació. I ahir Artur Mas denunciava que ni el govern espanyol ni el català «no estan fent tot el que caldria, ni tot el que fan és el que caldria fer».

Reivindicació laboral però també nacional. Tot esperant la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, els partits van multiplicar els advertiments en contra d'una possible rebaixa. Montilla va reforçar el missatge que la carta catalana s'està desplegant normalment al marge dels set recursos que pesen contra ella. I els partits –tret del PP– van reiterar que l'opinió de dotze magistrats –en realitat deu perquè un està recusat i un altre va morir– no pot estar per sobre d'un Estatut aprovat al Parlament i al Congrés i ratificat en referèndum pel poble de Catalunya. «No hi ha llei ni tribunal que pugui estar per sobre de la voluntat d'un poble», alertava Mas. I Saura afegia que el TC no té «legitimitat» per rebaixar la carta catalana. Des del PSC, el seu president, Isidre Molas, exhibia optimisme marca de la casa i es mostrava segur que l'alt tribunal dictaminarà que el text és «constitucional».

Els milers de persones que, a la tarda, van sortir al carrer no ho feien per defensar l'Estatut sinó per demanar la independència de Catalunya. El president del FC Barcelona, Joan Laporta, es va erigir en el centre d'atenció d'una mobilització amb tres capçaleres de les plataformes sobiranistes, l'esquerra extraparlamentària i ERC, en què el referèndum que demà celebrarà Arenys de Munt també va estar molt present –l'alcalde del municipi maresmenc, Carles Móra, també es va manifestar–. Pel president d'Esquerra, Joan Puigcercós, la consulta pot servir perquè els ciutadans comencin a perdre la por davant d'un hipotètic referèndum d'àmbit nacional. En tot cas, Puigcercós va proclamar que la d'ahir «és l'última Diada autonòmica», perquè «la pròxima estarem en un nou estadi, en el qual una part molt important dels catalans treballaran per la independència». Puigcercós va instar el PSC, CiU i ICV-EUiA a buscar un «horitzó nacional» més enllà del definit en l'Estatut.